Bretxa digital de gènere: barreres, desconfiances i desafiaments per accelerar la igualtat tecnològica
“Els estereotips alimenten la idea que elles no poden ser autèntiques expertes digitals, autèntiques tecnòlogues o autèntiques enginyeres. I aquesta imatge també afecta l’interès i la pràctica individual, bàsica i experta, present i futura, de les nenes i dones amb les tecnologies digitals”.
Fembloc
Línia feminista d'atenció i suport davant les violències digitals.
ENQUESTA BRETXA DIGITAL 2024
Les bretxes digitals de gènere
La brecha digital de género expresa la desigualdad entre mujeres y hombres en el acceso, uso y aprovechamiento de las tecnologías digitales, así como en la capacidad de participación en el desarrollo digital. Desde la expansión de las tecnologías digitales en todos los ámbitos de actividad humana, la pericia digital acontece clave para participar y definir la sociedad actual y futura. Justamente por eso, la brecha digital se ha convertido en una de las principales problemáticas actuales.
En el nostre context, la primera bretxa digital de gènere, respecte a l’accés a dispositius i coneixements bàsics, ha anat disminuint de manera important. La segona bretxa digital de gènere, respecte als tipus d’usos, també s’ha anat rebaixant, però encara mostra algunes diferències rellevants entre dones i homes. Finalment, la tercera bretxa digital que té a veure amb el coneixement i usos avançats, l’aprofitament o la capacitat de treballar en el món digital i contribuir al seu desenvolupament es manté, i de manera molt preocupant. De fet, segons els resultats de l’enquesta 2024 de la Fundació Ferrer i Guàrdia, el 26,7% de les dones enquestades afirmava que no es veien gens capaces d’assumir nous reptes tecnològics, enfront un 15% d’homes. A la vegada, sabem que la participació de les dones en els estudis i ocupacions tecnològiques encara resulta minoritària, especialment respecte especialistes TIC que es troba per sota del 25% i, tot plegat, té importants conseqüències per les dones i per al conjunt de la societat (González i Vergés, 2017; Martinez y Castaño, 2017; Rodríguez et al., 2023).
La preocupació per la bretxa digital de gènere ha estat central pels feminismes de les tecnologies (Vergés, 2023). També des del tercer sector social i des de l’acadèmia, així com des de les polítiques públiques, es genera informació i accions per fer-hi front (Castaño, 2008; Vergés et al., 2009; Gil-Juárez et al., 2011, 2012). Per això, la recerca continua sent necessària. Ens pot permetre identificar barreres i oportunitats per combatre la bretxa digital de gènere, així com fer-ne un seguiment en el temps i veure'n l'evolució. La principal font d’informació pública la constitueix l’enquesta d’equipament i ús TIC de les llars de l’INE. Ara bé, enquestes desenvolupades per entitats del tercer sector social, com l’enquesta de la Fundació Ferrer i Guàrdia, permeten superar-ne algunes limitacions i poder aprofundir en les desigualtats digitals, especialment en perspectiva de gènere.
Per això, a continuació, desgranarem les principals barreres per la igualtat digital de dones i homes que afecten l’autoconfiança i l’interès de les dones en les TIC. Per acabar, apuntarem a la necessitat, beneficis i algunes mesures per avançar en igualtat digital de gènere.
Barreres a l’interès de les dones per les TIC
Les nostres estructures i cultura encara estan profundament afectades pel patriarcat i, per tant, per les desigualtats de gènere, també en el fet digital. Arrosseguem un desenvolupament tecnosocial profundament patriarcal, capitalista i colonial que ha implicat un conjunt de barreres a l’accés, ús i participació en la tecnologia de moltes persones, però especialment de les dones. Històricament, s’ha barrat l’accés de les dones als coneixements i feines tecnològiques, primer de manera formal, després informalment. Això, no només ha generat desigualtats econòmiques, que sempre dificulten accedir a eines digitals d’última generació, sinó que, sobretot, ha generat un pòsit que continua alimentant una socialització estereotipada de gènere. En aquesta socialització s’ensenya i s’espera diferent de les nenes i els nens, de forma binària. Per això des de ben petites ni en la família, ni jugant, ni a l’escola, ni als mitjans de comunicació o als anuncis, se’ls mostren referents, ni se les anima prou, ni s’espera que elles es converteixin en enginyeres o expertes en tecnologia digital com ells.
