El 72,8% de les persones majors de 60 anys presenta una inclusió digital baixa
09/03/2026
- La dependència digital arriba al 65,5% entre les persones majors de 60 anys i fins al 80,3% en els majors de 75 anys.
- El 66% presenta baixa autoconfiança digital i el 70% s’autopercep amb un nivell bàsic de competències digitals.
- El 67,6% sent por o inseguretat a internet.
El 72,8% de les persones majors de 60 anys presenta una baixa inclusió digital, segons l'estudi publicat per la Fundació Ferrer i Guàrdia. La recerca mostra que la bretxa digital no es limita a l'accés: factors com la por, la baixa confiança i l'edatisme dificulten l'ús i aprofitament de la tecnologia.
La dependència digital afecta al 65,5% del col·lectiu i s'intensifica fins al 80,3% en els majors de 75 anys, en un context en què només un 7% ha rebut formació recent. A més, el disseny poc accessible de les eines tecnològiques i la falta de suport presencial agreugen les dificultats.
L'enquesta ha generat una base de dades pionera sobre desigualtats sociodigitals en persones grans, incloent-hi perfils menys representats, com els majors de 75 anys. S'ha aplicat l'Índex IDAUA per a mesurar amb precisió les bretxes d'accés, ús i aprofitament, i s'ha incorporat una anàlisi qualitativa que revela com es construeix i perpetua la bretxa digital.
“Les dades desmunten la idea que l'edat és la que augmenta la dependència digital”, explica Sandra Gómez, coordinadora de projectes de la Fundació. “La digitalització és un procés complex, vinculat tant a condicions materials com a experiències vitals i actituds enfront de la tecnologia”.
L'informe evidencia la urgència d'actuar per a tancar la bretxa digital i garantir drets, autonomia i igualtat d'oportunitats. Per a això, la Fundació ha presentat un decàleg de recomanacions, destacant que “les persones grans poden i volen participar activament en l'entorn digital, però necessiten eines, formació i suport que els permetin fer-ho amb autonomia i confiança”, afegeix Gómez.
Principals resultats
L'anàlisi de la població espanyola major de 60 anys revela una bretxa digital profunda i multifactorial, amb un 72,8% d'aquest col·lectiu classificat amb un perfil de baixa inclusió digital. El 66% de les persones grans manifesta una autoconfiança digital baixa o molt baixa, i un 70% s'autopercep amb un nivell de competències bàsic.
Un dels factors clau que perpetuen aquesta bretxa és l'edatisme digital, tant l'extern (un 24% creu que les persones grans no poden aprendre) com l'internalitzat (un 31% considera que ja no té edat per a la tecnologia). A més, el temor i la inseguretat són generalitzades, especialment en el grup de baixa inclusió, on un 57,1% sent por en interactuar amb la tecnologia. Això es tradueix en una alarmant taxa de dependència digital del 65,5% per al col·lectiu de majors de 60 anys, que arriba al 80,3% en els majors de 76 anys, enfront del 46% de la població general.
La manca de capacitació digital (només un 7% n'ha rebut en els últims 5 anys) i un disseny tecnològic poc accessible i usable agreugen la situació.
Les dades de l'Enquesta de Bretxa Digital 2025 mostren una disparitat significativa entre la població general i el col·lectiu de més de 60 anys, la diferència és de gairebé 30 punts percentuals. Les bretxes més pronunciades es troben en les dimensions d’ús i d’aprofitament, indicant que, fins i tot quan tenen accés, les persones grans no extreuen els mateixos beneficis de la tecnologia.
Comparativa de la magnitud de les bretxes digitals segons l'índex IDAUA (%)
| Tipus de bretxa digital | Població general (2024) | Persones +60 anys (2025) |
| Brecha digital de acceso | 8,8 | 41,05 |
| Bretxa digital d'ús | 43,9 | 77,11 |
| Bretxa digital d'aprofitament | 43,8 | 69,35 |
| Bretxa digital total | 36,9 | 66,79 |
Aquestes bretxes es tradueixen en una distribució molt desigual dels perfils d'inclusió digital dins del col·lectiu sènior: gairebé tres quartes parts presenten una baixa inclusió.
- Baixa inclusió digital: 72,8%
- Mitjana inclusió digital: 17,4%
- Alta inclusió digital: 9,8%
L'autopercepció de les competències digitals és un factor crucial. Un 70% de les persones grans es considera amb un nivell bàsic, i un 66% presenta una autoconfiança digital baixa o molt baixa, la qual cosa condiciona la seva interacció amb la tecnologia. Aquesta percepció està directament relacionada amb el nivell d'estudis assolit:
Autopercepció del nivell de competències digitals segons nivell d'estudis (%)
| Nivell d'estudis | Bàsic (%) | Intermedi (%) | Avançat/Especialitzat |
| Menys d'estudis primaris | 95,5 | 4,5 | 0,0 |
| Estudis primaris | 85,9 | 11,5 | 2,6 |
| Estudis secundaris | 66,3 | 29,3 | 4,5 |
| Estudis superiors | 51,7 | 41,5 | 6,8 |
| Estudis universitaris | 38,6 | 38,6 | 22,8 |
Les actituds són ambivalents. Mentre que alguns valoren la conveniència, com expressa una participant: “Me gusta entrar en internet y resolver gestiones porque no hace falta desplazarse” (dona, 60-70 anys, Extremadura); altres reflecteixen una pèrdua de confiança: “Perdemos la confianza incluso en nosotros mismos, pensamos que no somos capaces” (home, 60-70 anys, Castella-La Manxa).
