Ferrer i Guàrdia i l'impacte de la pedagogia racionalista a Mèxic
03/03/2026
El passat divendres 27 de febrer de 2026 vam impartir la xerrada “Ferrer Guardia y la educación racionalista en México” a 65 alumnes de segon semestre del Grau en Pedagogia de la Universidad Pedagógica Nacional (Unidad 11 León), en el marc de l’assignatura Institucionalización, Desarrollo Económico y Educación de 1920 a 1990.
La sessió, a càrrec de Pere Solà i a proposta de Carlos Arturo Espadas Interián, va aprofundir en la figura de Francesc Ferrer i Guàrdia i en la projecció internacional de la seva pedagogia racionalista.
A la xerrada vam estructurar la reflexió a partir de tres preguntes:
Quines són les característiques, principis i fonaments de la seva pedagogia, activitat política i pensament?
La pedagogia de Francesc Ferrer i Guàrdia parteix d’un projecte clarament emancipador. El seu model combinava positivisme, darwinisme, lliurepensament i principis anarquistes. Els seus eixos fonamentals eren:
- Cientificitat i racionalisme: aprendre a observar i comprendre la realitat amb el mètode científic, rebutjant el dogma.
- Laïcitat: separació absoluta entre Església i escola.
- Coeducació: nens i nenes, i alumnes de diferents classes socials, a les mateixes aules.
- Absència de coacció: rebuig dels exàmens, premis i càstigs.
- Higiene i salut: educació sanitària i millora de les condicions materials.
- El joc com a eina pedagògica.
Com va ser utilitzada la seva pedagogia per apuntalar projectes anarquistes, socialistes, laics i anticlericals a Mèxic?
La pedagogia de Francesc Ferrer i Guàrdia va arribar a Mèxic en un context de profunda desigualtat social i d’efervescència revolucionària. L'anarquisme mexicà, ja existent com una doctrina congruent amb els valors pagesos, va rebre la influència de Ferrer a través d'immigrants, especialment catalans.
Organitzacions com la Casa del Obrero Mundial van impulsar experiències d’educació popular inspirades en el racionalisme, vinculant alfabetització i consciència de classe. Posteriorment, durant els governs revolucionaris de Yucatán i, especialment, sota el lideratge de Tomás Garrido Canabal a Tabasco, els principis ferrerians es van integrar en projectes de reforma social més amplis, incloent-hi polítiques anticlericals i avenços en drets de les dones.
L'adopció de les idees de Ferrer i Guàrdia a Mèxic s'ha de considerar un préstec cultural: un procés on el receptor no copia mecànicament, sinó que transforma l'element original per integrar-lo en la seva pròpia cosmovisió i necessitats. El racionalisme es va adaptar al projecte revolucionari mexicà i va acabar influint en la reforma constitucional de 1934, que va institucionalitzar una educació socialista, laica i científica.
Quines estratègies i accions li van permetre constituir una xarxa internacional mobilitzada arran del seu afusellament?
La dimensió internacional del moviment ferrerià s’explica per tres factors:
- Xarxa editorial i ateneus obrers que difonien manuals i idees abans de 1909.
- Construcció simbòlica del seu procés judicial com a injustícia política.
- Impacte de la seva execució el 13 d’octubre de 1909 al castell de Montjuïc.
El consell de guerra sense garanties el va convertir en màrtir de la llibertat de pensament. La seva mort va provocar manifestacions massives (15.000 persones a París), ressò a la premsa internacional i la creació de “Modern Schools” a Europa, als Estats Units i a Amèrica Llatina.
Paradoxalment, la seva execució va ser el principal motor de la seva projecció global.
Amb aquesta activitat, continuem reforçant la projecció internacional del llegat ferrerià i consolidant espais de diàleg acadèmic entre Catalunya i Mèxic en l’àmbit de la història de l’educació.