Les noves espiritualitats a examen a la presentació de l'Informe Ferrer i Guàrdia 2023


La presentació de l'Informe Ferrer i Guàrdia 2023 examina el fenomen de les noves espiritualitats per alertar sobre els riscos dels dogmatismes

Què són les noves espiritualitats? Quins riscos hi ha en aquestes creences que s'han popularitzat els últims anys? Cap a on va la nostra societat? 

Són algunes de les preguntes que es van respondre en el diàleg "Noves espiritualitats, nous dogmatismes" que vam mantenir el passat 22 de novembre al Centre Cívic Casa Golferichs de Barcelona en el marc de la Jornada Convivència i Cohesió. Des de la Fundació Ferrer i Guàrdia vam presentar el nou Informe Ferrer i Guàrdia 2023 dedicat al fenomen de les creences alternatives com poden ser l'astrologia, les tendències New Age o els neopaganismes, entre d'altres, també abordant el seu impacte social, els riscos associats i les seves oportunitats.

En aquest col·loqui, vam comptar amb tres dels vuit articulistes de la publicació. En concret, amb Mikel Herrán, arqueòleg i divulgador d'història a través del seu canal @PutoMikel, Dolors Reig, psicòloga social i autora principal d'El Caparazón, i Lluís Pérez-Lozano, investigador de teoria política i director acadèmic de la Fundació Josep Irla. 

VEURE INFORME


Neopaganismes, astrologia i tendències New Age

El diàleg va començar emmarcant el concepte de noves espiritualitats. Per Lluís Pérez-Lozano caldria parlar més de noves religiositats, ja que tenen elements dogmàtics igual que les religions, i "l'espiritualitat no té per què anar vinculada a una creença basada en la fe". Per la seva banda, Dolors Reig creu que estem entrant en un període d'irracionalitat com va ser el romanticisme després de la Il·lustració. "L'ésser humà necessita creure en una mica de màgia", va afirmar. Una tesi que compartia Mikel Herrán, per qui hi ha una mirada per recuperar coses del passat més senzilles i que ens trobem davant una "rebel·lió contra un món accelerat i incert". 

En els articles escrits pels ponents es detecten certs riscos socials al desenvolupament d'aquestes noves espiritualitats. En primer lloc, de la mà de Mikel Herrán es van tractar els neopaganismes, els grups que recuperen cultes politeistes precristians com poden ser els odinistes. La seva cerca per una representació pura i idealitzada del passat ha portat als neopaganismes a ser cooptats per discursos d'extrema dreta. "No tenen una fórmula purament racial, però sí que apel·len a línies de sang", va exposar Herrán, fet pel qual acaben defensant un culte només apte per persones blanques.

Amb la Dolors Reig ens vam endinsar en el món de l'astrologia. "L'astrologia no deixa de ser un pretexta per mirar endins", va explicar. Des del seu punt de vista, pot ser una eina útil per la introspecció i la socialització, així com pur entreteniment. No obstant això, alerta que l'abús de l'astrologia per part de persones amb problemes de salut mental és un perill. Així doncs, Reig va relatar com aquesta creença explota elements que poden resultar negatives per a adolescents que encara estan formant la seva personalitat. 

A través de Lluís Pérez-Lozano vam comprovar com aquestes noves espiritualitats també afecten el principi de laïcitat d'un Estat. "El problema de les pseudociències és que són creences basades en la fe que tenen pretensió de cientificitat", va exposar. Segons Pérez-Lozano, al contrari que les religions tradicionals, aquesta pretensió de convertir-se en ciència fa que les seves idees puguin arribar a influenciar institucions públiques.  En les seves paraules: "la laïcitat et deixa creure o no en alguna cosa que no estigui basada en la raó o l'evidència, però no dona dret a utilitzar recursos públics ni la legislació per fomentar-la". 


Les oportunitats de l'espiritualitat i l'horitzó de futur

En el col·loqui també es van tractar els efectes positius de cultivar l'espiritualitat. Per Pérez-Lozano, l'espiritualitat és una barreja entre metafísica, psicologia i ètica que serveix per respondre a preguntes vitals sobre nosaltres i el món. "Pot tenir un efecte alliberador perquè et posa en la marxa del canvi personal i social", va argumentar. En aquesta línia, Dolors Reig va esgrimir els valors de l'espiritualitat que reivindiquen la solidaritat, la unió i la pau. El seu exemple d'això seria el veganisme, un moviment basat en una ètica no individualista.

Sobre el futur de les noves espiritualitats, Reig creu que "com millor vagi el món, menys espiritualitat hi haurà". En la seva visió és un símptoma a l'època complexa i amb tantes misèries que hi ha en l'actualitat. Pérez-Lozano va apuntar que l'evidència mostra que com més benestar material, menys de les religions tradicionals, però no de les creences basades en la fe. En la seva opinió el que canviarà és el règim de laïcitat inspirat en una població majoritària culturalment catòlica, ja que "ja no serveix per un país més plural i divers". Finalment, per Mikel Herrán les noves espiritualitats sempre tindran un espai en les pròximes generacions, perquè "les preguntes vitals sempre estaran allà i a vegades les respostes seran dogmàtiques".


 
 






Subscriu-te a la nostra newsletter

Posa't al dia de totes les nostres novetats, publicacions i esdeveniments.