En una comunitat tan extensa i rural com Castella-la Manxa, on l'envelliment, la despoblació i la bretxa tecnològica avancen a ritmes diferents, la qüestió digital s'ha convertit en un indicador clau d'igualtat.

 Avui dia, poder connectar-se, accedir a un servei sanitari o mantenir-se en contacte amb la família a través d'una pantalla pot marcar la diferència entre mantenir l'autonomia o dependre d'altres.

En aquest article compartirem i ens recolzarem en les dades de l'enquesta realitzada en el marc del projecte "Bretxes digitals a Espanya. Desigualtats sociodigitals i exclusió digital de la gent gran", desenvolupat per la Fundació Ferrer i Guàrdia i publicat el desembre de 2025. ​ 

Una lectura de l'estudi des de la realitat rural manxega  

Castella-la Manxa té 919 municipis, i més de la meitat d'ells (531) tenen menys de 500 habitants (INE, 2025). Aquesta dispersió geogràfica, sumada a l'envelliment de la població, dificulta encara més l'accés a infraestructures, connectivitat i formació. Sota aquestes circumstàncies, la bretxa digital s'amplifica.

Segons l'enquesta nacional, el 55 % de les persones grans a Espanya necessiten ajuda freqüent per usar eines digitals, cosa que reflecteix una gran dependència digital. A més, el 65 % declara tenir baixa o molt baixa confiança en la seva capacitat per afrontar nous reptes tecnològics. Tot i que aquestes xifres corresponen al conjunt del país, entendre-les des del medi rural ens ajuda a comprendre la seva gravetat: en zones on hi ha menys recursos de formació i pitjor connectivitat, els nivells d'autonomia digital són encara més baixos.

Com assenyala l'Observatori Nacional de Tecnologia i Societat (ONTSI, 2024), «les zones rurals concentren majors taxes d'exclusió digital per falta d'infraestructures, habilitats i acompanyament». Aquesta realitat es reflecteix a Castella-la Manxa, on la bretxa tecnològica se superposa amb altres desigualtats: d'edat, gènere i territori.

Els estudis de l'EAPN Espanya (2022) ja advertien que la desigualtat digital en zones rurals «afecta especialment les dones grans, que enfronten una doble exclusió: la tecnològica i la territorial». Aquesta desigualtat de gènere en l'accés digital és especialment evident en pobles petits, on moltes dones grans —sovint vídues— tenen menys oportunitats d'adquirir o accedir a dispositius, i per descomptat a la formació necessària.

Tot i que el 90 % de les persones entre 60 i 65 anys té smartphone, aquest percentatge baixa considerablement en majors de 76 anys; només el 21 % té connexió a internet a casa. Aquestes dades mostren un risc tangible d'aïllament, que en zones rurals amb menor densitat de població es pot traduir en menor participació social.

L'autonomia digital, entesa com la capacitat d'usar la tecnologia sense ajuda, és fonamental per a la inclusió social i la participació ciutadana. Quan no es garanteix, sorgeixen formes de dependència noves.  

Autonomia personal i acompanyament digital: la bretxa invisible

En el medi rural, l'autonomia personal i digital estan estretament relacionades. Saber usar un mòbil o una tauleta no només permet comunicar-se, sinó també mantenir relacions socials, gestionar tràmits administratius o accedir a serveis sanitaris en línia. Quan les persones grans no poden fer-ho per si mateixes, depenen de familiars o professionals, cosa que limita la seva independència diària.

L'enquesta de la Fundació Ferrer i Guàrdia (2025) mostra que la majoria dels qui necessiten ajuda acudeixen a familiars propers (76,8 %), i menys del 5 % recorren a serveis públics o recursos comunitaris. Això planteja un repte per a territoris on les famílies estan envellides i disperses: qui acompanya digitalment les persones que viuen soles en àrees rurals?

L'acompanyament digital no només consisteix a ensenyar a fer servir dispositius, sinó a brindar suport educatiu i emocional continu. En aquest sentit, l'Estratègia contra la Soledat No Desitjada del Govern de Castella-la Manxa (2023) proposa usar la tecnologia com a eina de prevenció: fomentar la comunicació i la participació a través de mitjans adaptats.

Quan les tecnologies es fan servir amb acompanyament, poden disminuir la soledat, enfortir l'autoestima i mantenir actiu el vincle social. Però quan a la gent gran se'ls exclou digitalment sense suport, aquesta sensació d'aïllament es reforça. Per això, autonomia i acompanyament han de ser considerats un binomi essencial per a la inclusió digital de la gent gran.

Castella-la Manxa com a laboratori de bones pràctiques: polítiques públiques i experiències d'Inciso Integración

A Castella-la Manxa, la resposta regional a aquest desafiament s'articula al voltant de programes públics de capacitació i acompanyament, impulsats per la Conselleria de Benestar Social de Castella-la Manxa, en col·laboració amb entitats socials com Inciso Integración.

• Los Mayores Forman la Red: inclusió digital amb trajectòria. En un context on la transformació digital redefineix les dinàmiques socials, el programa "Els Majors Formen la Xarxa" emergeix com un estudi de cas paradigmàtic a Castella-la Manxa. Iniciat fa més de quinze anys, aquest projecte ha facilitat la integració de milers de persones grans en l'àmbit digital.
• Mayores en Soledad: la tecnologia com a pont durant la pandèmia. L'experiència de "Majors en Soledat", llançat el 2020 en resposta a la pandèmia, va il·lustrar el paper crucial de la tecnologia en la mitigació de l'aïllament.
• TIC Incluye Castilla-La Mancha Rural: la tecnologia que arrela als pobles. El projecte "TIC Inclou CLM Rural" representa un avanç significatiu en la digitalització de les zones rurals de Castella-la Manxa.

Conclusions: la inclusió digital com a dret i com a vincle

La inclusió digital de la gent gran a Castella-la Manxa no és un mer complement, sinó un imperatiu social. L'autonomia que proporciona el domini de les eines digitals contrasta amb l'aïllament que pot patir qui no en té. A les zones rurals, on els serveis es concentren en àrees més àmplies, la tecnologia esdevé un vincle essencial amb la comunitat, l'administració i la família.

A Castella-la Manxa, el desafiament és doble i profundament humà: aconseguir que la tecnologia arribi a tots els racons del territori i, alhora, que ningú se senti només en aquest procés. Els programes públics i les entitats socials estan obrint camí amb sensibilitat i compromís, mostrant que ensenyar a usar la tecnologia no és només formar, sinó també cuidar. Perquè darrere de cada sessió d'alfabetització digital hi ha escolta, acompanyament i una aposta per la dignitat.

Aquest desafiament es torna encara més complex quan es creua amb la desigualtat de gènere. Moltes dones majors del medi rural continuen enfrontant barreres invisibles —i de vegades normalitzades— en l'accés i ús de la tecnologia. Per això, els programes que ofereixen formació adaptada i espais segurs són essencials. Reduir la bretxa digital no és només qüestió de dispositius, sinó de crear xarxes humanes que reconeguin trajectòries, respectin ritmes i permetin que cada persona se senti part del món digital sense renunciar a la seva identitat.

En conclusió, les iniciatives de Castella-la Manxa demostren que la transformació digital, impulsada per polítiques publicoprivades consistents, el compromís social i la col·laboració institucional, pot arribar a totes les generacions i a tots els pobles. El desafiament rau a transcendir la mera tecnologia i enfocar-se en la participació, la comunitat i, sobretot, la dignitat en totes les etapes de la vida. ​