06/11/2025

Els desafiaments de la fragilitat democràtica i l’impacte de l’era digital en la joventut són clau per comprendre la realitat social contemporània. Aquesta qüestió va ser abordada en el pòdcast en directe i debat celebrat el 5 de novembre de 2025 al BCN Media Hub. La jornada va servir per presentar l’Informe Ferrer i Guàrdia i va comptar amb la participació de tres experts en la matèria: Marina Subirats, sociòloga i pedagoga; Enrique J. Díez Gutiérrez professor i investigador en educació; i Judith Membrives, investigadora i activista especialitzada en l’impacte de les tecnologies algorítmiques sobre la democràcia i l’espai públic. El debat va posar el focus en com la digitalització i les desigualtats socials estan redefinint la manera com els joves viuen i interpreten la democràcia.

ANAR A L'INFORME       VEURE VÍDEO

Les Jornades Convivència i Cohesió va començar amb la benvinguda de Joffre Villanueva, politòleg i vicepresident de la Fundació Ferrer i Guàrdia. El conductor del podcast va destacar que l’acte s’havia concebut com un espai per reflexionar sobre per què creix la desconfiança envers les institucions, com viu la joventut l’actual sistema i si la societat es troba davant d’un gir conservador o simplement davant el reflex de la desigualtat.

Joventut i fractura democràtica: Per què es qüestiona el progrés?   ​

Marina Subirats va analitzar la resistència creixent al feminisme, especialment entre els homes joves, alimentada per la masclesfera i els discursos antifeministes presents a les xarxes i en certs espais polítics. Va destacar la contradicció entre percepció i actitud: segons el CIS, set de cada deu homes creuen que la igualtat requereix la seva implicació, però alhora es detecta rebuig o “cansament” davant els avenços del feminisme. Aquesta tensió, segons Subirats, respon a la pèrdua de privilegis: l’extrema dreta ha convertit l’antifeminisme en un recurs eficaç entre els joves, que sovint confonen perdre privilegis amb perdre drets.  

La sociòloga va defensar que els rols tradicionals de masculinitat són obsolets i fins i tot “mortífers”, com reflecteixen les altes taxes de suïcidi, accidents i drogodependència entre homes joves. També va advocar per superar els gèneres, que entén com a “cotilles” que limiten tant homes com dones. 

Educació laica: La trinxera del pensament crític   ​

Enrique J. Díez Gutiérrez va centrar la seva intervenció en el paper de l’educació, a partir de les dades del CIS que indiquen que un 19,4% dels joves consideren que la dictadura franquista va ser “bona o molt bona”. Segons Díez Gutiérrez, els joves reflecteixen el model social adult, i cal preguntar-se què ha fallat a l’escola pública perquè hagi crescut el suport al feixisme.  

Va assenyalar que el neoliberalisme ha penetrat en el sistema educatiu, massa orientat a les modes pedagògiques i a formar per al mercat laboral. L’aprenentatge s’ha reduït a l’objectiu d’aprovar, i molts estudiants arriben a defensar el seu “dret a ser explotats” per “fer currículum”. 

Díez Gutiérrez també va denunciar la manca de memòria democràtica: a les aules es parla de l’Holocaust, però no del genocidi franquista. Va concloure que l’educació és sempre política i que, en lloc d’ensenyar les regles del capitalisme, l’escola hauria de recuperar el desig d’aprendre i fomentar la convivència solidària.  

 Dogmatismes digitals i desigualtats

Judith Membrives va qüestionar que la polarització i l’auge dels dogmatismes siguin només un fenomen juvenil. La seva intervenció va servir per desmuntar la “lectura simplista” que presenta els joves com a adoctrinats per les xarxes, un relat que, segons ella, és adultocèntric i forma part del problema.

Va defensar que no es tracta d’un simple gir conservador, sinó d’un canvi “epistèmic i afectiu” derivat de la digitalització. En l’ecosistema digital, informació i emoció es confonen, i la veritat o el compromís polític ja no es construeixen des de la deliberació racional, sinó des de la immediatesa i la reacció emocional. Els algoritmes, dissenyats per retenir l’atenció, premien els continguts més polèmics i emocionals; per això, el discurs simple i polaritzador sempre té més visibilitat que el matisat. La radicalització, va dir, no és una disfunció, sinó una “conseqüència funcional del model econòmic”.  

Membrives va afegir que el problema de fons és el capitalisme. El malestar i la precarietat s’utilitzen per assenyalar “enemics fàcils”, com les feministes o les persones migrants, convertint la crítica en entreteniment. Aquesta infraestructura de l’odi, va advertir, està finançada pels mateixos actors que impulsen el tecnoautoritarisme global.

Punts destacats del debat i torn obert de preguntes 

Després de les intervencions principals, el debat es va obrir a preguntes i rèpliques que van confrontar les perspectives dels ponents. La discussió va aprofundir en les causes de la polarització i la fragilitat democràtica, abordant especialment el paper de les dones joves, la infraestructura econòmica de l’odi i l’ús dels mòbils a les escoles.  

Marina Subirats va advertir sobre la fragilitat de l’hegemonia feminista: l’acceptació del pensament igualitari és recent i vulnerable davant la contraofensiva antifeminista i les divisions internes del moviment. Enrique J. Díez Gutiérrez va afegir que molts homes no volen renunciar als seus privilegis i que l’antifeminisme s’ha convertit en el punt d’unió del neofeixisme global. Subirats va proposar mostrar als homes què poden guanyar abandonant la masculinitat tradicional i avançar cap a la desaparició dels gèneres, mentre que Judith Membrives va replicar que el feminisme no va assolir una hegemonia real, sinó una “institucionalització d'una part del feminisme”. 

En relació amb l’educació, Díez Gutiérrez va denunciar que l’escola pública ha perdut la seva funció crítica, atrapada en modes pedagògiques i en la lògica neoliberal. Va lamentar que s’hagi substituït el desig d’aprendre per l’afany d’aprovar. Subirats va afegir que el sistema educatiu tampoc dona resposta a necessitats bàsiques, com l’educació sexual, delegant-les a internet i a la pornografia.  

Sobre la prohibició dels mòbils a l’escola, Membrives va rebutjar les mesures radicals i va defensar una pedagogia del desacord algorítmic, per entendre les estructures de poder digitals. També va assenyalar que l’extrema dreta es nodreix d’una infraestructura tecnoautoritària global, finançada pels grans actors tecnològics. Subirats hi va coincidir, destacant que aquests símptomes deriven d’un capitalisme en fase tòxica, i que el repte és imaginar alternatives reals. Per a Díez Gutiérrez, sense superar el capitalisme no es pot superar el neofeixisme.

Democràcia, desigualtat i laïcitat 

Amb aquesta iniciativa, la Fundació Ferrer i Guàrdia reafirma el seu compromís amb el pensament crític i la promoció d’una cultura democràtica laica. El pòdcast ens ha permès aprofundir en els debats de l’Informe Ferrer i Guàrdia 2025, especialment sobre la relació entre desigualtat, radicalització i educació democràtica. L'episodi és només una porta d’entrada: Joves i democràcia en l'era digital aporta coneixements i un marc analític innovador —la laïcitat— per entendre i afrontar les tensions contemporànies.  

El repte col·lectiu és recuperar la confiança i el pensament crític, assumint que la democràcia no és un llegat assegurat, sinó una construcció quotidiana. Us convidem a llegir l’informe per aprofundir en els desafiaments democràtics del nostre temps.