Skip to Content

Internet ens despolititza? Segon episodi del podcast de la Fundació

Presentació de l'Informe Ferrer i Guàrdia 2026


Internet ens despolititza? Segon episodi del podcast de la Fundació

El segon episodi del pòdcast de l’Informe Ferrer i Guàrdia 2026 analitza com les plataformes digitals afavoreixen la despolitització i l’extrema dreta, i proposa recuperar la fricció.


19/11/2026

Un mòbil que no es pot obrir, un algoritme que tria què escoltem i què mirem i un vídeo rere l’altre sense cap context. L’internet comercial està dissenyat per captar la nostra atenció, i aquest disseny afavoreix els continguts que desperten por i ràbia, que és el terreny on els discursos reaccionaris es mouen millor. Recuperar la capacitat de triar, la «fricció», és també una manera de recuperar la política. La Fundació Ferrer i Guàrdia presenta «Friccions digitals. Tecnologia, radicalització i despolitització», el segon episodi de la sèrie de pòdcasts que acompanyen la publicació de l’Informe Ferrer i Guàrdia 2026, Despolitització i noves formes invisibles de control. 

Hi han participat Marta G. Franco, autora de Las redes son nuestras i Internet. Por unas vidas digitales más sanas i cofundadora del col·lectiu Laintersección, i Proyecto Una, col·lectiu d’escriptura que investiga la reacció conservadora des de la cultura digital i autor de La viralidad del mal. Totes dues formen part de Pantube, un col·lectiu de creadores convençudes que una altra internet és possible. La conversa, conduïda per Marta Fullola, investigadora de la Fundació, ha analitzat com el model de les grans tecnològiques erosiona la nostra capacitat d’acció política i alimenta la cultura reaccionària, i ha explorat maneres d’habitar la xarxa en uns altres termes.


 MIRA O ESCOLTA EL PODCAST​​​​

Quan no triem, algú tria per nosaltres

Marta G. Franco, autora de l'article "Interfícies excessivament usables. Sobre com el disseny digital  

ens està traient la veu" ha recordat que fa unes dècades ens connectàvem amb ordinadors que podíem obrir, ampliar i configurar. Avui ho fem amb telèfons tancats, plens d’aplicacions preinstal·lades, i amb plataformes on l’algoritme ens posa els continguts al davant. La música n’és un exemple: hem perdut la capacitat de triar què escoltem i els músics no cobren més que abans. Segons ha explicat, el 2024 el CEO de Spotify va guanyar més que Taylor Swift, Rihanna i Jay-Z junts. «Quan no prenem decisions nosaltres, és que algú les està prenent per nosaltres», ha resumit.

A partir de Neil Postman i el seu Divertir-se fins a morir, Franco ha explicat que el mitjà condiciona el missatge. Avui ens informem sobretot a través de plataformes de vídeo curt, on un gatet, una declaració política i un infant mort a Gaza arriben seguits, sense context. El problema, ha matisat, no és el vídeo curt en si, sinó un entorn dissenyat perquè continuem fent scroll i que premia les emocions més bàsiques. «En aquest terreny hi tenen molt a guanyar els moviments reaccionaris», ha advertit.


El subsòl de la reacció​

Proyecto Una, que signa l'article «La radicalització digital i el paper de la manosfera i d'altres comunitats en la construcció i difusió d'una nova cultura política reaccionària», ha proposat mirar el que hi ha sota l’auge de l’extrema dreta, que no ha brotat del no-res. El col·lectiu prefereix parlar de «reacció», perquè respon a una situació concreta: la promesa incomplerta de prosperitat de la «fi de la història» i, sobretot des de la crisi del 2008, la sensació compartida que el futur ja no és un lloc al qual aspirar. Les distopies s’han convertit en el sentit comú de la nostra època, mentre que els grans tecnooligarques les fan servir com a manual d’instruccions. Davant dels moviments feministes, antiracistes o ecologistes que proposen alternatives, la ultradreta ofereix nostàlgia i culpables.


En aquest marc se situa la manosfera, que el col·lectiu descriu com un espai líquid, des dels fòrums fins a un grup de WhatsApp de futbol, on es fomenta una masculinitat basada en l’abús. Amb el concepte de «manocultura» de Lionel S. Delgado, han explicat com aquests codis han sortit del nínxol: avui tothom sap què és un incel o una tradwife. Proyecto Una hi afegeix una advertència: escandalitzen més els missatges explícitament masclistes que les idees neoliberals que s’hi han normalitzat al costat, com l’home fet a si mateix o la idea que els impostos són un robatori.


La IA, ni neutra ni inevitable

Les dues convidades coincideixen que la intel·ligència artificial agreuja la despolitització. Franco ha recordat que, en temps d’IA generativa, una imatge ja no es pot refutar ni tan sols amb una altra imatge, cosa que debilita la confiança en la informació i en la democràcia. També ha assenyalat que l’automatització no serveix per treballar menys, sinó per produir més. Proyecto Una ha alertat de la «indefensió apresa» que genera presentar la IA com una força autònoma i inevitable, i ha reivindicat els luddites com a treballadors que es van organitzar políticament davant d’una tecnologia que no controlaven. Per al col·lectiu, els problemes socials, polítics i econòmics no tenen solució màgica: s’han d’abordar com a problemes socials, polítics i econòmics.

Recuperar la fricció i l’atenció

Com a resposta, Franco proposa recuperar la fricció: dedicar unes tardes a configurar els dispositius, buscar directament els mitjans i les persones de referència en lloc d’esperar que l’algoritme ens les serveixi, triar servidor a Mastodon o desinstal·lar les xarxes del mòbil i consultar-les només a l’ordinador. «On no hi ha algoritme s’hi viu millor», ha defensat. Totes dues convidades han reivindicat els «jardins digitals», espais curats per cadascú i compartits amb altres persones.

Proyecto Una ha insistit que a la internet comercial l’atenció és la moneda que se’ns extreu, i que per això cal col·lectivitzar-la: decidir conjuntament on volem posar-la. Els detox digitals individuals, han advertit, no són suficients sense organització. Com a exemples d’una altra internet possible, les convidades han triat la Viquipèdia, l’Internet Archive i els «boscos foscos», espais més petits on es pot conversar sense sentir-se observat.


Mira el videopòdcast

O escolta'l a:

  IVOOX​​


El vídeo té subtítols en castellà i català.


L'Informe Ferrer i Guàrdia 2026 es pot descarregar en català i castellà des del lloc web de la Fundació. El proper episodi de la sèrie serà una entrevista amb Arantxa Tirado, titulada «La neutralitat també és ideologia: capitalisme, democràcia i despolitització».