Connectades amb drets: Joves, gènere i violències en l'entorn digital

Ona Lorda va assenyalar que un primer repte és incorporar de debò la perspectiva de gènere interseccional dins la pròpia recerca, atesa la dificultat de disposar de dades desagregades per orientació sexual, identitat de gènere, classe social o origen migrant.

Va destacar dades sobre violències: el 60% de les víctimes online de grooming són nenes i adolescents. També ho va il·lustrar amb l'informe de Save the Children, La trampa de l'autoexposició, segons el qual el 97% dels perfils d’OnlyFans són de noies mentre que el consum és majoritàriament masculí, evidenciant una arquitectura algorítmica diferenciada per gènere (noies com a creadores, nois com a consumidors o fins i tot mentors/propietaris de perfils). Va identificar perfils especialment vulnerables: infants de classe desafavorida, i infants tutelats pel sistema de protecció.

Va reivindicar superar el "mite del consentiment digital" en menors i reforçar el marc legislatiu (LOPIVI), tot alertant de la manca de recursos judicials especialitzats: a Barcelona hi ha un jutjat especialitzat en infància però amb una sola plaça, i a tot l'Estat només n'hi ha a Barcelona, Madrid, Màlaga i Palma.

Marina Amores va explicar que la cultura dels videojocs és tòxica, entre altres raons, per qüestions sociològiques que es remunten al màrqueting dels anys vuitanta i noranta, quan la tecnologia domèstica es va començar a vendre com una cosa "per a nens i homes". Des d'aleshores, qualsevol persona que no encaixi en el perfil d'home blanc, cis i heterosexual és llegida com una "intrusa" en l'espai gamer.

Amores va alertar que el 25% de les jugadores menors de 24 anys han patit assetjament en comunitats en línia (principal motiu d'abandonament); el 59% de les jugadores fan servir nicknames de gènere neutre per evitar-lo. Això genera un cercle viciós: l'estratègia d'invisibilitat (no usar micròfon, per exemple) dificulta el rendiment en equip i alimenta l'estereotip que les dones "juguen pitjor".

Va reivindicar el dret al joc i a l'oci com una qüestió feminista, en un context en què les dones disposen de menys temps lliure i de pitjor qualitat.

Sosa va presentar la Guia d'Acompanyament Digital de la Fundació Ferrer i Guàrdia, adreçada a professionals i famílies, partint de la idea que responsabilitzar només les persones joves de la seva seguretat digital invisibilitza les desigualtats prèvies. La guia s'estructura en cinc dimensions: entorn digital i sostenibilitat (big tech vs. programari lliure, impacte geopolític i ambiental); participació (desinformació, discursos d'odi, bretxa de vocacions tecnològiques); cultura, oci i joc; identitat digital i privacitat; i benestar digital.

Alev Coban va presentar el projecte Unlearning Antifeminism on TikTok,  desenvolupat amb la Universitat de Colònia, centrat en com joves de 15 a 20 anys es troben amb continguts antifeministes a TikTok (23 milions d'usuàries a Espanya, 1,9 milions a Alemanya). Va explicar com continguts com les tradwives o els coaches de masculinitat funcionen sovint com a "ideologia pont" cap a l'extremisme (islamisme o fonamentalisme cristià), i com aquests tipus de contingut són més difícils de reconèixer com a problemàtics pels joves perquè es presenten com una "elecció personal".

Com a resposta educativa, van desenvolupar el mètode del "puzle de TikTok": una eina educativa que consisteix a imprimir en paper un vídeo real de TikTok i analitzar-lo en grup en tres passos: primer els mecanismes de viralitat i recursos estilístics (muntatge, música, emojis), després l'impacte emocional que provoca, i finalment la narrativa antifeminista de fons (com "l'home salvador"). Imprimir-lo "atura" el vídeo, cosa que permet fer la lectura crítica que la velocitat del feed normalment impedeix. Coban va reclamar transparència algorítmica i un disseny tecnològic codissenyat amb la societat civil, en lloc d'optimitzat només per l'engagement. També va compartir l'experiència positiva de tallers de tecnologia només per a noies i joves LGTBIQ+, amb una participació molt més diversa que en tallers mixtos, i la necessitat de tallers específics sobre masculinitat tòxica, liderats també per homes.

Va explicar el treball de la Cooperativa Candela (juntament amb l'entitat PDA) per substituir el concepte de prevenció del sexting pel de sexpreading (difusió no consentida d'imatges íntimes), per deixar clar que es tracta d'una violència sexual masclista que utilitza les xarxes com a vehicle, no d'un problema derivat de la sexualitat adolescent o de l'ús de pantalles. Va il·lustrar-ho amb l'exemple d'una fotografia en paper feta circular abans de l'era digital: la violència de fons seria la mateixa, encara que l'impacte de les xarxes n'amplifiqui l'abast.

Va identificar tres tipus de dany en el sexpreading dany a la confiança, dany a la intimitat, i càstig social — que recau més en les dones i els homes que no encaixen en la masculinitat hegemònica. Va reivindicar treballar l'arrel masclista del problema en lloc de posar el focus preventiu en la sexualitat de qui pot patir la violència.

En les preguntes generals, va defensar que la dissolució de les estructures patriarcals és un procés lent, i que el veritable repte és que el professorat i les institucions entenguin que la responsabilitat mai és de la persona assetjada, sinó de qui difon el contingut i de la lògica de grup que hi busca estatus. Va assenyalar que la manca de denúncies s'explica per la revictimització sistemàtica en els processos judicials i socials.

Olga Jiménez Palau va presentar el nou Servei d'Intervenció Especialitzada en Violències Masclistes Digitals (SIE Digital), en marxa des de l'octubre de 2025 i que es defineix com a únic a Europa. Ofereix atenció tècnica, jurídica i psicològica a víctimes majors de 16 anys (i, en casos determinats, des dels 14), al seu entorn i a professionals, per múltiples canals. 

Jiménez va assenyalar que el 12% de les dones a l'Estat espanyol de 16 anys o més han patit assetjament digital; a Catalunya, el 24% de les dones victimitzades ho han estat per violències digitals, i el 14% per part d'exparelles, segons macroenquestes oficials sobre violència masclista. El 80% de les dones amenaçades amb difusió de vídeos íntims manifesten ansietat, depressió o pèrdua d'autoestima.

En el torn de preguntes, va situar el treball institucional en el marc del Pacte Català per l'Erradicació de les Violències Masclistes, previst per aprovar-se al Parlament el novembre de 2026, amb l'objectiu de combatre el negacionisme i la normalització social de les violències masclistes. Va citar iniciatives com "Catalunya, territori coeducador" i campanyes de prevenció adreçades a joves en festivals de música. 

Sobre les responsabilitats compartides, Jiménez va defensar que a les administracions els correspon, primer de tot, legislar bé: no per prohibir l'accés dels joves a les xarxes, sinó per exercir control sobre el funcionament de les plataformes. En segon lloc, va assenyalar que l'Administració ha d'actuar amb protecció efectiva quan hi ha discriminació, desigualtat o una víctima, i impulsar polítiques de prevenció i sensibilització conjuntament amb la societat civil. Finalment, va reclamar corresponsabilitzar plataformes, administracions, escola i família, sense carregar tot el pes en només alguns d'aquests àmbits.