El model tecnològic actual i el seu impacte en la infància i adolescència
Una visió crítica des de la perspectiva de drets i desigualtats.
En un món on la tecnologia impregna tots els aspectes de la nostra vida, la realitat digital té profundes implicacions sobre la tota societat, però molt especialment en els col·lectius com la infància i l'adolescència. Aquesta realitat digital, estructurada en gran part per les grans corporacions tecnològiques, presenta dinàmiques que poden perpetuar desigualtats i amenaçar drets fonamentals. Aquest article analitza el model tecnològic actual i els seus impactes, especialment en relació amb els infants i adolescents, així com les accions que es poden prendre per mitigar-ne els efectes adversos.
El model tecnològic: dinàmiques i desigualtats
Vivim immersos en un model tecnològic dominat per la privatització de l'espai digital. Aquest entorn està regit per regles establertes per interessos comercials, sovint al marge de les necessitats socials i dels drets dels individus, especialment dels infants i adolescents. En aquest context, les regles del joc són opaques, fet que dificulta la regulació i l'auditoria de les pràctiques de les grans corporacions tecnològiques.
El consumisme, l'obsolescència programada i el consum elevat de recursos naturals són trets distintius d'aquest model, que impacta directament la sostenibilitat global. A més, les infraestructures tecnològiques requereixen una adaptació constant a un entorn altament canviant, amb una clara acumulació de poder per part de les BigTech. Aquesta acumulació comporta un desequilibri significatiu de poder, dificultant la capacitat de negociació i sobirania tecnològica tant dels estats i poders públics com de la ciutadania.
Regular l’entorn digital
En el context del model tecnològic actual, un aspecte crucial que ens preocupa és la naturalesa altament canviant i volàtil de l’entorn digital. Malgrat els esforços legislatius per abordar els reptes emergents, ens enfrontem a limitacions significatives. Les lleis i regulacions sovint no poden seguir el ritme ràpid de l’evolució tecnològica, deixant buits legals que poden ser explotats per les corporacions tecnològiques. En aquest escenari, les estratègies de geopolítica digital que es desenvolupin en l'àmbit internacional tindran un paper fonamental en la configuració de l’entorn en el qual es desenvolupen infants i adolescents.
Aquest model té una notable capacitat per reproduir i intensificar les desigualtats. Es basa en desequilibris de poder significatius que fan difícil l'anàlisi de possibles violacions de drets, donada l'opacitat de les estructures. Això complica abordar-lo adequadament i implementar mesures específiques, especialment considerant aquests desequilibris de poder. Hi ha indicis aquest model impacta de manera més severa els col·lectius vulnerables, incloent-hi la infància i l'adolescència.
Les dificultats per regular l’entorn digital i l’estructuració d’aquest en base a uns clars interessos de negoci, condiciona, doncs, la reproducció de certes dinàmiques en aquest entorn que ens alerten des del punt de vista dels drets de la infància i adolescència.
En aquest sentit, per exemple, el dret a la privacitat adquireix una dimensió col·lectiva, i no només individual, en la mesura en què tota la informació que busca un infant o un adolescent en un moment determinat es relaciona amb totes aquelles persones que tinguin un perfil similar a través del perfilat d’usuàries.
El dret a la privacitat dels infants i adolescents
La digitalització també planteja greus implicacions per al dret a la privacitat i la protecció de dades, amb possibles vulneracions que no es poden detectar fàcilment. És el cas de les pràctiques d'extractivisme de dades en els videojocs i en el perfilat d'usuàries, especialment vulnerables en el cas dels infants i dels i les adolescents, tal com vam constatar a la investigación ParticipaTIC 2023. Aquesta recerca ha radiografiat l'estat de la qüestió dels drets digitals d'infants i adolescents, i estem treballant per desenvolupar estratègies que minimitzin els riscos associats a l'entorn digital.
Aquestes riscos són especialment preocupants en el context educatiu, on les plataformes tecnològiques de grans corporacions s'han integrat sense una clara auditoria de la seva gestió de dades. Quan hem digitalitzat l'aula, ho hem fet des d'una òptica que no ha tingut en compte en cap moment les desigualtats. Donar per descomptat que tothom, tots els infants, podran extreure el mateix profit d'aquesta mesura, d'aquesta eina, és obviar absolutament la realitat social i les desigualtats que hi ha al darrere. Per tant, quan desenvolupem mesures d'integració de la tecnologia dins les aules hem de ser capaços de fer-ho també des d'una òptica de desigualtat.
L’impacte sobre el benestar infantil
L'impacte de l'entorn digital sobre el benestar dels infants i adolescents té un altre aspecte crític que posa en risc el seu desenvolupament i requereix una atenció urgent. El control sobre les dades permet a les grans empreses tecnològiques dirigir publicitat i continguts personalitzats a les persones usuàries, influint directament en l'experiència digital dels infants i adolescents. Aquest perfilat de col·lectius per oferir contingut recomanat pot conduir ràpidament a exposar els i les joves a continguts de risc. Per exemple: per a les noies adolescents, els algoritmes poden promoure potencialment un major nombre de continguts relacionats amb qüestions d'imatge corporal que poden comportar l'apologia de pràctiques de risc com l'anorèxia i la bulímia.
La falta de sobirania tecnològica dels poders públics i la ciutadania contribueix a la perpetuació de dinàmiques que afecten negativament el benestar i la seguretat digital. La incidència de l'entorn digital sobre la salut mental i emocional o la propagació de discursos d'odi i la desinformació són exemples de com aquestes dinàmiques poden afectar la qualitat democràtica i la vida en un entorn segur i saludable.
Cap a un model tecnològic inclusiu i respectuós amb els drets
Davant aquests reptes, és essencial que es prenguin mesures per mitigar els impactes adversos del model tecnològic actual. La recerca i el coneixement crític són claus per al disseny i la implementació de polítiques que salvaguardin els drets fonamentals en l'entorn digital.
El model tecnològic actual, amb les seves dinàmiques de privatització, opacitat i extractivisme de dades, presenta greus reptes per als drets i el benestar de la societat, especialment per a la infància i adolescència. És crucial que analitzem críticament aquestes estructures i dinàmiques per entendre els seus impactes i treballar per un entorn digital més inclusiu, transparent i respectuós amb els drets de tots els individus.
Només a través de la recerca i la col·laboració entre la ciutadania, l'Administració pública i el sector acadèmic podrem desenvolupar solucions efectives per abordar les desigualtats sociodigitals i garantir un entorn digital segur i saludable per a les futures generacions.
La Fundació Ferrer i Guàrdia és entitat sense ànim de lucre que, des del 1987, treballa en la investigació, l'assessorament i el disseny de polítiques públiques per fomentar l'emancipació i la participació ciutadana activa i crítica