La transformació digital constitueix un dels processos estructurals més rellevants de les societats contemporànies. La progressiva incorporació de tecnologies digitals en àmbits com l'administració pública, la sanitat, la banca, el comerç o la comunicació ha modificat de manera profunda les formes de participació social i d'exercici de la ciutadania. En aquest context, l'accés efectiu a les tecnologies de la informació i la comunicació ha esdevingut un requisit imprescindible per al desenvolupament personal i social. 

No obstant això, aquest procés no es produeix de manera homogènia. Nombrosos estudis han evidenciat la persistència de desigualtats digitals, especialment entre determinats grups socials. Entre ells, les persones d'edats avançades constitueixen un dels col·lectius més exposats a situacions d'exclusió digital, com mostra la Fundació Ferrer i Guàrdia (2025a, 2025b) en una recent enquesta a la població de 60 i més anys a Espanya.  

Revisió del concepte "bretxa digital"

El concepte de bretxa digital ha evolucionat des de les seves formulacions inicials, centrades en l'accés a infraestructures, cap a enfocaments més complexos, que incorporen dimensions relacionades amb l'ús, la qualitat de la connexió i l'aprofitament dels recursos digitals. Actualment, es reconeix l'existència de tres nivells: accés, ús i utilitat. 

En aprofundir en els diferents estudis, estretament vinculats a aquests tres nivells de bretxa, i en les iniciatives europees de mesurament i de lluita contra la bretxa digital, hi ha una tendència a abordar aquest fenomen des d'un enfocament centrat en la persona, és a dir, emfatitzant la necessitat de formació i adquisició de competències digitals. Si bé aquestes estratègies d'alfabetització digital resulten necessàries, a la llum de les dades, possiblement tampoc siguin suficients. El seu abast és limitat davant l'impacte (i l'evolució) de la digitalització a mitjà termini.  

De l'alfabetització a la tecnologia

El marc europeu de competències digitals DigComp ha contribuït a sistematitzar els principals dominis competencials, establint inicialment cinc grans àrees: informació, comunicació, creació de contingut, seguretat i resolució de problemes (Vuorikari et al., 2022). Recentment, aquest model ha estat revisat per poder incorporar les noves demandes de la Intel·ligència Artificial (Cosgrove, & Cachia, 2025). Es tracta de la cinquena edició del model de mesurament de competències digitals; circumstància que, per si mateixa, il·lustra la necessitat d'una actualització constant davant l'esdevenir tecnològic.  

DigComp 3.0 és un model útil, però tampoc esgota la comprensió del fenomen. Les dificultats no deriven exclusivament de la manca de preparació de les persones o dels seus perfils sociodemogràfics, socioeconòmics, psicogràfics i dels seus contextos socials. Les dificultats es troben també en els entorns digitals poc intuïtius, sobrecarregats i escassament adaptats. Aquí, Martínez-Sala et al. (2025) proposen utilitzar el concepte "bretxa tecnològica" per subratllar el paper de les plataformes en la producció de desigualtats. Es tracta d'una bretxa transversal, que afecta tant el nivell d'ús com el d'aprofitament de tota la població, amb independència de la seva edat, però que incideix en grau més alt major mesura en aquells grups que tenen un nivell de competències menor en el domini de la gestió o els tràmits en línia. 

Aquest desplaçament conceptual pot resultar especialment rellevant en l'anàlisi de l'experiència de les persones d'edat avançada, el contacte de les quals amb la tecnologia sol estar mediat per trajectòries vitals prèvies, expectatives culturals i condicions socioeconòmiques específiques. 

Persones adultes majors i nivells de bretxa

Les dades disponibles mostren un increment progressiu de l'accés a dispositius i internet entre la població espanyola, també a partir dels 64 anys. Segons les últimes dades de l'Enquesta sobre Equipament i Ús de Tecnologies d'Informació i Comunicació a les Llars (INE, 2025), el 85% de la població entre 65 i 74 anys és usuària d'internet, la qual cosa suposa un increment del 16% en un lustre. En canvi, només el 45% de la població de 75 i més anys ha fet servir internet en els últims tres mesos. Aquesta xifra, tot i que ha millorat considerablement (ONTSI, 2025), se segueix situant molt per sota de les registrades per a la població general. 