D’aquesta manera, es van conformant unes aules de tecnologia a batxillerat, a la formació professional, a la universitat, així com uns espais de lleure i de treball digital altament masculinitzats. Aquests espais no només estan majoritàriament ocupats per nois i homes, sinó que això també impregna els valors i les maneres de fer i estar en aquests espais, així com els continguts i productes que s’hi desenvolupen. I tot plegat fa que siguin entorns on encara es visquin discriminacions de gènere i, fins i tot, violències masclistes que ara, també sabem que prenen àmbits i formes digitals (Vergés i Gil-Juárez, 2021). Dones i homes rebem moltes violències digitals, però les dones les reben només per ser dones, i especialment si estan en llocs de poder i altament masculinitzats, com la política o les tecnologies, és a dir, fora del que alguns consideren el seu lloc natural.
Tot això continua alimentant la imatge estereotipada de què elles no hi han estat, que no hi són, que són poques, que són unes rara avis o, fins i tot, que no hi haurien de ser, ni és el seu lloc natural. En definitiva, els estereotips alimenten la idea que elles no poden ser autèntiques expertes digitals, autèntiques tecnòlogues o autèntiques enginyeres. I aquesta imatge també afecta l’interès i la pràctica individual, bàsica i experta, present i futura, de les nenes i dones amb les tecnologies digitals. I d’alguna manera, és el que encara ens mostren les dades i la recerca, que les dones mostren actituds de menys confiança i interès respecte a les seves habilitats i capacitats tecnològiques i que això s’agreuja amb l’edat (Sáinz & Eccles, 2012, Peral-Peral et al., 2020).
En aquest sentit, l’enquesta 2024 de la Fundació Ferrer i Guàrdia inclou algunes preguntes que ens permeten aprofundir i mesurar l’actitud vers les tecnologies, és a dir el nivell d’autoconfiança tecnològica i l’interès en les tecnologies. Els seus primers resultats ens mostren que l’autoconfiança i l’interès estan molt relacionats, és a dir, com més confiem o pensem que hem pogut o podem aprendre i utilitzar autònomament eines digitals, més interès tenim en l’avenç digital. I el més preocupant és que es manté una important bretxa de gènere, especialment en els extrems, és a dir, quan les dones i els homes expressen gens d’autoconfiança vers els seus sabers i capacitats digitals (un 26,7% de les dones i un 15% dels homes no confien gens a poder enfrontar-se a un nou repte tecnològic). A la vegada, en l’extrem de tenir molta confiança en els seus sabers i capacitats digitals, els homes en tenen també molta més (un 18,6% d’homes diuen que molta i només un 12,2% de les dones). Per tant, les dones amb gens d’autoconfiança en les seves possibilitats i capacitats digitals gairebé doblen els homes i, en canvi, els homes superen les dones quan tenen molta confiança tecnològica.
A més, les dades mostren que el gènere importa en totes les edats, però la bretxa entre dones i homes resulta especialment gran en el grup d’edat major de 65 anys, 16 punts percentuals de diferència entre qui no sent gens de confiança davant d’un nou repte tecnològic, 48% elles i 31,6% ells. Tot i que com més joves més autoconfiança en poder assolir nous reptes tecnològics, la distància entre dones i homes respecte a la confiança més gran és prou destacable, un 21,7% de dones de menys de 30 anys se senten molt confiades, però els homes encara més, un 34,9%, 13 punts percentuals de diferència.
