Equip: Mesa de Participación CLM. Nicks: green window, andy, almaaamd, danigm. Guia: Inma 

Dimensión: Participación 

ENLACE

¡Hola! Benvinguts a aquest episodi especial, on vam parlar sobre els drets digitals i com El Mago de Oz pot ajudar-nos a entendre'ls millor. Sembla rar, ¿no? Un conte clàssic amb un missatge per al món digital. Però et prometo que té més sentit del que sembla. Així que posa't còmode i anem al gra!

Primer, posem-nos en context. Segur que coneixes la història de Dorothy i els seus amics: l'Espantaocells, l'Home de Fullolata, el León Cobarde i, per suposat, Toto. Tots ells van junts pel camí de rajoles grogues buscant el gran Mag d'Oz. Però quan arriben, descobreixen que Oz no és tan poderós com sembla; al final, resulta ser només un home comú que s'amagava darrere d'una cortina, enganyant-los amb il·lusions. Et sona familiar? Sí, perquè a Internet, moltes vegades també ens trobem amb cortines digitals que amaguen la veritat.

Aquí és on entra la connexió amb els drets digitals, en particular el dret de participació. Aquest dret ens permet opinar, debatre i formar part de decisions importants utilitzant eines digitals. Però, com assegurar-nos que la informació en què basem les nostres opinions és confiable? Vam fer servir la història de Dorothy i els seus amics per respondre.

L'Espantaocells, que busca intel·ligència, és com nosaltres quan enfrontem la desinformació en línia. Quantes vegades has compartit alguna cosa sense verificar primer si era cert? Per ser un bon "Espantaocells digital", necessites pensament crític. Això inclou aprendre a verificar les fonts, analitzar si són confiables i usar eines com Maldita.es o FactCheck per comprovar els fets. Recorda: una notícia viral no sempre és veritable.

Después está el Hombre de Hojalata, que anhela un corazón. En Internet, necesitamos empatía para que nuestras interacciones sean positivas y respetuosas. Piensa en esto: cuando comentas en redes sociales, ¿te detienes a considerar cómo pueden sentirse los demás? El Hombre de Hojalata nos recuerda que el derecho de participación también trata de crear espacios donde todas las voces sean escuchadas sin miedo ni odio.

Ahora, el León Cobarde. Él quería valentía, algo que necesitamos en el mundo digital para cuestionar lo establecido. ¿Alguna vez has visto una noticia que parecía rara pero no dijiste nada porque todos la estaban compartiendo? Aquí es donde entra el valor. No tengas miedo de investigar más, incluso si eso significa ir contra la corriente. Ser valiente en Internet significa enfrentarte a las “cortinas” de desinformación que otros prefieren ignorar.

Y, por último, Toto. Este pequeño perro parece ser solo un compañero fiel, pero es él quien corre la cortina y revela la verdad sobre el Mago. En el mundo digital, tú puedes ser un Toto. ¿Cómo? Pues empezando por ser curioso, investigando más allá de lo evidente y cuestionando los titulares llamativos que te encuentras. Cada pequeño esfuerzo cuenta y puede marcar la diferencia.

Entonces, ¿qué podemos aprender de esta historia? Pues que la verdad no siempre está a la vista y que encontrarla requiere inteligencia, empatía, valentía y curiosidad. En Internet, todos tenemos el poder de correr las cortinas digitales, desmantelar la desinformación y construir un espacio más auténtico. Y aquí va mi pregunta para ti:

¿Qué harás tú la próxima vez que te enfrentes a una cortina digital? ¿Te atreverás a correrla como Toto?

Equipo: Fuenlaparticipa. Nicks: maiden, kalen, Luma. Guía: Fuenlaparticipa 

Dimensión: Participación 

ENLLAÇ

Alguna vegada us heu plantejat com és la participació de nois i noies en l'entorn digital i els conflictes que poden sorgir en utilitzar les xarxes socials?

En aquest article volem reflexionar sobre el paper de la joventut en el món digital, abordant no només la seva participació activa, sinó també les conseqüències de l'ús de les xarxes per informar-se, així com les diferències en el contingut consumit segons el gènere.

Actualment, a la comunitat adolescent, tant noies com nois solen seguir els mateixos influencers i personatges públics. Tanmateix, quan parlem d'interessos i preferències, el contingut que consumeixen pot variar bastant. Aquesta diferència no és exclusiva de l'adolescència, sinó que també es dona en adults i gent gran.

Des de la nostra experiència, considerem que tant nois com noies tenen accés a les mateixes oportunitats de participació digital, tot i que la popularitat que assoleixen pot dependre del tipus de contingut que publiquen. Per exemple, els temes relacionats amb bellesa solen tenir una gran acollida entre les noies (tot i que també molts nois els consumeixen i creen), mentre que el contingut sobre esports, cotxes o tecnologia tendeix a ser més popular entre els nois (tot i que, novament, moltes noies també el segueixen).

És fonamental tenir present que el que veiem en xarxes socials no sempre reflecteix la realitat. Moltes vegades els creadors de contingut utilitzen filtres o mostren només la part més atractiva i alegre de les seves vides. Per això, és important no comparar les nostres experiències amb aquestes imatges idealitzades, i recordar que darrere de cada publicació hi ha una realitat que no sempre es mostra.

D'altra banda, pel que fa a la informació que consumim en xarxes, és essencial saber distingir entre notícies veritables i rumors falsos. Abans de donar per certa qualsevol informació, l'hem de contrastar amb fonts fiables com a mitjans de comunicació oficials. Les "fake news" poden influir negativament, especialment en persones més joves o amb menys eines per contrastar el que llegeixen, generant confusió o fins i tot provocant conflictes socials.

