La Fundació Ferrer i Guàrdia vam participar en la 2a jornada de Comissions Obreres per tractar les desigualtats sociodigitals. Amb el títol “Administracions públiques i atenció ciutadana en un entorn digital”, l’acte va reunir el dijous 15 de juny a persones expertes de diferents sectors en la seu del sindicat de Barcelona.

En una taula rodona central, hi van participar Hungria Panadero, directora de la Fundació Ferrer i Guàrdia, Santi Gallardo, director del Consorci de l’Administració Oberta de Catalunya, i Simona Levi, directora de la Fundació Xnet..

Panadero va intervenir en la jornada amb una ponència sobre el disseny de polítiques públiques per garantir els drets digitals de la ciutadania. En el seu discurs va connectar la bretxa digital i l’administració digital com dos reptes interdependents. Per aquest motiu, va demanar una perspectiva holística en les polítiques públiques des d’àmbits que incloguin l’anàlisi tant de les competències digitals de la ciutadania com dels equips tècnics de l’Administració, dels recursos tecnològics però també de les polítiques i que tingui molt en compte tots els agents comunitaris que han desplegat projectes de capacitació digital sobretot per a col·lectius en situació de vulnerabilitat. 

Bretxes sociodigitals i administració electrònica

La pandèmia ha accelerat la transformació digital, però sense que hi hagi coneixement i dades sobre l’exclusió digital. No obstant això, Hungria Panadero afirma que les polítiques públiques s’han centrat principalment en resoldre l’accés als dispositius digitals, però s’han obviat les bretxes d’ús i d’aprofitament. A tot això, se li suma la inexistència d’un full de ruta i una estratègia per la inclusió digital en l’àmbit local. 

En la ponència es van presentar els principals resultats de l’estudi sobre bretxa i capacitació digital a Espanya realitzat per la Fundació Ferrer i Guàrdia. Segons la directora, aquestes dades conclouen la necessitat d’identificar els perfils vulnerables a l’exclusió digital i adaptar les polítiques públiques per la seva inclusivitat alhora que s’aborden les desigualtats sociodigitals. 

Finalment, Hungria Panadero va enumerar els reptes actuals per una administració digital accessible a tota la ciutadania com són la creació d’un sistema d’identificació digital únic, evitar les duplicitats dels processos per part dels diferents nivells administratius, l'estandardització dels processos administratius evitant duplicitats, l’adaptació a tota mena de dispositius, l’extensió de projectes de capacitació i acompanyament digital, així com la democratització de l’accés a les tecnologies digitals. En aquesta línia, es va compartir el manifest elaborat per la Fundació amb quatre dimensions clau per implementar per part de les institucions. 

Efectes de la digitalització en l’administració

La jornada va concloure amb la presentació d’un estudi de CCOO Catalunya sobre l’impacte humà de la transformació digital de l’administració catalana. La recerca té un doble vessant que inclou la visió de la ciutadania i del personal laboral.  

L'estudi ha comptat amb la participació de col·lectius molt afectats per les bretxes digitals com són les persones d’origen estranger, les persones amb discapacitats i les persones grans. En la fila 0 de l’acte hi van participar Fedelatina, Plataforma Unitària de la Gent Gran, l’Associació Catalana per a la Integració de les Persones Cegues i Aliança contra la Pobresa Energètica.