La inclusió digital és un repte majúscul per resoldre que requereix de l’actuació de tots els agents socials. En el seminari “Pensar la inclusió digital des de l’àmbit local”, persones expertes van plantejar propostes i recomanacions per abordar les bretxes sociodigitals des de l’administració i el Tercer Sector.  

L’acte online organitzat per la Fundació Ferrer i Guàrdia el dijous 15 de juny, va comptar amb la participació d’Anna Inglés (Colectic/Canòdrom Ateneu d’Innovació Digital i Democràtica de Barcelona), Ester Collado (Xarxa Òmnia) i Anna Puig (projecte WSCITECH 23 de l’Ajuntament de Terrassa). L’esdeveniment va estar moderat per Sandra Gómez, investigadora de la Fundació Ferrer i Guàrdia especialitzada en l’estudi de bretxes sociodigitals. 

En la primera part del seminari, Sandra Gómez va presentar alguns dels principals resultats de l’estudi Bretxa i Capacitació digital a Espanya realitzat per la Fundació. La recerca evidencia que les bretxes sociodigitals no estan superades i que els agents locals tenen un rol clau en incidir en les actituds i aptituds cap a les tecnologies digitals per la seva proximitat i coneixement del territori i la comunitat. 

Idees per aplicar als municipis

Quines mesures es poden implementar a nivell local? En el seminari es va incidir en com els espais de proximitat i referencials per a la població, com les biblioteques, centres de dinamització digital, entitats socials, serveis locals, poden convertir-se en espais per capacitar i acompanyar digitalment a les persones. Per Anna Inglés, es poden aprofitar aquests espais ja existents en molts municipis per apropar-se al món digital i que permet arribar a tot el ventall de població.  

Les expertes coincidien en el fet que abordar la inclusió sociodigital és una qüestió inapel·lable i que l’àmbit local i els seus agents resulten cabdals en aquest objectiu. En aquest sentit, es van apuntar la potencialitats relatives a la detecció, la capacitació i l’acompanyament, la promoció de serveis i recursos, la visibilització d’alternatives ètiques, etc. Es va incidir, en aquesta línia, que en tot municipi es pot abordar la inclusió digital, però que allò que cal és treballar per desenvolupar una estratègia planificada, el que implica tenir un bon coneixement del territori, del fenomen i dels agents i recursos. En concret, Ester Collado va apuntar la importància del treball en xarxa per sumar amb altres projectes i amb agents del territori com a element clau d’aquest abordatge.  

D’altra banda, també es va reflexionar sobre alguns dels mites que existeixen en torn el fenomen de la bretxa digital i, en aquest sentit, es va incidir sobre la importància d’entendre la inclusió digital més enllà de les qüestions únicament relacionades amb l’accés; de prendre en consideració col·lectius com els i les adolescents i joves i, abordar la inclusió aplicant una mirada interseccional.

Entre aquests elements, es va dialogar sobre la necessitat d’incorporar la perspectiva de gènere. Anna Puig, cap de serveis d’Universitats de l’Ajuntament de Terrassa, va exposar diverses experiències que es duen a terme per despertar vocacions digitals en noies i dones, com ara xerrades i tallers en el marc del Congrés WSCITECH, o el projecte Technovation i va reflexionar sobre la rellevància de la perspectiva de gènere per les implicacions a futur d’aquestes desigualtats, com la baixa presència de dones en l’àmbit de les STEM. Més enllà del gènere, també es van destacar actuacions dirigides a col·lectius més vulnerables, com els campus tecnològics d’estiu (destinat a centres d'alta complexitat), el Campus Ítaca, etc.   

Sandra Gómez va concloure el seminari amb una reflexió sobre la necessitat de posar en valor el treball del Tercer Sector Social per generar recursos i serveis de capacitació i acompanyament. Així mateix, segons la investigadora, la inclusió sociodigital cal entendre-la com un àmbit més de les polítiques públiques, reconeixent la seva rellevància, adreçant-hi recursos i desenvolupant planificacions estratègiques.  

Finalment, també es va reflexionar sobre les potencialitats dels municipis per fomentar l’apropiació tecnològica per part de la ciutadania i impulsar el pensament crític en torn les relacions que mantenim amb aquestes eines. A banda de donar suport a iniciatives de programari lliure, alguns exemples que es van donar van ser fer pedagogia, facilitar formacions i proporcionar servidors propis. Tot això amb l’objectiu d’una inclusió digital basada en la sobirania tecnològica, que promogui que aquesta sigui ètica i oberta.