La Fundació Ferrer i Guàrdia ha presentat l'estudi ParticipaTIC 2024: drets digitals de la infància i joventut en situació de vulnerabilitat
18/12/2024
La transformació digital presenta grans oportunitats, però també ha incrementat les desigualtats sociodigitals. L'informe ParticipaTIC 2024, elaborat per la Fundació Ferrer Guardia, explora en profunditat l'estat dels drets digitals de la infància, adolescència i joventut en situació de vulnerabilitat, analitzant la seva relació amb l'entorn digital a partir de sis col·lectius clau:
Infància i joventut en situació de vulnerabilitat socioeconòmica.
Infància i joventut d'origen migrant.
Joventut migrant no acompanyada.
Infància i joventut de la comunitat gitana.
Infància i joventut LGTBIQ +.
Infància i joventut amb diversitat funcional.
Aquest projecte dona continuïtat a investigacions prèvies realitzades per la Fundació Ferrer i Guàrdia i part del disseny de 4 dimensions elaborat en la investigació de l'any 2023: desenvolupament i entorn, participació; educació, cultura i joc; i identitat i privacitat. Això aporta continuïtat a l'estudi i amplia el coneixement existent per a la promoció i defensa dels drets digitals. El seu objectiu és identificar desigualtats digitals, descobrir reptes i oportunitats, enfortir la defensa dels seus drets i oferir propostes per millorar la seva inclusió sociodigital.
Mancances i desafiaments que limiten la inclusió digital de col·lectius vulnerabilitzats
El mòbil és el dispositiu més usat per comunicar-se i entretenir-se, però hi ha una gran dicotomia amb l'accés i ús dels ordinadors.
Hi ha importants mancances de connexió (accés a Internet a la llar, connexió estable o il·limitada, usos compartits o interromputs i falta d'autonomia).
Més possibilitat de patir violències digitals a causa de l'anonimat que ofereixen les xarxes, la qual cosa implica un major nivell d'exclusió i accés desigual a la participació.
Baixa percepció de riscos associada als usos problemàtics.
Important paper de l'ús de les xarxes socials per a la socialització, la comunicació i l'entreteniment.
Manca de competències digitals i alfabetització de base de les famílies d'origen migrant i en situació de vulnerabilitat econòmica. Sovint, són els joves els qui proporcionen acompanyament en relació amb els usos digitals.
Les famílies amb un menor nivell d'inclusió digital enfronten la relació amb les tecnologies digitals des de la por (prohibició o la limitació dels usos i, en grau més baix, temps d'ús) o el rebuig.
En els centres educatius, dificultats per educar en les tecnologies digitals més enllà del desenvolupament de competències instrumentals, dificultant l'aprofitament i ús.
Les vocacions STEAM enfronten un doble desafiament: la bretxa de gènere i la socioeconòmica. Les nenes i joves en situació de vulnerabilitat són les més afectades, cosa que perpetua les desigualtats educatives i socials.
Pel que fa a les plataformes educatives, excessiva responsabilització individual o familiar, en comptes de les empreses tecnològiques.
Manca d'accessibilitat i disseny universal de les tecnologies digitals, convertint-les en còmplices de la desigualtat en comptes d'aliades de la inclusió.
Metodologia
L'estudi combina anàlisi documental, grups de discussió amb professionals i joves i entrevistes. Hi han participat persones expertes i investigadores acadèmiques, professionals de la Fundació del Secretariat Gitano i del Centre d'Intervenció Psicològica, Anàlisi i Intervenció Social (CIPAIS); adolescents i joves de diferents contextos vulnerables pertanyents al grup de reforç escolar de la Fundació del Secretariat Gitano, l'Institut-Escola Trinitat Nova de Barcelona i el Programa Prelaboral d' Esment Escola Professional. A més, la Fundació va dur a terme una jornada telemàtica de reflexió i debat entre persones expertes de 28 entitats i plataformes a escala estatal. Els principals resultats de la recerca van ser presentats a la Jornada Desconnectant Desigualtats, el passat 28 de novembre.
Conclusions i experiències d' èxit
Malgrat el potencial igualador de les oportunitats per al desenvolupament, l'aprenentatge i la participació de les tecnologies digitals, aquestes no s' han materialitzat per a tothom i totes de la mateixa manera. L'entorn digital és una prolongació de l'entorn offline i, per tant, es reprodueixen i dimensionen desigualtats ja existents. "Ens trobem davant de dues realitats que són complementàries i no excloents i, com a resultat, el que succeeix en una té estrictament a veure amb el que succeeix en l'altra", assenyala Sandra Gómez, coordinadora de projectes de tecnologies digitals de la Fundació Ferrer i Guàrdia.
L'informe també inclou 10 experiències nacionals i internacionals que promouen els drets digitals de joves vulnerabilitzats, destacant estratègies clau d'intervenció i recerca. L' informe inclou orientacions per a polítiques públiques i estratègies que facilitin l'accés equitatiu a les tecnologies digitals.