Principis
Un projecte educatiu revolucionari per l'època basat en la laïcitat, la coeducació i la pedagogia llibertària
L'Escola Moderna va ser un model educatiu inspirat en les idees de renovació pedagògica que recorrien Europa a finals del segle XIX. Elements importants de la pedagogia contemporània estaven presents en els pilars d'aquesta institució: l'alumnat com a subjecte actiu de l'ensenyament, l'avaluació contínua, el centre d'interès o l'aprenentatge al llarg de la vida. A partir de la coeducació de sexes i classes socials, s'acompanyava a l'alumnat en processos d'ensenyament vinculats en el seu entorn i basats en la racionalitat i el mètode científic. Era una educació lliure, sense assistència obligatòria, que propugnava desenvolupar la màxima llibertat de nens i nenes.
Publicacions
L'editorial de l'Escola Moderna va expandir la influència dels nous principis pedagògics
El projecte educatiu de Ferrer va tenir una vida curta, l'Escola Moderna només va estar oberta entre 1901 i 1906. Però la seva missió pedagògica va tenir una gran influència gràcies a la seva editorial del mateix nom. Es buscaven atendre les necessitats de llibres i materials didàctics per a escoles racionalistes i populars que van sorgir a principis del segle XX. Al mateix temps es publicaven obres de grans autors de la filosofia, la sociologia i de tota classe de disciplines amb la finalitat de contribuir a la difusió del coneixement més transformador de l'època. Malgrat el tancament de l'Escola Moderna, l'editorial va continuar la seva activitat fins al 1920.
Relacions
L'Escola Moderna va comptar amb el suport de la intel·lectualitat i el moviment associatiu progressista
L'Escola Moderna gaudia d'importants relacions amb la intel·lectualitat de l'època. En la direcció del centre i en la seva editorial hi van participar personalitats com Anselmo Lorenzo, destacat dirigent anarquista i director de publicacions de l'Escola Moderna, Eudald Canivell, figura eminent del moviment associatiu de Barcelona, així com Cristobal Litrán, secretari personal de Ferrer i cèlebre traductor. A més, a l'Escola Moderna s'organitzaven conferències dominicals que van comptar amb la intervenció de personatges de prestigi científic universal com l'oceanògraf Odón de Buen i el primer Premi Nobel espanyol en Medicina Santiago Ramón y Cajal.
Llegat
El seu model pedagògic va seguir inspirant a escoles racionalistes de tot el món més enllà de la seva mort
L'Escola Moderna va inspirar a escoles racionalistes d'inicis del segle XX i després de l'execució de Ferrer, el seu model es va replicar en diferents països del món. Són conegudes, entre d'altres, les Escoles Modernes que es van crear a Sao Paulo (Brasil), Nova York (Estats Units) i Lausanne (Suïssa). Durant la II República espanyola, també s'intentarà adaptar els seus ideals pedagògics al sistema educatiu públic de la Generalitat de Catalunya a través del Consell d'Escola Nova Unificada dirigit per Joan Puig Elias. La majoria dels principis de l'Escola Moderna són assumits en l'actualitat per la pedagogia contemporània.
