Les iniciatives ciutadanes a Barcelona:
una eina de participació directa que cal enfortir
12/02/2026
La Fundació Ferrer i Guàrdia ha publicat un nou estudi que analitza el funcionament de les iniciatives ciutadanes a Barcelona com a eina clau de participació democràtica. En els darrers dos anys ha augmentat l’ús d’aquest instrument, fet que ha situat diversos temes d’interès ciutadà en el debat polític municipal.
La recerca posa en relleu el seu potencial transformador, però també identifica els principals obstacles que en dificulten l’ús efectiu i limiten el seu impacte polític.
Què són i com funcionen les iniciatives ciutadanes
Les iniciatives ciutadanes permeten a la ciutadania promoure actuacions d’interès general i instar l’Ajuntament, tant a escala de districte com de ciutat, a abordar-les. Aquest mecanisme requereix la recollida de signatures com a mostra del suport ciutadà. A Barcelona, aquest mecanisme està regulat a través del Reglament de Participació, amb diferents llindars segons l’abast de la proposta.
L’estudi constata que les iniciatives més freqüents són les que busquen incorporar punts a l’ordre del dia del plenari. El motiu principal és que es tracta d’un tipus d’iniciativa amb una barrera d’entrada accessible i genera un impacte alt.
Altres tipologies d’iniciatives s’utilitzen menys atès que els requisits necessaris per a tirar-les endavant són més difícils d’assolir. És el cas, per exemple, de les iniciatives destinades a convocar consultes ciutadanes. Aquest fet, segons l’estudi, limita la capacitat real de les iniciatives ciutadanes d’esdevenir un mecanisme efectiu d’incidència política.
L’estudi també recull exemples d’èxit, com el fet de promoure un procés participatiu o impulsar una norma reguladora. Aquestes vies, tot i ser menys habituals, han demostrat que poden generar canvis profunds quan compten amb el suport ciutadà necessari.
Reptes i limitacions
L’estudi assenyala que les iniciatives ciutadanes continuen sent poc conegudes i infrautilitzades, especialment fora dels col·lectius més organitzats.
Les iniciatives ciutadanes es despleguen mitjançant un model híbrid que combina mecanismes digitals i presencials. Tot i que aquest model es va concebre per ampliar la participació i fomentar l’autoorganització ciutadana, a la pràctica presenta diversos entrebancs tècnics i administratius: manca de sincronització entre les signatures en paper i el recompte digital, una plataforma en línia poc intuïtiva i un sistema presencial afectat per la inseguretat jurídica derivada de la impugnació parcial del Reglament de Participació i dels requisits d’autenticació de les signatures.
A tot plegat s’hi afegeix la limitada capacitat d’incidència política de les iniciatives, ja que la decisió final recau en el Ple municipal (caràcter indirecte) i, fins i tot quan s’aproven, no sempre s’executen en temps raonables, fet que genera frustració i desafecció.
Conclusions i aportacions de l' estudi
Les conclusions de l’estudi reclamen simplificar la burocràcia, reforçar l’acompanyament públic i democratitzar l’accés a les iniciatives ciutadanes mitjançant una millor difusió i coneixement de l’eina.
L’informe subratlla que les iniciatives ciutadanes són un instrument efectiu de mobilització, visibilització i incidència política. Superar les barreres tècniques i administratives i ampliar el suport a la ciutadania és clau perquè siguin més efectives. En paraules de Josep Mañé, coordinador de l’estudi, “les iniciatives ciutadanes tenen potencial transformador, però per consolidar-les cal treballar per donar a conèixer aquesta eina de participació i facilitar el seu desplegament”.
Com a complement a l’estudi, la Fundació Ferrer i Guàrdia ha elaborat diverses infografies divulgatives per facilitar la comprensió d’aquesta eina participativa i dels factors que en condicionen l’èxit i del suport que ofereix l’Ajuntament de Barcelona per al seu desenvolupament.
DESCARREGAR INFOGRAFIES
