'Del repte educatiu al compromís social: Estratègies per orientar cap a l'abandonament zero' a la Xarxa Estatal de Ciutats Educadores
03/10/2025
La Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia, ha participat en la 17a Trobada de la Xarxa Estatal de Ciutats Educadores (RECE), celebrada a Viladecans els dies 1, 2 i 3 d'octubre. Hungria Panadero, directora de la Fundació i especialista en abandonament educatiu i planificació estratègica de polítiques educatives, ha participat en la taula rodona "Avaluació 360º per a l'abandonament zero". Sota el títol "Del repte educatiu al compromís social. Estratègies per orientar cap a l'abandonament zero", Panadero ha ofert una anàlisi profunda i estratègica sobre l'abandonament educatiu prematur (AEP).
Panadero ha començat la seva intervenció proposant un enfocament centrat a connectar coneixement i transformació per generar impacte social. Ha destacat la necessitat d'anar més enllà de la mera recollida de dades d'ús/usuaris i definir una sòlida teoria del canvi per mesurar l'impacte real de les intervencions.
Per abordar l'AEP, ha fixat tres punts clau en el disseny, execució i avaluació de projectes:
Perspectiva: L'absentisme i l'AEP són una vulneració extrema del dret a l'educació. La prevenció és crucial per millorar l'èxit i trencar la reproducció de la pobresa i la desigualtat social.
Complejidad del fenómeno: L'AEP s'emmarca en els anomenats "wicked problems" en educació, amb causes heterogènies (personals, familiars, escolars, contextuals, laborals) i manifestacions dinàmiques (en transicions, intensitat, o "absència des de la presencialitat").
Lògica d'intervenció: És fonamental promoure una nova lògica que connecti la recerca aplicada i l'acció. Les solucions han de néixer de processos d'aprenentatge compartit i intel·ligències col·lectives, cosa que requereix una profunda transformació institucional i una governança oberta.
Resultats de l'estudi Reptes Educatius
La presentació s'ha complementat amb els resultats de l'estudi de la Fundació Ferrer i Guàrdia, Abandonament educatiu a Espanya: Dades i tendències, que analitza l'AEP des d'una perspectiva estructural i macro, comparant les comunitats autònomes (CCAA). A més de l'informe, la Fundació ha innovat amb una web de visualització de dades Reptes educatius: L'abandonament educatiu en dades, la qual permet conèixer les principals troballes de la recerca i navegar entre diferents gràfics interactius.
Dades i factors explicatius clau:
Evolució general: Les taxes d'AEP han disminuït en totes les CCAA, assenyalant una millora general i un progrés més equitatiu, encara que persisteixen desigualtats territorials.
Gènere: L'abandonament afecta més els nois. Si bé la reducció ha estat més ràpida en homes, les dones, fins i tot amb taxes inferiors, enfronten barreres estructurals com una oferta educativa masculinitzada i dificultats laborals en sectors feminitzats de baixos salaris.
Factors socioeconòmics:
L'eix riquesa – pobresa és determinant: contextos amb més atur i pobresa presenten taxes d'abandonament més altes.
Hi ha una associació negativa entre el PIB i la taxa d'abandonament: a major riquesa, menor AEP.
La taxa AROPE (risc de pobresa i exclusió social) mostra una correlació positiva amb l'AEP.
Mercat de treball: Les regions amb predomini de l'agricultura i la construcció registren taxes d'abandonament més altes.
A més, la Fundació ha desenvolupat un model predictiu amb alta precisió, que estima que, si bé Espanya podria assolir l'objectiu del 9 %, set CCAA no aconseguirien complir amb aquest llindar. Panadero ha advertit la limitació de la perspectiva de l'aula buida, que ignora diversos factors estructurals com la pobresa, i ha afirmat que: “una trajectòria educativa negativa és un factor clau de l'abandonament, però es veu agreujada per la falta de respostes adequades del sistema”.
Estratègies de xoc per a l'abandonament zero
La disminució de les taxes d'AEP a Espanya s'ha aconseguit, per a Panadero, sense una estratègia estatal, només orientacions del comité d'experts de l'OECDPer això, ha emfatitzat que aquest canvi de mirada ha d'anar acompanyat d'una estratègia concreta i definida des de les administracions públiques, més enllà dels valuosos projectes individualitzats al territori.
La jornada va continuar amb una taula rodona d'expertes enfocada a impulsar un canvi de mirada per abordar l'equitat i el fracàs del sistema davant l'abandonament prematur. Moderada per Hungria Panadero, el debat ha reunit dos perfils clau: Marta Cid, Presidenta de l'E2O i Gerent de la Fundació Gentis, qui va aportar la seva experiència en estratègies des del tercer sector i l'administració, amb èmfasi en joves ex-AEP i la ruralitat; i Maria Vilas, doctoranda i experta en capital social en entorns vulnerables, que va complementar amb la seva perspectiva acadèmica i la seva trajectòria en educació no formal.
El debat s'ha centrat en tres preguntes fonamentals: com transformar la percepció de l'AEP, quines estratègies d'orientació i flexibilitat s'han mostrat eficaces, i quines estratègies de xoc macro es poden aplicar per incidir directament en les causes estructurals de l'abandonament, com la pobresa i la desigualtat del mercat laboral.
El repte de garantir una vida digna
L'estratègia proposada per la Fundació Ferrer i Guàrdia advoca per una visió integral, interdepartamental i interinstitucional, fonamentada en una perspectiva de drets i comunitària. Aquesta estratègia s'articula en quatre dimensions clau: treball en xarxa, orientació i acompanyament, flexibilitat i equitat/recursos.
El veritable repte és reformular la perspectiva estrictament educativa i superar l'horitzó d'objectius quantitatius. L'abandonament educatiu ha de ser una prioritat de les polítiques educatives, socials i econòmiques per garantir el dret a una educació i una vida digna per a totes les persones.
Del repte educatiu al compromís social: Estratègies per orientar cap a l'abandonament zero
