La recerca ParticipaTIC perfila les amenaces i oportunitats per a la construcció d'una ciutadania digital
La Fundació Ferrer i Guàrdia va presentar aquest dijous 23 de novembre a la seu de Bithabitat de Barcelona la recerca “ParticipaTIC: construint la ciutadania digital des de la perspectiva d'adolescents i joves a través de la promoció i defensa dels drets en l'entorn digital”.
L'acte va comptar també amb una taula rodona de persones expertes per aprofundir sobre els drets de la infància, adolescència i joventut en l'entorn digital i debatre sobre els reptes, estratègies i oportunitats que presenta aquest àmbit. Ens van acompanyar: Luca Carrubba (Ars Games), Judith Membrives (Lafede.cat) i David Vila (Universitat de Sevilla). Prèviament, per contextualitzar l'estudi, el 13 de novembre, es va realitzar una ponència a càrrec de Judith Jacovkis (GREP i Esbrina).
L'estudi realitzar per Sandra Gómez i Maria Padró-Solanet, investigadores de la Fundació Ferrer i Guàrdia, identifica, examina i sistematitza els drets de la infància, l'adolescència i la joventut en l'entorn digital. A més, situa les potencials vulneracions i inquireix sobre la incidència de les desigualtats sociodigitals, així com aporta orientacions en relació amb el desenvolupament de polítiques públiques que garanteixin aquests drets.
La privatització de l'entorn digital, focus de desigualtat
Les desigualtats socials es reprodueixen i prenen una nova dimensió en l'entorn digital, en gran manera com a conseqüència de la privatització dels espais i les plataformes digitals. Aquesta és una de les principals conclusions de ParticipaTIC, que alerta sobre com la falta d'una voluntat específica de protecció i promoció dels drets de la infància, adolescència i joventut a les xarxes i sobre les tecnologies digitals pot exacerbar les desigualtats preexistents. Així mateix, identifica acumulació de poder per part de les grans empreses tecnològiques amb repercussions a la pèrdua de sobirania en aquest entorn, així com l'opacitat en les plataformes i espais digitals privats, que dificulten la identificació i persecució de les vulneracions de drets.
En l'estudi es realitza una aproximació teòrica als drets de la infància i als drets digitals i es pren en consideració la normativa internacional i nacional per identificar els drets digitals i classificar-los en quatre grans dimensions: Desenvolupament i entorn; Participació; Educació, cultura, oci i joc; i Identitat i privacitat. A partir d'aquí, l'estudi analitza els principals obstacles per l'exercici d'aquests drets com són les desigualtats sociodigitals i les dinàmiques discriminatòries o l'impacte de l'entorn digital sobre la salut mental i emocional.
Encara que les diferents dimensions han mostrat característiques específiques, també s'han detectat enormes reptes comuns a totes les dimensions. En aquest sentit, la recerca ha permès constatar que no existeix una frontera entre els drets online i offline i, encara més, que resulta imprescindible atendre els reptes relacionats amb els drets en l'entorn digital per promoure i protegir de manera efectiva els drets de la infància, adolescència i joventut.
La investigació apunta a la importància de l'estructura del mateix entorn digital, on les regles del joc estan marcades per uns interessos de negoci concrets. Aquesta falta de sobirania tecnològica es tradueix en falta de mesures específiques per a la protecció dels drets en aquest espai.
Amenaces i oportunitats pels drets digitals d'infància i joventut
A ParticipaTIC també es detallen les principals amenaces i oportunitats per a l'exercici dels drets digitals. Per a la dimensió en l'àmbit dels drets relatius a la participació es destaca com a positiu l'àmplia disponibilitat d'informació i la presència d'adolescència i joventut a les xarxes socials, però són molts els reptes: la intoxicació informativa i notícies falses, els biaixos de confirmació i caixes de ressonància, entre d'altres.
En la seva contribució per construir una ciutadania digital, ParticipaTIC planteja una sèrie de recomanacions dirigides a les administracions, el sector tecnològic, els centres educatius, les famílies i la mateixa infància i joventut. Algunes de les orientacions que es proposen al sector públic són desenvolupar polítiques adreçades a infància, adolescència i joventut per superar les bretxes digitals, invertir en eines digitals de codi lliure i sobiranes, així com auditar els proveïdors tecnològics. D'altra banda, al sector tecnològic se li recomana aplicar polítiques de protecció per a la infància, l'adolescència i la joventut, augmentar la transparència dels seus productes, alhora que inclouen nens, nenes, adolescents i joves en el disseny d'aquests productes.
A l'horitzó de futur, ParticipaTIC també identifica reptes per aconseguir la promoció dels drets en l'entorn digital a partir de les quatre dimensions plantejades, sense oblidar tampoc les oportunitats i amenaces per a la protecció d'aquests drets.
Participació de persones expertes, adolescents i joves
Per a l'elaboració d'aquesta recerca s'han realitzat grups focals i entrevistes amb persones expertes, així com vàries sessions amb adolescents i joves. Per això, s'ha comptat amb la col·laboració de les següents organitzacions: Accem, Arsgames, Artefinal Studio, APEP, aFFaC, Canòdrom - Ateneu d’Innovació digital i democràtica, Colectic, DonesTech, Federació ECOM, Fundación Diagrama, Fundación Esplai, LaFede.cat, Plataforma de Infancia, UNICEF, Centro de Internet Segura (UCM), Universitat de Sevilla, GREM y Esbrina (UB), Universitat de València, ARGET (URV), XNET, CEPIA, CNIAC i Cibercorresponsales.
Els reptes de la promoció i protecció dels drets digitals de la infància
Si considerem la infància com a subjecte de ple dret, cal redistribuir el poder a l'entorn digital. Aquesta va ser una de les idees que es va plasmar a la taula rodona de persones expertes a la jornada de presentació de ParticipaTIC. Per a David Vila, si volem un entorn segur a Internet “hi ha una obligació de protecció però també d'autonomia”. En aquest debat, es va criticar aquesta tendència a traslladar la responsabilitat de la consecució dels drets en l'entorn digital a famílies i escoles.
“És un error pensar a prohibir o a hiperregular”, va advertir Judith Membrives, que també va incidir que l'ús de les tecnologies digitals a l'aula només es pot fer des d'una perspectiva crítica. Per la seva banda, Luca Carrubba va alertar sobre dinàmiques que “succeeixen online, que al món analògic no assumiríem” com és el treball infantil. En la seva intervenció, va reivindicar l'exercici del dret al joc digital a través dels videojocs i va proposar crear un sistema d'insígnies que adverteixi el consumidor sobre l'extractivisme de dades.
La plataformització de l'educació i la pèrdua de sobirania tecnològica
A la ponència de la investigadora Judith Jacovkis del 13 de novembre es va aprofundir en algunes qüestions que afecten directament els drets digitals de la infància i l'adolescència. Un dels primers elements a tenir en compte segons Jacovkis són les desigualtats que genera el mateix sistema amb “escoles que tenen més dotacions d'infraestructura i una capacitat per pensar en la tecnologia molt més gran que altres”.
Una altra de les idees que es va plantejar va ser el repte de superar la plataformització de les escoles. És a dir, la privatització massiva de l'educació en línia amb programes gratuïts de multinacionals. “Quan tot està proveït per una mateixa companyia, es tanca força el món que coneixes i la teva socialització digital queda molt limitada”, argumenta Jacovkis. A més de posar en dubte el dret a la privadesa d'aquestes dades, la investigadora va recomanar a l'administració invertir en estratègies de sobirania tecnològica a llarg termini i ser més exigents amb la reglamentació a les empreses tecnològiques.