La jornada “Repensar les trajectòries educatives: respostes des de les iniciatives del territori” va reunir aquest dijous 16 de novembre a diferents professionals de recursos de noves oportunitats a la sala d’actes Teresa Claramunt de l’Espai Jove La Fontana de Barcelona per replantejar l’atenció a la diversitat d’itineraris formatius. Organitzat per la Fundació Ferrer i Guàrdia, l’esdeveniment va servir per expressar la necessitat de posar en el centre els processos de transició i transformar la concepció de les mateixes trajectòries des d’una perspectiva holística.  

L’acte va comptar amb un diàleg amb persones expertes de l’acadèmia, des de la sociologia i la pedagogia, així com una taula rodona amb experiències que ja estan aplicant aquest canvi de mirada en els seus projectes.  

Per contextualitzar la jornada, Hungria Panadero, directora de la Fundació Ferrer i Guàrdia, va exposar les diferents conceptualitzacions que han presentat les trajectòries no lineals al llarg dels darrers anys: io-io, reversibles, no estàndards o flexibles. També va recordar com la taxa d’abandonament educatiu prematur a Catalunya se situa en l’actualitat en el 16,9% per les persones joves entre 18 i 24 anys, i va incidir que el 85% dels demandants joves d’ocupació són persones que no han assolit estudis postobligatoris. Per Panadero, són algunes de les dades que presenten la magnitud d’un problema des d’una perspectiva estàtica i per aquest motiu es va reclamar la limitació de dades que reflecteixin la diversitat d’itineraris de les persones joves “per recollir la vitalitat de les transicions juvenils”.  

Orientació des de l'equitat i aprofitant les fortaleses de la persona jove 

L’orientació i la flexibilitat són dues de les estratègies per atendre les trajectòries no lineals o discontínues. En el diàleg entre Carme Martínez-Roca (Fem Pedagogia) i Maribel Garcia (GRET-UAB) es va abordar com avançar cap a aquest canvi de model de les transicions juvenils.  

“Aquestes trajectòries no lineals és on més presència tenen els col·lectius en situació de vulnerabilitat”, va afirmar Maribel Garcia. Per la investigadora, l’orientació i l’acompanyament d’aquests itineraris s’ha de fer en clau d’equitat. A més, va defensar la necessitat de recuperar una perspectiva de curs de vida que allargui aquests recursos més enllà d’una intervenció concreta. A la vegada, per Maribel Garcia, el reconeixement de la diversitat de transicions juvenils implica reconèixer els seus aprenentatges i “repensar els ponts perquè les persones joves puguin construir un projecte de vida”.  

Per la seva banda, Carme Martínez-Roca es va centrar en la importància de transformar el procés d’orientació amb un canvi de conceptes. “No parlem de trajectòries, itineraris o línies, sinó que parlem de ventall d’alternatives i de punts d’elecció que són personalitzades”, va explicar la pedagoga. En la seva intervenció va destacar que cal centrar-se en el present i aprofitar les fortaleses de cada persona jove per “identificar que pot fer ara per avançar”. Per lluitar contra l’estigma, l’acompanyament d’aquesta orientació per Martínez-Roca és clau perquè la persona jove “tingui experiències d’èxit”.   

Detectar necessitats, treball en xarxa i canvi de mirada: l’experiència de les iniciatives del territori 

Per mostrar com el Tercer Sector social i l’Administració responen als itineraris educatius diversos, la jornada va comptar amb una taula rodona amb la participació de: Rafa Gómez (Ajuntament Barberà del Vallès, model de treball en xarxa), Elisabet Quintà (Oficina Jove del Consell Comarcal de La Selva – projecte trajectòries), Anna Monells (Noima – Escola de Noves Oportunitats de la Garrotxa) i Ester Rams (La Troca, escola comunitària de formació permanent). A continuació, compartim amb vosaltres algunes de les reflexions expressades a la taula rodona sobre les necessitats detectades en les persones joves, el treball en xarxa, el canvi de perspectiva en l’atenció a les trajectòries i els elements per replicar aquestes iniciatives.  

Necessitats detectades en les persones joves  

• “Hi ha la necessitat de tractar més amb la persona i fer treballs molt individualitzats perquè vivien moments d’angoixa a l’hora de triar els estudis”(Elisabet Quintà)  
• "Hem de trobar altres maneres alternatives perquè hi ha joves que surten molt rebotats del sistema, però és que els joves nouvinguts és que no hi poden entrar-hi, són molt invisibles”(Anna Monells)  

Treball en xarxa 

• "El treball en xarxa és una suma de capacitats i de recursos, aporta qualitat, riquesa i també maldecaps” (Rafa Gómez)  
• ⁣ "Reconèixer el potencial educatiu de molts agents del territori que potser no són explícitament formatius, però que estan allà i s’aprenen competències” (Ester Rams)  

Canvi de perspectiva en l’atenció a les trajectòries 

• “Estem fent un canvi de mirada dels estudis i les persones joves per començar a veure que tenen moltes oportunitats i que no passa res: ara no estàs decidint el teu futur laboral” (Elisabet Quintà)  
• "L’oferta formativa ha de donar resposta per tenir oportunitats reals per treballar o continuar formant-se" (Anna Monells)  

Elements per replicar 

• "Perquè un projecte sigui extrapolable, el primer pas és que hi hagi sinergies, la importància de l’aposta política i tenir recursos” (Rafa Gómez)  
• "És fer un procés de consciència que és un dret vulnerat, que no és responsabilitat teva, i cal reconèixer els sabers, valorar que has tirat endavant família, feines o un procés migratori” (Ester Rams)  

Estem en moments de canvi. Des de la proximitat es porta temps desplegant projectes de noves oportunitats educatives, que aborden aquests reptes que s’han donat per donar resposta a unes transicions que no eren lineals. Ens hem de qüestionar si aquesta conceptualització ens planteja reptes en l’abordatge d’una realitat que es presenta en dissonància amb la visió hegemònica, però que fa referència a una realitat que ja ha canviat.