Per una societat laica: Memòria i futur
11/12/2025
La jornada "Per una societat laica: Memòria i futur" ha reunit representants d'Europa Laica, l'Associació Catalana de Persones Expresses Polítiques del Franquisme (ACPEPF), Dret a Morir Dignament, la Plataforma catalana per la Recuperació dels Béns Immatriculats per l’Església, l'Ateneu Memòria Popular, Ateneus de Catalunya i la Fundació Ferrer i Guàrdia a la Biblioteca de la Fundació per analitzar la situació actual de la laïcitat, els seus reptes i el seu futur.
Aquesta jornada s'emmarca en el marc del 9 de desembre, Dia Internacional de la Laïcitat i la Llibertat de Consciència. Durant el matí, la Fundació Ferrer i Guàrdia, juntament amb altres entitats socials, han participat en una sessió de treball a la Comissió de Justícia i Qualitat Democràtica del Parlament de Catalunya.
Anàlisi de la situació actual de la laïcitat
José Antonio Naz, president d'Europa Laica, ha defensat que, tot i que la Constitució de 1978 estableix que cap confessió tindrà caràcter estatal, la realitat demostra una clara desviació d'aquest principi. L'article 16 de la Constitució, que insta a "tenir en compte les creences religioses de la societat espanyola" i a col·laborar amb l'Església catòlica, és interpretat de manera que perpetua un estat de facto confessional. Aquest marc es va reforçar amb els Acords amb la Santa Seu de 1979 i els acords posteriors amb altres confessions el 1992, tot i que amb un abast molt menor.
Privilegis econòmics i socials de l’Església catòlica
La simbiosi entre les institucions públiques i l'Església catòlica és evident en la presència habitual d’autoritats en actes religiosos, l’ús d’espais públics amb simbologia religiosa, el paper de l’Església en serveis socials i l’augment de festes i tradicions religioses subvencionades amb finançament públic, entre altres qüestions.
L'Església catòlica gaudeix de privilegis econòmics substancials que reforcen el seu poder i influència. L'Estat aporta més de 12.000 milions d'euros anuals de finançament públic a l'Església a través d'assignacions directes (el 0,7% de l'IRPF) i exempcions fiscals.
En l’àmbit educatiu, un nombre creixent de centres educatius concertats pertanyen a ordes religiosos. Tot i que el nombre d'alumnat inscrit a la classe de religió disminueix (580.000 menys l'any passat), el nombre de professorat de religió va augmentar en 5.000. Hospitals, cases d'acollida i altres serveis socials gestionats per l'Església reben fons estatals, convertint-se en un model de negoci.
Des de la perspectiva patrimonialista, l'Església catòlica ha immatriculat més de 100.000 béns immobles, apropiant-se d'aproximadament el 80% del patrimoni històric del país gràcies a una llei que ho permetia.
L'amenaça del "cristoneofeixisme"
Naz també ha alertat sobre l'ascens d'un fenomen definit pel teòleg Juan José Tamayo com a "cristoneofeixisme": l'aliança entre organitzacions polítiques d'extrema dreta, l'ultraliberalisme i moviments cristians integristes.
A Espanya, partits com Vox i sectors del PP, juntament amb grups ultracatòlics (Opus Dei, Legionarios de Cristo, Hazte Oír i El Yunque) i fundacions com Neos, impulsen una agenda ultraconservadora. Ataquen lleis de drets individuals (com l’avortament), organitzen actes de pregària davant clíniques i promouen grans esdeveniments religiosos a l’espai públic.
Tot això passa en una societat cada cop més secularitzada, on el 40% de la població es declara no-creient i menys del 20% és practicant. Aquests actors, però, construeixen el relat que els catòlics són perseguits per un “laïcisme agressiu”.
Memoria democrática y laicidad
Carles Vallejo i Isabel Alonso, de l'Associació Catalana de Persones Expresses Polítiques del Franquisme (ACPEPF), han defensat que la memòria democràtica no es pot entendre sense el principi de laïcitat.
Consideren que el franquisme va ser un règim nacionalcatòlic, ja que el cop d’estat de 1936 es va dirigir contra una República laica i democràtica, i l’Església catòlica va participar activament tant en el cop com en la repressió posterior, integrant la seva ideologia en el nucli de la dictadura.
A les presons franquistes es va vulnerar greument la llibertat de consciència. L’assistència a missa era obligatòria i es van imposar pràctiques com els baptismes forçats, com el cas de Matilde Landa. Preses polítiques, com María Salvo, van resistir aquesta imposició i van defensar el dret a no participar en rituals religiosos. A més, diferents ordes religiosos van gestionar directament centres penitenciaris.
