El 52,3% de les dones a Espanya té baixa autoconfiança digital


La Fundació Ferrer i Guàrdia publica els resultats d'una enquesta que analitza les desigualtats digitals des d'una perspectiva de gènere mitjançant 2000 entrevistes telefòniques

17/12/2024

La Fundació Ferrer i Guàrdia ha publicat els resultats de la Enquesta Bretxes Digitals a Espanya, una recerca que ha permès dissenyar una enquesta i analitzar en profunditat les desigualtats sociodigitals des d'una perspectiva interseccional i de gènere.  

Entre les seves principals aportacions, destaca la creació de l'Índex d'Inclusió Digital en l'Accés, l'Ús i l'Aprofitament (IDAUA) per mesurar, comparar i analitzar informació complexa sobre els perfils d'inclusió digital de la societat espanyola de manera sintetitzada. L'IDAUA combina una sèrie d'indicadors clau sobre les tres dimensions de les bretxes digitals (accés, ús i aprofitament). La recerca analitza aquests indicadors en relació amb variables clau com l'edat, el nivell socioeconòmic i el gènere, entre d'altres, mostrant la viabilitat de l'índex i la seva utilitat per orientar les polítiques públiques en l'àmbit de la inclusió digital. 


Desigualtats de gènere en les bretxes digitals

Els resultats indiquen que la incidència de la variable gènere sobre les bretxes digitals és més gran com menor és el nivell d'estudis i el nivell d'ingressos, i a més edat i permeten concloure que l'esfera actitudinal és clau per entendre la complexitat de la bretxa digital de gènere.

Pel que fa a l'autopercepció del nivell de competències digitals, en la població general hi ha un 72% afirma tenir un nivell bàsic o intermedi. Aquest percentatge puja al 80% en el cas de les dones, mentre que en els homes baixa fins al 64%. El triple d'homes que de dones creu que té coneixements altament especialitzats (un 7,4%, enfront d'un 2,4% de les dones).   

En l'autoconfiança segons gènere, 1 de cada dues dones afirma tenir una autoconfiança digital baixa o molt baixa (52,3%), davant un 38,7% dels homes. La investigació ha confirmat que les dones tendeixen a subestimar-se en l'esfera actitudinal: en nivells iguals d'autopercepció de competències digitals, les dones presenten nivells inferiors d'autoconfiança digital. Gairebé un 60% de la població mostra un interès alt o molt alt per la tecnologia (homes un 67,3% - dones un 52,1%). Com més gran és l'interès en el tecnològic, més gran és el nivell d'autoconfiança digital. 

Respecte a l'autonomia digital, important per enfrontar nous reptes tecnològics, la meitat de les dones (un 50,6%) se situen en nivells d'autonomia baixa o molt baixa, inversament proporcional als homes: un 50,6% declara tenir una autonomia alta o molt alta. Un 45,8% de la població és dependent en l'ús digital, és a dir, que necessiten ajuda de forma moderada a intensa. Per gènere, un 52,7% de les dones, enfront d'un 38,4% dels homes.

Pel que fa a l'acompanyament digital, els homes declaren acompanyar més que les dones (62,2%-53,2%). No obstant això, elles tenen una major freqüència en la gestió d'espais digitals destinats a les cures, com ara grups de Whatsapp. Això indica una perpetuació dels rols de gènere en l'entorn digital. El gruix de la població busca i rep acompanyament en el seu entorn proper (un 93,1% de les dones i un 85,8% dels homes), la qual cosa augmenta el risc exclusió digital per a aquelles persones sense un entorn social que puguin prestar-li ajuda. 

Finalment, el benestar digital inclou una diversitat d'elements. Un d'ells és l'ús problemàtic d'internet (UPI). L'UPI mostra una major prevalença entre les persones joves (un 34% de les persones entre 18 i 29 anys) i aquelles amb una major inclusió digital (un 22,4%), la qual cosa indica una major exposició a Internet. Això evidencia que l'estructura actual de l'entorn digital, especialment a les plataformes i xarxes socials, afecta directament el benestar digital de les persones. Les dones tendeixen a relacionar el benestar digital amb l'absència de violències digitals. D'altra banda, les dones enfronten reptes específics en termes d'autorepresentació. Un 19% de la població considera la seva imatge menys atractiva que la de les persones que veu en xarxes socials. En les dones joves aquesta proporció escala fins al 38%, el 41% en el cas de les persones amb UPI. 

 


Anàlisi de les bretxes digitals i dimensionament

Aquesta recerca confirma que la inclusió digital de les persones no depèn únicament dels elements tecnològics, sinó que està influïda per les variables sociodemogràfiques i, per tant, per la intersecció de les desigualtats estructurals. Les principals bretxes digitals per al conjunt de la població es troben en les dimensions d'ús ús i aprofitament. Tot i que la bretxa digital d'accés és la de menor magnitud, no podem parlar d'una bretxa d'accés superada.

La bretxa d'accés se situa en un 8,8%, assolint el 19,5% en el cas del perfil d'inclusió digital baixa. No podem parlar d'una bretxa digital d'accés superada, sinó més aviat de la permanència de situacions d'exclusió digital de base: una quarta part de la població no té accés a un ordinador. Un 8,3% no té un smartphone i un 7,3% no té internet al seu mòbil.

La magnitud de la bretxa digital d'ús és molt més gran. Se situa a escala general en un 43,9%, assolint un 77,5% en el cas del perfil d'inclusió digital baixa. El nivell d'estudis constitueix un clar element condicionant del nivell de capacitació digital.

La bretxa digital d'aprofitament se situa en un 43,8% per al conjunt de la població, tot i que assoleix el 70% en el cas del perfil d'inclusió digital baixa. 



Metodologia i abast de l' estudi

L'enquesta, realitzada mitjançant entrevistes telefòniques a una mostra representativa de 2000 persones a Espanya, compta amb un marge d'error del 2,9% i un interval de confiança del 95,5%. Aquest estudi dóna continuïtat a investigacions anteriors: la primera enquesta estatal sobre bretxa i capacitació digital, de 2022, i l'enquesta "Bretxa digital i Administració digital" de 2023.  

Les conclusions de l' estudi subratllen la importància de l' enfocament interseccional i de gènere, que abordin no només l' accés a les tecnologies, sinó també el desenvolupament de competències i la participació igualitària en l' entorn digital. Proporcionar un diagnòstic objectiu és fonamental per al desenvolupament de polítiques públiques efectives que redueixin les desigualtats digitals, promoguin la inclusió digital i garanteixin oportunitats equitatives.  

Subscriu-te al nostre butlletí

Estigues al dia de totes les nostres novetats, publicacions i esdeveniments.