L'edatisme digital, o discriminació per edat en l'àmbit tecnològic, es manifesta de dues maneres principals:
- Edatisme propi (internalitzat): Un 31% considera que a la seva edat ja no pot manejar-se amb la tecnologia.
- Edatisme general (percebut en els altres): Un 24% creu que les persones grans no poden aprendre.
Aquesta creença està més arrelada en els grups amb menor inclusió digital. Per exemple, el 41,9% del grup de baixa inclusió manifesta un alt edatisme digital propi.
Els elements que condicionen l'edatisme digital són:
- L'acompanyament digital: Sovint, l'ajuda rebuda genera més dependència que aprenentatge.
- Disseny i estructures digitals: La percepció és que les eines no estan dissenyades per a ells.
- Respostes institucionals a les desigualtats: Les administracions aborden la bretxa digital com si les persones grans fossin un col·lectiu homogeni.
Accessibilitat
Les dificultats s'accentuen en poblacions específiques: només el 56,5% de les persones amb dificultats per veure considera que pot veure bé la pantalla, i només el 65,1% de les persones amb dificultats per usar les mans afirma poder teclejar bé.
Usabilitat
Quan una persona gran interactua amb la tecnologia ha de superar altres reptes com ara navegar per les aplicacions i entendre la interfície. En cadascun d’aquests passos hi ha una bretxa entre les persones amb alta inclusió digital i les que la tenen baixa.
Com més inclusió digital, millor percepció d’usabilitat. Això mostra una correlació molt clara: la competència digital reforça la sensació de control i comoditat amb les tecnologies. En tots els ítems, el patró és el mateix: alta inclusió: percentatges molt alts (entre 92% i 98%); mitjana inclusió: també alts, però sempre una mica per sota; baixa inclusió: percentatges clarament més baixos (entre 62% i 76%).
Malgrat una percepció general d’accessibilitat adequada, persisteixen barreres significatives per a persones amb discapacitats visuals o motrius, evidenciant que les tecnologies no són universalment accessibles.
La percepció global d’usabilitat mostra una clara desigualtat estructural. Les persones amb baixa inclusió digital superen amb prou feines el 70% en la majoria de tasques, mentre que els altres dos grups es mantenen sempre per sobre del 90%. Això reforça la idea de la bretxa d’ús i aprofitament, més enllà de la simple bretxa d’accés.
La por és una de les barreres emocionals més potents. El risc de ser estafat, la complexitat dels sistemes i la manca de suport institucional generen una sensació de vulnerabilitat constant.
Percepcions sobre seguretat segons el grup d'inclusió digital (%)
Percepció | Baixa inclusió | Mitjana inclusió | Alta inclusió |
Sento por o inseguretat a internet | 67,6 | 58,8 | 57,1 |
Crec que internet no és un espai segur per a mi | 47,3 | 22,9 | 16,1 |
Considero internet insegur per expressar opinions polítiques | 25,8 | 11,1 | 9,1 |
Malgrat la necessitat evident, l'accés a formació digital estructurada és extremadament baix: només un 7% de les persones grans ha fet algun curs en els últims 5 anys. La dependència de l’aprenentatge i l’acompanyament digital de l’entorn proper dels perfils amb baixa inclusió digital fa que les seves oportunitats d’autonomia en línia depenguin de les condicions socials del seu context, generant un clar caldo de cultiu per a noves desigualtats. Per als perfils amb alta inclusió digital, l’aprenentatge es basa essencialment en l’autoaprenentatge (83,8%).
Via principal d'aprenentatge sobre tecnologia segons el grup d'inclusió digital (%)
Via d'aprenentatge | Baixa inclusió | Mitjana inclusió | Alta inclusió |
M'ha ensenyat algú del meu entorn | 55,4 | 41,4 | 8,2 |
Per la meva feina | 55,4 | 36,6 | 59,6 |
He estat autodidacte | 43,4 | 70,3 | 83,8 |
No he après sobre tecnologia | 28,5 | - | - |
He fet un curs o formació | 6,8 | 38,3 | 28,6 |
La consecuencia directa de todas estas barreras es un alto nivel de dependencia digital. De media, el 65,5% de la población mayor La conseqüència directa de totes aquestes barreres és un alt nivell de dependència digital. De mitjana, el 65,5% de la població major de 60 anys es troba en situació de dependència digital, un percentatge que puja al 80,3% entre els majors de 76 anys. Aquestes xifres contrasten amb el 46% del conjunt de la població espanyola (Enquesta Bretxa Digital 2024).
La dependència creix amb l’edat, però també s’enfila entre els perfils amb baixa inclusió digital, un recordatori clar que no és només qüestió d’edat: correlació no és causalitat.
Autonomía y dependencia digital según grupo de edad (%)
Decàleg per a la inclusió digital
Per revertir aquesta situació, la Fundació Ferrer i Guàrdia proposa un decàleg d'actuacions estratègiques. Aquestes recomanacions busquen revertir la bretxa digital i posar la tecnologia al servei de la gent gran, garantint la seva autonomia, seguretat i participació activa en la societat.