Accelerar la igualtat de gènere en el món digital
El fet que la bretxa digital de gènere fos menor entre les generacions més joves ens havia fet pensar que el temps ho arreglaria tot, però la desigualtat persisteix i els canvis han estat massa lents. Les successives generacions de dones no s’estan apuntant de manera igualitària als estudis d’enginyeries ni a les feines tecnològiques i, per les dones més grans, tenir temps, adquirir nous coneixements i confiança per adaptar-se als ràpids canvis tecnològics no sembla ser una realitat. Per tant, si els canvis tecnològics són accelerats, també s’hauria d’accelerar l’avenç cap a la igualtat de gènere.
La igualtat de gènere en el món digital és important. Per una banda, per justícia de gènere. És just que la meitat de la població també pugui participar plenament en el món digital, en igualtat de condicions i d’aprofitament. A més, ja està recollit en la normativa i és imperatiu legal, i les lleis de gènere també s’han de complir. Per altra banda, pel seu potencial i impacte. La recerca ens mostra que els equips diversos, especialment de gènere, arriben a millors decisions, resultats, així com excel·leixen en capacitat creativa i d’innovació (Ruiz-Jiménez & Fuentes-Fuentes,2015). A més, com més dones en les tecnologies i més referents, més impacte generador de noves inclusions entre les seves famílies i comunitats locals. Finalment, és una necessitat per la societat i el seu desenvolupament. El sector tecnològic és un dels més dinàmics econòmicament i socialment en el nostre món actual. Pels beneficis anteriors, es necessiten persones de tota mena i no es poden permetre pèrdues de talent. Endemés, la societat necessita que tothom, també les dones, puguin contribuir a conformar com seran les tecnologies digitals del futur, és a dir, com serà la societat del futur.
Per tot això cal diversitat de mesures i polítiques a tots els àmbits i tots els nivells per, justament, accelerar aquest procés i que elles puguin esdevenir, i ser reconegudes, com autèntiques expertes digitals. Per una banda, encara fan falta mesures per contrarestar els estereotips de gènere i ancorar l’interès de les nenes en les tecnologies digitals des de primària. Per això, entre d’altres, cal implementar plans STEM a les escoles amb perspectiva de gènere, formar en competències digitals i de gènere al professorat, visibilitzar dones referents, facilitar l’accés a dispositius o, fins i tot, promoure la participació escolar en iniciatives com “la indústria s’obre a l’escola en perspectiva de gènere”, per acostar el món industrial i tecnològic a les noies.
Per altra banda, cal continuar treballant perquè els espais digitals i entorns tecnològics esdevinguin veritablement segurs i amigables per les dones, lliures de violències masclistes, en qualsevol de les seves formes. La seguretat vol dir poder confiar en el lloc on estem, poder-hi estar a gust, sense discriminacions i on l’entorn empoderi, especialment, a qui més ho necessita. Entre altres mesures, en els entorns laborals és clau la implementació de plans d’igualtat de gènere, però treballant amb les plataformes digitals perquè resultin més curoses amb tothom, menys discriminatòries i es desenvolupin amb més perspectiva feminista.
Finalment, i justament per abordar la interseccionalitat de gènere i edat quan parlem de tecnologies digitals calen mesures interseccionals. Entre d’altres, per exemple, convé oferir formació de reciclatge digital específica per dones majors de 45 anys, en el mateix entorn laboral o fora, però adaptada als seus contextos i comunitats, que tingui en compte els seus entorns socials i familiars, així com les seves necessitats o disponibilitats de temps. De la mateixa manera, el disseny d’eines ha de resultar amigable per totes les generacions, especialment per les majors de 65 anys. Sobretot l’inici ha de ser molt accessible i amigable. Ha de possibilitar l’autonomia i, a la vegada, la comunicació i relació amb altres persones per rebre suport, acompanyament, incrementar capacitats i reforçar actituds de confiança tecnològica que fan tanta falta per erradicar, també, totes les bretxes digitals de gènere.
