22/11/2024

L’ascens de l’extrema dreta i la propagació de discursos d’odi contra la diversitat, el feminisme i la immigració es presenten com un dels reptes socials que cal posar en agenda. Aquesta realitat va ser l’eix central del diàleg celebrat al Centre Cívic Pati Llimona, organitzat per la Fundació Ferrer i Guàrdia. 

En aquest esdeveniment es va presentar l’Informe Ferrer i Guàrdia 2024 “La laïcitat com a resposta als discursos d’odi”, el qual analitza com els discursos d’odi esdevenen una amenaça creixent per a la convivència i la cohesió social i planteja algunes respostes per fer-li front. Hi van participar quatre dels articulistes de l’informe: Miquel Ramos, periodista i investigador especialitzat en extrema dreta; Judit Pellicer, periodista experta en la masclesfera; Ignasi Llorente, consultor en comunicació ambiental i ètica de la IA; i Elena Longares, professional i activista feminista i pels drets LGTBIQA+.

ANAR A L'INFORME       VEURE EL VÍDEO

La laïcitat com a compromís amb la convivència democràtica

La jornada va començar amb la benvinguda d'Hungria Panadero, directora de la Fundació Ferrer i Guàrdia, qui va destacar la importància d’analitzar les connexions entre els nous dogmatismes i l'extrema dreta. Seguidament, el patró de la Fundació i professor de Ciències Polítiques, Lluís Pérez Lozano, va reflexionar sobre els discursos d’odi. Des de la seva perspectiva, aquests discursos “alimenten els prejudicis i l’odi cap a grups socials que, en molts casos, es troben en situació de vulnerabilitat”. A més, va subratllar que “els discursos d’odi no són només una amenaça pels col·lectius directament afectats, sinó per tota la societat, ja que obren la porta als autoritarismes”. La laïcitat, va afirmar, representa el compromís de garantir que l’espai públic estigui regit per la raó i els principis de convivència democràtica. És una eina essencial per combatre els discursos d’odi, que sovint es basen en la irracionalitat i la falsedat, oferint així un marc per promoure la cohesió i la igualtat. 

Els discursos d’odi i les estratègies comunicatives de l’extrema dreta

Els ponents van destacar que l’extrema dreta ha desenvolupat estratègies comunicatives sofisticades per propagar missatges que estigmatitzen col·lectius en situació de vulnerabilitat i promouen teories conspiratives i la desinformació. 

Miquel Ramos, periodista especialitzat en extrema dreta, va destacar com aquesta es presenta de manera constant com a irreverent, políticament incorrecta i antisistema. Ha aconseguit difondre un discurs victimista que “connecta amb aquells que perceben la igualtat com una amenaça, confonent perdre privilegis amb perdre drets”. Ramos també va subratllar la criminalització de l’anomenat “bonisme” —paraula que s’utilitza per denigrar les persones que defensen els drets humans—, com una tàctica per desacreditar els qui promouen una societat més inclusiva i justa. 

Judit Pellicer, periodista especialitzada en els “incels” i la masclesfera, va destacar la complexitat dels processos de radicalització a les xarxes socials. Va trencar amb la imatge estereotipada d'una persona aïllada, explicant que aquests processos digitals són essencialment comunitaris i comencen molt abans del que solem imaginar. Va subratllar com els usuaris van descendint progressivament cap a discursos més radicals. Segons Pellicer, "ningú és immune a la propaganda", però va fer menció especial als homes joves, que sovint no tenen espais segurs i molts dels seus interessos o hobbies estan capitalitzats per creadors de contingut que monetitzen l’odi. 

