La joventut continua sent la menys religiosa, però repunta la pràctica entre els joves catòlics

01/06/2026

La Fundació Ferrer i Guàrdia ha publicat la XV edició de l'estudi Laïcitat en xifres. L’informe ofereix una nova radiografia de la religiositat i la secularització a l'estat espanyol, a partir de l’anàlisi de dades recents procedents de fonts oficials, com el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el Ministeri d’Educació, Formació Professional i Esports o l’Agència Tributària, entre d’altres.

DESCARREGAR INFORME    VEURE PRESENTACIÓ

Les dades d’adscripció mostren un creixement de població que es declara atea, agnòstica o inferent. Gairebé quatre de cada deu espanyols (39,3%) ja es declara no religiós. Una xifra que consolida la secularització com a tendència estructural de llarg recorregut, tot i que la població religiosa continua sent majoritària.

Des del 1980, la població no religiosa ha passat del 8,5% al 39,3%. El salt més brusc es va produir entre 2019 i 2021 (del 27,5% al 37%), i el 2023 es va assolir el màxim històric del 41,5%. Tot i el lleuger retrocés posterior, la tendència estructural és clarament ascendent. Catalunya (47,6%) i el País Basc (50,5%) encapçalen el procés de secularització territorial.

La joventut, el grup menys religiós, però més practicants que les generacions intermèdies  

L'informe evidencia una disminució sostinguda de la pràctica religiosa en el conjunt de la població. Tanmateix, la tendència presenta matisos rellevants entre les generacions més joves, amb comportaments més heterogenis i amb indicis de concentració de la pràctica.

Per una banda, més de la meitat dels joves d'entre 18 i 24 anys (55,4%) no es declaren religiosos. És el grup d'edat menys religiós de la societat espanyola. La tendència es manté en nivells històricament elevats, amb una lleugera estabilització dels darrers anys respecte al màxim del 60,9% assolit el 2021. 

D'altra banda, entre els joves d'entre 18 i 24 anys que sí que es declaren religiosos, el 34,6% es considera practicant (de la religió catòlica), una proporció superior a la dels adults de 25 a 34 anys (24,1%) i fins i tot a la de les persones de 55 a 64 anys (28,5%). Només a partir dels 65 anys la pràctica catòlica supera aquest percentatge.  

"El que indiquen aquestes xifres no és un augment global de la religiositat entre els joves, sinó que una majoria que s'allunya de la religió i una minoria que s'hi acosta amb més intensitat", apunta Joan Gorina, coautor de l'informe.  

Reducció del suport explícit a l’Església, però incrementen els recursos econòmics que rep  

La visita papal, amb el cost logístic i institucional que comporta, arriba en un moment en què el suport ciutadà explícit a l'Església és el més baix dels darrers vint-i-cinc anys. El suport ciutadà explícit a l'Església catòlica a través de l'IRPF no ha parat de caure, però els recursos que rep no han parat de créixer. El 1998, el 36,6% dels contribuents marcaven la casella de l'Església; el 2022, només ho fa el 10,3%. En el mateix període, els diners rebuts han passat de 97,2 milions d'euros a 333,7 milions. 

La raó és l'augment de la base imposable i la contribució relativa més alta de les rendes elevades fan créixer la recaptació tot i que menys gent hi participi. Però el resultat és un model de finançament privilegiat que s'articula jurídicament a través dels Acords amb la Santa Seu de 1979, els quals donen continuïtat al concordat franquista de 1953. 

Josep Mañé, coautor de l'informe, assenyala el finançament com a exemple d'un "desajust creixent entre la realitat social i l'estructura institucional". Destaca, a més, que el model actual de finançament és políticament il·legítim i cada vegada la ciutadania el recolza menys, però els mecanismes institucionals el mantenen i fins i tot l'incrementen, i això requereix una revisió dels Acords amb la Santa Seu. 

Els ritus de pas, el mirall de la secularització real  

Els ritus de pas reflecteixen també una transformació profunda de les pràctiques socials. En trenta anys, el matrimoni religiós ha passat de ser la norma a ser l'excepció. El 1994, el 77,3% de les parelles es casaven per l'Església; el 2024, només ho fa el 16,4%.

La desvinculació progressiva entre les institucions religioses i moments clau de la vida com la formació de famílies revelen canvis culturals de fons. La meitat dels naixements de 2024 es van produir fora del matrimoni, davant del 9,6% de 1990.  

Menys alumnes a Religió, però el professorat creix

En l’àmbit educatiu, es constata la persistència d’una presència significativa de centres confessionals dins del sistema educatiu, especialment a través de la xarxa concertada. 

Es manté una tendència a la disminució sostinguda de l’alumnat que cursa Religió i un augment de les opcions alternatives. Des del curs 2014-2015, els alumnes que cursen Religió han caigut un 16%. La tendència és clara en tots els nivells educatius i es consolida any rere any. El 43,6 % de l’alumnat de primària, el 48,2 % de l’ESO i el 68,2% de batxillerat no cursa religió. Catalunya se situa entre els territoris amb percentatges més elevats d’alumnat que opta per alternatives a la Religió, amb un 61,7 % a primària, un 60,3 % a l’ESO i un 91 % a batxillerat. També destaquen el País Basc i Navarra, amb valors elevats en les diferents etapes educatives. 

En el mateix període, el nombre de professors de Religió ha crescut un 30%. Malgrat una lleugera correcció els darrers cursos, el desajust es manté: la demanda cau, però els recursos no segueixen la mateixa evolució. Això evidencia la tensió entre l’estructura institucional i les preferències socials. Cal recordar que els professors de Religió són proposats per l'Església catòlica però pagats per l'Estat, un model heretat dels Acords amb la Santa Seu.

L’informeLaïcitat en Xifres 2026posa de manifest la necessitat d’avançar cap a un model que garanteixi la llibertat de consciència en condicions d’igualtat. Per a Hungria Panadero, directora de la Fundació Ferrer i Guàrdia, “hem de repensar el paper de les institucions públiques per adequar-les a una societat cada cop més plural. Han de ser capaces de reconèixer i respectar aquesta diversitat sense privilegiar cap opció de consciència en particular, incloent-hi les opcions no religioses”. 

Amb aquesta nova edició, la Fundació Ferrer i Guàrdia reafirma el seu compromís amb la promoció de la laïcitat com a principi democràtic fonamental, entesa com la garantia de la llibertat de consciència, la igualtat de tracte entre totes les opcions i la separació efectiva entre les institucions públiques i les confessions religioses.