Amb motiu del Dia Internacional de la Dona, avui 8 de març, volem denunciar les desigualtats i la situació de totes les que treballen en àmbits feminitzats i precaritzats. 

Cada dia de l'any, els i les treballadores de la Fundació Ferrer i Guàrdia, dediquem els nostres esforços per lluitar contra les desigualtats que afecten les dones en tots els àmbits de la vida. Aquest objectiu es persegueix mitjançant l'aproximació objectiva a la realitat, la planificació d’estratègies i la formulació de propostes d’acció i incidència.  

Ja sigui a través de recerques pròpies, projectes o suports locals, aspirem a impulsar una societat on la igualtat de gènere sigui una realitat. A continuació us deixem un resum de les últimes accions realitzades i alguns projectes previstos aquest 2024 amb perspectiva de gènere. 

Bretxa digital de gènere

Seguint el  treball en recerca social dde la Fundació d’anys anteriors, l'entorn digital és un dels àmbits on més es reprodueixen i amplifiquen  les desigualtats de gènere. A l'última edició de l'estudi sobre Bretxa Digital a Espanya ens hem centrat en l’impacte de la digitalització de l’Administració per comprovar que les dones no son alienes a les bretxes digitals a l’hora de fer tràmits amb l’Administració. Això es posa de manifest en multiplicitat d’àmbits: el tributari, la salut, la mobilitat, el treball o les ajudes socials, entre d’altres. Aquest 2024, aquesta recerca profunditzarà especialment en la bretxa digital de gènere.

La diferència augmenta en les persones grans: 1 de cada 3 dones majors de 65 anys mai ha utilitzat Internet, evidenciant la interseccionalitat de les discriminacions. És una de les dades extretes de  l’enquesta a escala estatal feta per la Fundació Ferrer i Guàrdia que vam aportar a la compareixença al Parlament sobre la Proposició de Llei de Gent Gran: un 8,5% de la població mai utilitzat internet, la gran majoria dones de més de 65 anys i que no han cursat estudis. 

A l'article Les competències digitals de la joventut: ni natives, ni alienes a les desigualtats, emfatitzem la importància de l'autoimatge i l'empoderament en relació amb les competències digitals des d’una perspectiva de gènere. 

Gènere i videojocs

Els homes tenen un major accés, de forma general, als dispositius digitals, però les diferències d'accés de les dones  no són gaire marcades. Tot i això, sí trobem  diferències notables en el cas de les videoconsoles, amb un 43,6% d'accés entre els homes, enfront d'un 29,6% en el cas de les dones.  

És en aquest camp, a la cultura gamer, on trobem encara grans discriminacions que afecten, especialment, a les joves. Com s'apunta a Dones en mons d'homes: la desigualtat de gènere en els videojocs, l’experiència de les videojugadores és especialment hostil en els entorns online i multijugador. A més, l’article destaca que gairebé un 30% de les jugadores han estat assetjades sexualment mentre jugaven. 

 Dones i abandonament escolar  

Finalment, un altre àmbit clau on podem veure les bretxes de gènere encara existents és a l’educació. Segons l'estudi On són les noies que abandonen? de la Diputació de Barcelona, la proporció de noies que abandonen els estudis prematurament va augmentar del 9,9% al 14,2% entre el 2021 i el 2022. La no finalització dels estudis post obligatoris repercuteix amb major severitat en les noies, traduint-se en una major precarietat, amb taxes d'atur més elevades i ingressos més baixos. Després de l'abandonament dels estudis, les noies experimenten restriccions en l'accés als recursos educatius, molts dels quals estan orientats al públic masculí.
Al 2024, la Fundació Ferrer i Guàrdia sistematitzarà les dades d'abandonament prematur dels joves, desagregades per nivell territorial i gènere, facilitant la seva consulta per a investigadors, administracions públiques i professionals. L'estudi adoptarà una perspectiva multidimensional, integrant diverses fonts d'informació i superant les limitacions actuals de disponibilitat i diversitat de dades.