Pel que fa a l'accés, l'estudi de la Fundació Ferrer i Guàrdia (2025b) revela que, tot i que l'smartphone és el dispositiu més estès, una proporció significativa de persones grans té infraestructures i dispositius millorables.  

En termes de competències, els resultats apunten a un predomini de nivells bàsics. Segons l'índex IDAUA, elaborat per la mateixa Fundació (2025a), el 73% de les persones de 60 i més anys se situaria en aquest nivell. Aquesta xifra pràcticament es correspon amb el 70% de les persones d'aquests grups etaris que s'autoperceben amb poques competències digitals. També es detecta una baixa autoconfiança digital, que podria estar reforçant dinàmiques d'evitació i dependència. Encara més, el grup amb "baixa inclusió digital", segons el mateix estudi, mostra pitjors posicions quan valoren la usabilitat de les webs i aplicacions que utilitzen. De fet, un 42% de les persones enquestades afirmen no haver-los resultat fàcil incorporar els canvis tecnològics en les seves vides (vegeu taula).  

El nivell educatiu i l'edat expliquen, sobre manera, aquesta relació amb les noves tecnologies. Davant la manca de competències, també se subratlla el paper dels contextos familiars com a principals espais de suport, ja que un 77% de les persones de 60 i més anys demana ajuda a la família (vegeu taula). Aquí s'aprecia que la cura digital es confia a l'entorn familiar, incrementant d'aquesta manera les càrregues informals. 

En el marc de la Càtedra de bretxa digital generacional de la Universitat d'Alacant, es va preguntar a 1800 persones de 55 i més anys de la Comunitat Valenciana per les principals raons per a necessitar ajuda en tràmits en línia. Van destacar dos motius: percebre falta de competències per poder dur-los a terme i considerar complexes les plataformes (Papí-Gálvez, & La Parra-Casado, 2023); però per al cas concret de l'administració digital preval aquesta segona raó, "la dificultat dels tràmits", per a tota la població de 16 i més anys que resideix a Espanya (Fundació Ferrer i Guàrdia, 2023).  

​

L'experiència d'usuari

Els estudis que adopten mètodes qualitatius proporcionen claus per comprendre la relació entre les persones d'edat avançada i les tecnologies. Els entorns digitals són espais hostils. Expressions com "Sembla que això no està fet per a nosaltres" (Fundació Ferrer i Guàrdia, 2025a, p. 13) reflecteixen una vivència d'exclusió que no es limita a la manca d'habilitats, sinó que es relaciona amb el disseny mateix de les plataformes. Altres testimonis clau de la recerca de la Fundació s'uneixen a altres evidències per reforçar la idea d'analitzar les plataformes digitals: "La tecnologia és un benefici per a la societat, però les plataformes i pàgines web no són intuïtives per a res. Per qualsevol tràmit que volem fer hem de baixar una aplicació. Cada aplicació és diferent. Per a nosaltres és enrevessat" o "No són accessibles per a nosaltres, necessitem algú al nostre costat dient-nos i ajudant-nos." (Fundació Ferrer i Guàrdia, 2025a, p. 16). Aquestes percepcions poden tenir efectes directes en la predisposició de les persones usuàries a experimentar amb noves eines. També poden crear més dependència digital i afectar el desenvolupament de les seves pròpies competències. 

En aquesta línia, l'anàlisi de plataformes digitals realitzada sota el marc de la Càtedra de bretxa digital generacional de la Universitat d'Alacant (Martínez-Sala et al., 2025) identifica una sèrie de limitacions recurrents, com ara: cercadors ineficients, saturació informativa, excés de finestres emergents, falta de disseny adaptatiu i estructures de navegació poc coherents. Aquestes característiques dificulten la comprensió dels continguts i augmenten la càrrega cognitiva, especialment en persones amb menor experiència digital. L'absència de suports contextuals i d'instruccions clares reforça aquestes barreres. 

La bretxa tecnològica que afecta els drets

La digitalització dels serveis públics s'ha consolidat com a eix central de la innovació dels processos de l'administració. No obstant això, la seva implantació ha avançat sense una avaluació sistemàtica i específica dels seus efectes sobre els col·lectius amb menor nivell de competències. Aquesta circumstància debilita l'exercici autònom de drets i augmenta el risc d'exclusió. La impossibilitat de realitzar gestions bàsiques es pot traduir en retards, errors i pèrdua de prestacions. 