També destaquen figures clau de la tradició laica, com Ferrer i Guàrdia i el científic Odón de Buen qui va ser suspès de la seva càtedra per ensenyar la teoria de l’evolució de Darwin a causa de les pressions del cardenal Salvador Casañas i Pagès. Assenyalen la contradicció que aquest cardenal disposi d’un carrer dedicat a Barcelona, mentre que figures com Odón de Buen no reben un reconeixement públic equivalent.
Passat i present de la laïcitat
La intervenció de Joan-Francesc Pont Clemente, president de la Fundació Ferrer i Guàrdia, s’ha centrat en la necessitat de separar clarament present i passat en el debat sobre la laïcitat. Ha insistit que la memòria històrica, especialment la vinculada al franquisme i al nacionalcatolicisme, és imprescindible perquè les noves generacions entenguin d’on provenen moltes de les tensions actuals.
Pont ha introduït la metàfora del “got mig buit” i el “got mig ple” per ordenar el diagnòstic. El “got mig buit” recull els problemes estructurals que encara persisteixen a l’Estat espanyol, com la presència de càrrecs públics en actes religiosos, el finançament públic a través del 0,7% de l’IRPF, la concertació de centres educatius gestionats per ordes religiosos i la derivació de serveis socials cap a entitats eclesiàstiques.
En contraposició, ha posat l’accent en el “got mig ple”, entenent la laïcitat no com un conflicte permanent sinó com un principi positiu, alegre i emancipador. Segons Pont, la lluita actual no és contra la religió en si mateixa, sinó contra qualsevol intent d’atorgar-li un estatus privilegiat dins l’Estat i ha remarcat que el procés de secularització avança de manera sostinguda. El president de la Fundació Ferrer i Guàrdia ha posat en valor la retirada de subvencions públiques als col·legis de l’Opus Dei a Catalunya que segreguen per sexes, tot remarcant que ha estat un procés llarg i costós, però que demostra que la incidència política i social pot donar fruits.
Finalment, ha situat l’educació al centre de tota estratègia laica i ha reivindicat l’herència de Francesc Ferrer i Guàrdia i la idea que només a través d’una educació crítica, racional i emancipadora es pot consolidar un espai real de llibertat de consciència. Pont Clemente ha destacat finalment que la Constitució espanyola subratlla dues vegades que el dret ha de promoure el lliure desenvolupament de la personalitat.
Propostes estratègiques i línies d'acció futures
Durant la jornada, s’han definit diverses línies d’acció clau per enfortir la laïcitat. S’ha posat l’accent en la batalla cultural i pedagògica, amb l’objectiu de clarificar el concepte de laïcitat i mostrar que no és sinònim d’ateisme, sinó d’igualtat i bé comú. Els participants han remarcat la importància de diferenciar espiritualitat i religiositat, i han advertit que la resposta a la islamofòbia no ha de passar per concedir privilegis similars als de l’Església catòlica, ja que això reproduiria un model de privilegis injust. La pedagogia laïcista s’ha plantejat com una eina per combatre confusions i formar la ciutadania en una cultura de llibertat de consciència i igualtat.
També s’ha definit com a prioritària l’estratègia d’enfortir el treball en xarxa i la incidència política. S’ha acordat crear i consolidar aliances entre col·lectius, associacions i fundacions que comparteixen l’objectiu d’una democràcia de qualitat. Pel que fa a la incidència política, s’ha previst pressionar els partits perquè compleixin els seus compromisos en matèria de laïcitat i garantir que les polítiques públiques respectin el principi d’un estat aconfessional. A més, s’ha subratllat la importància de la dimensió internacional, amb la voluntat de fomentar col·laboracions i intercanvis amb organitzacions d’altres països.
Finalment, s’han definit objectius prioritaris concrets. Entre aquests, s’ha destacat la consolidació de l’escola pública laica com a base del progrés social, inspirada en el model de la Segona República, i concebuda com un espai d’educació crítica i emancipadora. També s’ha marcat com a objectiu la reversió de les immatriculacions, promovent l’elaboració d’una llei que obligui l’Església a demostrar la propietat dels béns com qualsevol ciutadà. Aquestes línies estratègiques definides durant la jornada estableixen un full de ruta clar per avançar en la defensa i promoció de la laïcitat.
Conclusions i compromís formalitzat
La jornada ha conclòs amb la reafirmació que Espanya no està condemnada a ser un estat clerical i que una societat secularitzada mereix d'unes institucions laiques. Les tres entitats organitzadores Europa Laica, l'Associació Catalana de Persones Expresses Polítiques del Franquisme (ACPEPF) i la Fundació Ferrer i Guàrdia han signat públicament convenis de col·laboració per continuar treballant conjuntament en la defensa dels drets i llibertats fonamentals.
Últimes notícies
La Fundació Ferrer Guardia és una entitat sense ànim de lucre que, des del 1987, treballa en la investigació, l'assessorament i el disseny de polítiques públiques per fomentar l'emancipació i la participació ciutadana activa i crítica.