Núria Vergés Bosch
Professora Agregada de la Universitat de Barcelona. Cofundadora de Donestech i Fembloc. Politòloga, Màster en Polítiques Públiques i Socials i Doctora en Societat de la Informació i del Coneixement.
Leon Freude
Investigador postdoctoral a la Universitat Pompeu Fabra. Membre dels grups de recerca COPOLIS i GRETA. Membre de Fembloc. Doctor en Sociologia.
Eva Cruells
Psicòloga i Màster en Polítiques Públiques i Socials. Cofundadora de Donestech i Coordinadora de Fembloc.
La Fundació Ferrer Guardia és una entitat sense ànim de lucre que, des del 1987, treballa en la investigació, l'assessorament i el disseny de polítiques públiques per fomentar l'emancipació i la participació ciutadana activa i crítica.
Bibliografia:
Castaño, Cecilia (2008). La segunda brecha digital. Madrid: Cátedra.
Gil Juárez, Adriana., Vítores González, Ana., Feliu, Joel., & Vall-Llovera Llovet, Montserrat. (2011). Brecha digital de género: Una revisión y una propuesta. Education in the Knowledge Society (EKS), 12(2), 25–53.
Gil-Juárez, A., Feliu, J. y Vitores, A. (2012). Género y TIC: en torno a la brecha digital de género. Athenea Digital, 12 (3), 3-9.
González Ramos, Ana M, Vergés Bosch, Núria & García, José S. (2017). Las mujeres en el mercado de trabajo de las tecnologías. REIS: Revista Española de Investigaciones Sociológicas, 73-90.
Martínez-Cantos, Jose L., & Castaño, Cecilia. (2017). La brecha digital de género y la escasez de mujeres en las profesiones TIC. Panorama social, 25, 49-65.
Peral-Peral, Begoña, Villarejo-Ramos, Ángel F., & Arenas-Gaitán, Jorge. (2020). Autoeficacia y ansiedad como determinantes del uso de los servicios bancarios por Internet por parte de los adultos mayores. Acceso Universal en la Sociedad de la Información, 19(4), 825-840.
Ruiz-Jiménez, Jenny M., & Fuentes-Fuentes, M. Mar (2016). Capacidades de gestión, innovación y diversidad de género en el equipo de alta dirección: Un análisis empírico en pymes de base tecnológica. BRQ Business Research Quarterly, 19(2), 107-121.
Rodríguez Pasquín, Myriam, Lopez Martín, María & García Luque. (2023) Hacia el objetivo de la igualdad digital de género en Europa. Actas del IX Congreso de la Red Española de Política Social. Col·lecció Actes 1/2023.
Sáinz, Milagros y Eccles, Jacquelynne. (2012). Autoconcepto de la capacidad informática y matemática: implicaciones de género a través del tiempo y dentro de los estudios de TIC. Revista de comportamiento vocacional, 80(2), 486-499.
Vergés Bosch, Núria, Cruells, Eva & Hache, Alex (2009). Viejos retos y nuevas potencialidades para las mujeres en la participación del desarrollo de la sociedad de la información. Revista Feminismo/s 14, 163-182.
Vergés Bosch, Núria, & Gil-Juarez, Adriana. (2021). Un acercamiento situado a las violencias machistas online y a las formas de contrarrestarlas. Revista estudos feministas, 29(3), e74588.
Vergés Bosch, Núria, Freude, Leon, Almeda Samaranch, Elisabet y González Ramos, Ana M. (2021). Mujeres trabajando en las TIC: Situación y posibilidades de progreso en Cataluña y España. Género, Tecnología y Desarrollo, 25(3), 275-293.
Vergés Bosch, Núria. (2023). Género y TIC. Haciendo y deshaciendo géneros y tecnologías. Valencia: Alfons el Magnànim.