Des d'aquesta perspectiva, l'exclusió digital esdevé una forma d'exclusió social, amb implicacions jurídiques, econòmiques i simbòliques. 

Propostes per a una inclusió digital estructural

Alfabetització digital

Les polítiques públiques han prioritzat l'alfabetització digital com a principal estratègia d'inclusió. Programes formatius, tallers o cursos estan contribuint a millorar les competències bàsiques de certs sectors de la població. No obstant això, les dades també mostren que la formació, per si sola, no garanteix l'autonomia digital en un marc de digitalització i innovació tecnològica constant. La persistència de dissenys poc intuïtius i accessibles limita l'aprofitament real dels aprenentatges adquirits. 

En aquest sentit, resulta necessari complementar les polítiques educatives amb intervencions estructurals sobre els entorns tecnològics. 

Webs i Apps centrades en la facilitat d'ús, per a tota la població

S'insisteix en la necessitat de promoure models basats en principis de diversitat orientats cap a l'accessibilitat digital, per comprendre també l'impacte social en poblacions amb nivells bàsics en competències digitals (fonamentalment en el domini de la gestió i tràmits online). La normativa vigent (Reial Decret 1112/2018) obliga que els continguts digitals del sector públic (webs, documents, procediments) siguin accessibles, entenent per accessibilitat: "(...) el conjunt de principis i tècniques que s'han de respectar en dissenyar, construir, mantenir i actualitzar els llocs web i les aplicacions per a dispositius mòbils per garantir la igualtat i la no discriminació en l'accés de les persones usuàries, en particular de les persones amb discapacitat i de les persones grans.  

La proposta és ampliar el focus cap a poblacions amb nivells bàsics de competències, perquè puguin ser entesos i utilitzats per qualsevol persona, tingui o no coneixements tècnics o habilitats digitals avançades. Aquests principis beneficien no només els col·lectius destacats en la normativa, sinó també el conjunt de la ciutadania. 

Nova categoria d'observació en alfabetització digital

Calen mesuraments sistemàtics de la realitat per conèixer l'aportació de la dimensió tecnològica a les desigualtats digitals. Es proposa aprofundir en un model d'adequació socio-digital que tingui en compte l'efecte de les plataformes en el marc de les bretxes digitals.  

Avaluació dels webs i aplicacions amb persones reals

Una de les aplicacions de l'observació de la tecnologia en el marc de les bretxes digitals consistiria a avaluar les pàgines des de l'òptica de l'experiència d'usuari, amb perfils bàsics en competències digitals. Actualment, el Reial decret 1112/2018 no conté un mandat específic de proves d'usuari amb persones reals. Segons estudis previs, aquests tests, en canvi, permetrien detectar barreres primerenques i corregir-les abans de la implementació massiva dels serveis online. 

Conclusions 

La bretxa digital generacional no es pot entendre exclusivament com un dèficit individual. Les evidències mostren que els dissenys tecnològics exerceixen un paper central en la producció i reproducció de les desigualtats. 

L'alfabetització digital resulta necessària, però és insuficient si no s'acompanya d'entorns que facilitin el seu ús efectiu. Per a això, s'ha de considerar la diversitat i heterogeneïtat dels grups poblacionals. La digitalització dels tràmits administratius, en particular, podria acompanyar-se d'accions que garantiren l'exercici dels drets; identificant i eliminat totes les barreres d'accés, ús i aprofitament dels serveis públics.   

Avançar cap a una inclusió digital real implica assumir que la tecnologia és una oportunitat i un dret de tota la població, és a dir, no d'un determinat grup o, fins i tot, d'una àmplia majoria. Des d'aquest enfocament serà possible convertir-la en una eina de cohesió social. 

El Decàleg de la Fundació Ferrer i Guàrdia (2025a) incorpora la necessitat de "Dissenyar entorns digitals accessibles, usables i pensats per a la diversitat", sumant-se a altres propostes que també redunden en aquesta mateixa idea. Com a conseqüència, es recomana continuar treballant en aquesta direcció, amb el propòsit que la tecnologia estigui a l'abast de tothom, sense excepció.