Ignasi Llorente, CEO d’Utopiq i comunicador especialitzat en medi ambient i IA, va analitzar la manera en què l’extrema dreta aborda la comunicació, destacant que ho fan amb una estratègia pròpia d’una empresa. Les seves narratives estan dissenyades per a connectar amb el “sentit comú” i els biaixos socials que tothom té, per calar en una societat amb poca cultura científica, debilitant la confiança en la comunitat científica i contribuint a generar ecoansietat. Sobre els reptes per a una narrativa climàtica eficaç, Llorente va incidir en la necessitat de tenir arguments convincents més que no pas només raó. Per Llorente, és essencial millorar les estratègies i tenir un impacte real, perquè "o canviem la narrativa, o tirem la tovallola". 

Elena Longares, professional activista feminista i pels drets LGTBIQA+ i els drets sexuals i reproductius, va posar de manifest el relleu a l’associacionisme i el canvi generacional respecte a la sexualitat i la identitat. Va destacar com les noves generacions tenen una visió més profunda i diversa sobre la sexualitat, utilitzant la identitat com una eina de reivindicació i de creació de comunitat. Malgrat disposar d’un marc legal avançat, moltes persones joves encara se senten soles, ja que aquests drets sovint no es garanteixen a la pràctica. Longares va assenyalar la manca d’una educació sexoafectiva integrada en el sistema educatiu com un dels principals obstacles per al benestar i la inclusió, així com la tasca divulgadora en drets humans i sexuals. Finalment, va destacar el potencial de les xarxes socials com a espais poderosos per desenvolupar i amplificar aquests discursos, creant un entorn més inclusiu i de suport per a les noves generacions.

Punts destacats del debat

El diàleg va incloure un debat entre els ponents, que van compartir punts de vista importants sobre com la societat pot afrontar els discursos d’odi i la polarització creixent. Ignasi Llorente va posar èmfasi en la necessitat d'empatitzar amb aquells que no comprenen els missatges progressistes i va advertir que posar tots els negacionistes climàtics en el mateix sac és un error que ens impedeix avançar. Va defensar que entendre les inquietuds de les persones que es senten amenaçades per canvis socials o culturals és fonamental per construir ponts i generar diàleg. 

Elena Longares va parlar de la necessitat de fer transversal la lluita LGTBIQA+, integrant les seves reivindicacions dins de les lluites socials més àmplies. Des del públic van fer sentir la seva preocupació per la fragmentació d’aquestes lluites. Elena Longares va defensar que les lluites LGTBIQA+ i feministes no han de ser considerades només com a “lluites identitàries”, sinó com una part fonamental de la lluita pels drets humans. 

Miquel Ramos va advertir que l’extrema dreta ha estat molt hàbil en adaptar marcs ideològics progressistes, com el laïcisme, per atacar col·lectius com el musulmans. Un altre punt destacat va ser la reflexió d'Ignasi Llorente sobre la capacitat de l'extrema dreta per ser "immune a la incoherència". Va posar en relleu com els discursos incoherents de l’extrema dreta, que molts consideren paradoxals o contradictoris, no semblen afectar el seu poder de convicció. 

Responent a una resposta del públic sobre el paper de les plataformes i la necessitat de no posar el focus sempre en la responsabilitat individual, Judit Pellicer va apuntar que la legislació sobre els drets digitals hauria de ser una prioritat per combatre els discursos d’odi a l’espai digital i va reclamar una regulació més estricta. 

Conclusions i valoració final  

La presentació de l’Informe Ferrer i Guàrdia 2024 va subratllar la necessitat de combatre els discursos d’odi amb un enfocament global i transversal. Aquesta edició de l’informe continua amb les línies de treball iniciades els anys anteriors: “Feminismes, religions i llibertat de consciència” (2021), “Una laïcitat inclusiva per a una societat diversa” (2022) i “Noves espiritualitats, nous dogmatismes” (2023), i continuarem aprofundint en els reptes que ens enfronten com a societat. 

Amb una participació activa i un debat enriquidor, l’acte va ser una mostra del compromís de la Fundació Ferrer i Guàrdia per contribuir a la construcció d’un futur més inclusiu i cohesionat. La laïcitat és una eina fonamental per defensar la convivència en un moment de gran polarització, que amenaça els valors democràtics.