Des de la Fundació Ferrer i Guàrdia hem celebrat aquest dijous en el marc del programa Activa’t, la jornada “Professionals de l’Orientació: Potenciadors d’Oportunitats”. Dedicada l’edició d’enguany a les Escoles de Segona Oportunitat, i el procés d’investigació que analitza la realitat, els reptes i les oportunitats d’aquestes entitats que acompanyen en les transicions educatives i laborals de les persones joves. Un estudi que es presentarà oficialment el gener del 2021. El seminari realitzat de forma telemàtica ha comptat amb la participació de tres escoles de segona oportunitat – E2O i l’assistència de més de 200 persones.

A la sessió hi ha participat Begonya Guasch, vicepresidenta de l’ Associació Espanyola d'Escoles de Segona Oportunitat (E2O), qui ha posat el context a la realitat actual d’aquestes entitats que treballen per revertir l’abandonament escolar del nostre país, el qual se situa en el 17% dels joves, una xifra més alta que la mitjana europea. En aquest sentit, Guasch reconeix que és necessària la voluntat política per integrar a aquestes organitzacions. “Tenim un repte i és formar part del paisatge educatiu del nostre país, col·laborar en el trànsit del món educatiu al sistema laboral i aconseguir el reconeixement de l’administració”, afirma Guasch. En el curs 2018-2019 hi havia a Espanya 43 escoles de segona oportunitat acreditades, en 9 comunitats autònomes, amb prop de 8.000 estudiants i 740 professionals..

A la jornada s’han presentat els primers resultats de la investigació de la Fundació Ferrer i Guàrdia sobre les Escoles de Segona Oportunitat a Espanya realitzada amb la col·laboració de l’Associació Espanyola d’E2O. Les dades s’han obtingut a partir d’una enquesta realitzada a centres i a professionals de l’orientació, i s’han identificat els principals reptes a través de grups de discussió. Alguns dels indicadors que avança l’estudi és que hi ha E2O que s’han especialitzat a treballar amb joves de nacionalitat estrangera, que l’itinerari formatiu que s’ofereix en major mesura és l’hostaleria i que el perfil dels orientadors està feminitzat amb una gran majoria de persones que tenen un títol universitari en l’àmbit social. Entre els reptes identificats, es destaca el reforç del treball comunitari i crear xarxes en el territori on participin empreses, òrgans educatius i l’administració. A més, la crisi generada per la covid-19 també ha suposat un repte per la debilitat del mercat de treball en oferir sortides a les persones joves, el posar de manifest la bretxa digital i en la necessitat d’oferir competències digitals a l’alumnat.

Acompanyament personalitzat, competències transversals i treball comunitari

El webinar ha comptat amb el testimoni de tres experiències d’èxit seleccionades per tractar alguna qüestió diferenciadora amb relació a les transicions educatives i laborals de les persones joves com són la Fundació Gentis (Catalunya), Ortzadar (Euskal Herria) i Fundació Don Bosco (Andalusia).

Des de la Fundació Gentis, Sonia Tomàs ha relatat la seva experiència en el desenvolupament d’eines d’acompanyament i de seguiment personalitzat. “Tenim uns processos d’acollida on els joves s’apropen al punt d’atenció més proper i estableixen un vincle amb la persona que serà el seu tutor durant tota la seva trajectòria”, ens explica Tomàs. En tractar-se d’una E2O que opera a les Terres de l’Ebre (entorn rural i gran dispersió poblacional) han enfortit la seva implantació en el territori amb un tutor referent en el municipi de cada jove.

L’experiència d’Ortzadar de la mà de Jesús Velasco ha versat sobre el treball del desenvolupament de les competències transversals amb l’alumnat de la seva E2O. El mètode consisteix a fer un seguiment setmanal de com els estudiants incorporen tres tipus de competències classificades en: socio-personals, tècnic-professionals i d’autogestió de l’assistència. “És essencial el feedback que rebem dels joves, com més dificultats hi hagi, més els necessitem, som centrípets”, explica Velasco davant la gestió de l’absentisme.

Finalment, la Fundació Don Bosco a través d’Ester Muñoz ha relatat la seva experiència en el treball comunitari i en xarxa, així com el seu treball amb joves migrants. Per aconseguir aquesta transició cap a l’educació o el món laboral, Muñoz destaca que és primordial “el teixit comunitari del nostre entorn, amb el suport de famílies d’acollida o amb recursos per a l’emancipació de joves i activar aquestes respostes”.

Formació específica per a orientadors i reconeixement de l’administració

La jornada Activa't ha conclòs amb un diàleg entre Adoración Jiménez de la Fundació Adsis i Soledad Romero de la Universitat de Sevilla. En aquest col·loqui s’han llançat algunes propostes davant els reptes de les escoles de segona oportunitat com pot ser l’establiment d’una formació específica per a orientadors, així com una voluntat política perquè l’administració reconegui aquestes entitats.

La professora Soledad Romero ha manifestat que s’han d’unir lligams entre la universitat i les E2O per generar el coneixement necessari per a avaluar les pràctiques i com el món acadèmic pot ser clau per a plantejar una formació específica per a orientadors. “S’ha de plantejar que es necessita un orientador laboral i que l’administració demani aquest reconeixement”, reconeix Romero.

Adoración Jiménez de la Fundació Adsis ha valorat el vincle afectiu, la proximitat i la flexibilitat de les escoles de segona oportunitat, així com la seva necessitat d’integrar-se en les polítiques educatives, socials i laborals. “S’ha d’incidir d’una manera col·laborativa, perquè sembla que es facin polítiques aïllades”, afirma Jiménez. Al mateix temps, ha demanat una major voluntat política per entendre l’educació des d’un concepte ampli i perquè es compti amb les E2O com una experiència d’èxit que funciona en les transicions laborals i educatives de les persones joves.