A més, l'entorn digital presenta certs riscos relacionats amb la seguretat i el contingut inapropiat. Moltes vegades, aquest tipus de contingut apareix sense haver-lo buscat, cosa que el converteix en una amenaça per als menors d'edat. També hi ha el risc que persones desconegudes intentin obtenir informació personal. Per això, és clau respectar l'edat mínima d'ús de cada xarxa social i rebre educació digital sobre com utilitzar-les de forma segura.

Davant de qualsevol contingut que resulti inapropiat o incòmode, el correcte és denunciar-ho. El mateix passa amb els discursos d'odi, que lamentablement encara són presents en moltes plataformes. Aquests missatges poden tenir un gran impacte emocional i han de ser tractats amb la mateixa fermesa: denunciar-los perquè no es continuïn difonent. És urgent que les xarxes socials reforcin les seves polítiques de privacitat i censura, impedint que aquest tipus de continguts arribin al públic.

La falta de control sobre aquests missatges també pot facilitar el ciberassetjament (cyberbullying), ja que els assetjadors no troben límits ni conseqüències als seus actes.

En conclusió, l'entorn digital és un espai que permet la participació, l'expressió d'idees i l'intercanvi d'experiències. Tanmateix, si no s'utilitza amb responsabilitat, pot esdevenint una font de conflicte, exposició a continguts no desitjats i desinformació. Per això, és fonamental promoure un ús conscient, crític i respectuós de les xarxes socials.

Equip: Patatas fritas. Nicks: Yellowbrainiak, nabo, Bob.bichero_2010, elvis-tek, trovasgm, zakavaka, priyasaft. Guia: Vozdetrueno.

Dimensió: Identidad y privacidad 

ENLACE 

En aquest text vam explicar el nostre posicionament sobre la tecnologia. Creiem que un mal ús pot causar problemes com l'alteració del son, aïllament social o ciberbullying, a més que la teva privacitat en línia es pot veure afectada.

Com hem dit, el tema de la protecció de dades és bastant rellevant al voltant de l'ús tecnològic, tot i que no hauríem d'obsessionar-nos amb això. En realitat, part de les nostres dades ja estan circulant per internet sense que puguem controlar-ho. Però és clar, no cal obsessionar-se tant sobre això, perquè per tenir-los completament segurs, caldria viure sota una pedra i no tocar cap dispositiu electrònic.

I amb això arribem a la conclusió que hem de trobar un punt mitjà entre no preocupar-nos en absolut i preocupar-nos en excés, per tenir una seguretat suficient, però acceptar que part de la nostra informació serà a internet.

Passant ara als jocs en línia, el xat és l'aspecte més insegur que hi ha, sense comptar coses com addicció o estafes. Llavors, el més important seria no usar-lo. Però hi ha jocs en què pràcticament es requereix el seu ús. En aquest cas, s'hauria de limitar l'ús al xat tàctic i res més. Si és realment necessari, es pot utilitzar com a forma de comunicació entre jugadors, però no hi ha cap motiu pel qual s'hagi de proporcionar cap mena d'informació personal, i molt menys ingressar a enllaços enviats per aquest mitjà. Així que tot aquest perill es basa en l'usuari. Si simplement no es fa servir el xat, no hi ha cap inseguretat. I si s'utilitza de forma segura, tampoc representa un perill rellevant. Tot i que clar, el rol de les empreses no és nul: si implementen funcions com lootboxes, apostes o similars en els seus jocs, pot convertir-se en una situació d'addicció veritablement significativa. Però, per la resta de les coses, l'usuari pot prevenir els perills causats pels jocs en línia.

També hi ha situacions que empitjoren els problemes addictius dels jocs, com el TDAH, o Trastorn per Dèficit d'Atenció amb Hiperactivitat. Aquesta condició és un gran problema per a la concentració. Les persones que el tenen necessiten més estímuls per mantenir-se enfocats, i això dificulta la seva atenció en tasques llargues o poc interessants. Per això, els videojocs són un mitjà molt temptador, perquè proporcionen estímuls constants i recompenses immediates. Això fa que les persones amb TDAH siguin més propensos a desenvolupar una addicció, en trobar en els videojocs una font contínua de gratificació i fugida del món real.

D'altra banda, els factors familiars també juguen un paper crucial. La família és responsable d'establir límits clars sobre l'ús de videojocs: quant temps es pot jugar, quins continguts són adequats i quan cal parar. En molts casos, la poca atenció, afecte o validació emocional per part de la família pot portar els nens a buscar aquesta aprovació en els videojocs. Això reforça el seu ús excessiu, convertint-se en una via d'escapament davant d'una realitat emocionalment insatisfactòria.

Així que cal aplicar algunes mesures per aprofitar el joc en línia sense convertir-se en una cosa completament incorrecta. Hem ideat unes propostes per prevenir assetjament en línia, com pot ser limitar la presència dels dispositius mòbils fins als 16 anys, i una xarxa social (més que Cibercorresponsals) on puguin entrar menors de 16 amb unes condicions específiques, on tampoc es permetin continguts violents ni obscens. Una altra idea seria algun facilitador a les escoles que ensenyin o col·laborin en temes relacionats amb el ciberbullying. Finalment, tindríem un bot que detecti comentaris indeguts en xats de videojocs, així reduint els ciberassetjament en aquests jocs.

Per concloure, considerem que la inseguretat relacionada amb els videojocs multijugador és fàcilment evitable depenent dels actes del mateix jugador. Evitant al màxim funcions com el xat o apostes addictives, és simple reduir o desaparèixer el dany causat per aquests. Encara que siguem conscients d'estratègies que pretenguin enganxar-te, la teva seguretat es basa en tu í. La formació i informació és valuosa, aleshores és un recurs necessari per a aquesta era tecnològica aparentment infrenable.