Crònica del Seminari dels Reptes Educatius sobre el paper dels municipis
26/10/2026
El 2025, el 9,1 % dels joves d'entre 18 i 24 anys de la Unió Europea havia abandonat prematurament l'educació i la formació, segons Eurostat. L'objectiu europeu per al 2030, fixat inicialment en menys del 9 %, s'ha revisat recentment fins a situar-se per sota del 8 %. Però, com ha assenyalat la Dra. Irene Psifidou, experta en polítiques d'educació i formació professional del Centre Europeu per al Desenvolupament de la Formació Professional (CEDEFOP), darrere d'aquestes xifres hi ha trajectòries personals i desigualtats que no afecten per igual a tots els joves ni a tots els territoris.
A partir d'aquest punt de partida, el 20 d'octubre la Fundació Ferrer i Guàrdia ha reunit en línia una vintena de professionals de l'Administració pública, l'àmbit acadèmic i el tercer sector en el seminari Del Repte a l'Oportunitat: Ecosistemes locals davant l'abandonament educatiu, emmarcat en el projecte Reptes Educatius. La trobada ha posat el focus en un repte compartit: com traslladar els coneixements i les polítiques europees a respostes concretes des de l'àmbit local.
Una interrupció als 14 anys no ha de decidir les oportunitats als 20
Una de les idees centrals de la ponència ha estat que «una interrupció als 14 anys no hauria de determinar les oportunitats als 20». La Dra. Psifidou ha defensat que les segones oportunitats han de formar part de l'ecosistema educatiu i que la prevenció exigeix detectar les dificultats a temps, sense convertir les alertes primerenques en etiquetes que estigmatitzin l'alumnat.
Durant el seu discurs, Psifidou també ha presentat el VET toolkit for tackling early leaving, una eina CEDEFOP que reuneix 20 enfocaments d'intervenció, bones pràctiques i recursos per prevenir la sortida prematura. Entre elles, la implicació de tota la comunitat destaca com una estratègia per coordinar els actors i adaptar les respostes al context local. Consulta l'eina CEDEFOP .
L'experta també ha subratllat el paper dels municipis com a espais de proximitat capaços de connectar recursos i coordinar els diferents agents del territori. Davant d'un fenomen amb causes educatives, econòmiques, familiars i socials, ha defensat respostes adaptades a cada situació i una formació professional flexible i accessible, que amplia les oportunitats d'aprenentatge en lloc de convertir-se en una via d'exclusió.
Article de la Dra. Irene Psifidou → Llegir article
El repte de passar de la coordinació a l'acció conjunta
El debat ha situat els municipis en una posició clau gràcies a la seva proximitat als ciutadans i la seva capacitat per connectar centres educatius, serveis socials, entitats i agents comunitaris. Tanmateix, també ha posat de manifest les dificultats per convertir aquesta proximitat en una estratègia compartida.
Un dels principals reptes identificats ha estat la distribució de competències. Els ajuntaments reben demandes i prenen iniciatives relacionades amb la sortida anticipada de l'escola, però no sempre disposen de competències clarament definides, recursos suficients o accés a les dades necessàries per entendre la situació al seu territori. Aquesta manca de claredat dificulta la planificació i la continuïtat de les accions.
Les intervencions també van posar de manifest la necessitat d'anar més enllà de l'intercanvi d'informació entre professionals i organitzacions. La coordinació és essencial, però el repte és avançar cap a diagnòstics compartits, prioritats comunes i accions que es mantinguin al llarg del temps. Amb aquest objectiu, s'ha posat de manifest la importància d'enfortir els espais de col·laboració i aclarir les responsabilitats de les diferents administracions.
Cooperar entre municipis i connectar l'educació amb el territori
La cooperació supramunicipal ha aparegut com una altra qüestió rellevant. S'han advertit de les limitacions per afrontar el repte de manera aïllada, especialment en municipis petits, que poden tenir dificultats per disposar dels recursos i la capacitat necessaris. La col·laboració entre les localitats i el suport d'altres administracions poden facilitar respostes compartides i ampliar les oportunitats disponibles per als joves.
També s'ha destacat la importància d'enfortir els vincles entre els municipis i els centres de formació professional. Tot i que aquesta relació pot ser complexa a causa de la distribució d'habilitats, la col·laboració pot ajudar a connectar la formació amb l'ocupació, desenvolupar itineraris de formació i respondre millor a les necessitats del territori.
En aquest context, el debat sobre la formació professional i les escoles de segona oportunitat ha plantejat qüestions sobre la continuïtat d'algunes experiències locals i la necessitat de preservar iniciatives que responguin a realitats concretes. Les intervencions han posat de manifest la conveniència d'analitzar aquestes experiències i les dificultats que afronten, sense perdre de vista el paper de les administracions i la necessitat de garantir la continuïtat dels projectes.
Acompanyant les trajectòries i situant els joves al centre
Més enllà de la coordinació institucional, les contribucions han recordat que una estratègia local no es pot limitar a crear estructures de treball o millorar la recopilació d'informació. També cal articular un acompanyament capaç de respondre a les circumstàncies de cada jove i d'animar la seva participació en les decisions sobre el seu propi recorregut.
En aquest sentit, les experiències vinculades a les escoles de segona oportunitat han fet possible centrar-se en la importància d'adaptar els processos a les necessitats de cada persona, en lloc d'aplicar vies estandarditzades. L'objectiu és facilitar tant la continuïtat educativa com la construcció d'un projecte de vida.
La participació juvenil i un sentiment de pertinença comunitària també han sorgit com a elements que s'haurien d'incorporar a les estratègies locals. Per tant, la prevenció de l'abandonament requereix combinar la coordinació entre agents amb respostes que reconeguin els joves com a protagonistes de les seves pròpies trajectòries.
Des de reptes compartits fins a una estratègia local
Les contribucions recollides durant el seminari han contribuït a identificar noves qüestions que la Fundació Ferrer i Guàrdia incorporarà en el treball del projecte Retos Educativos. La Fundació està analitzant experiències i desenvolupant una estratègia d'incidència destinada a facilitar l'acció dels municipis davant l'abandonament anticipat de l'escola.
L'objectiu és que, a partir de setembre de 2027, els nous gestors municipals d'educació tinguin una guia amb directrius per desenvolupar estratègies locals de prevenció.
El seminari ha fet possible avançar en la identificació d'aquests reptes i recollir contribucions de professionals de diferents àmbits i territoris. El següent pas serà traduir aquest coneixement compartit en directrius útils per a l'acció local, perquè les dificultats educatives no esdevinguin obstacles permanents per a les oportunitats dels joves.
Més informació: