Envellir en l'era digital: reptes i oportunitats per a la inclusió
05/12/2025
La digitalització està transformant la vida quotidiana, però no ho fa de la mateixa manera per a totes les persones. En aquest escenari, les persones grans continuen sent un dels col·lectius més exposats a les desigualtats tecnològiques.
Per a abordar aquests reptes i oportunitats, la Fundació Ferrer i Guàrdia va celebrar ahir, 4 de desembre, la jornada titulada Envellir en l'era digital en el Canòdrom – Ateneu d’Innovació Digital i Democràtica. L'esdeveniment va combinar la presentació de resultats de l'Estudi sobre las Bretxes digitals entre las persones grans amb una taula rodona de persones expertes en la temàtica. A més, la Fundació ha presentat un decàled de recomendacions.
El 72,8% de les persones majors de 60 anys mostra una baixa inclusió digital, i la dependència tecnològica afecta al 65,5% del col·lectiu, xifra que ascendeix al 80,3% entre les persones majors de 75 anys. Més enllà de l'accés, els principals obstacles són la por, la baixa confiança, l'edatisme i la falta de formació digital: només un 7% ha rebut capacitació digital recent.
VEURE VÍDEO COMPLET VEURE PRESENTACIÓ
L'estudi es va realitzar a nivell nacional sobre un univers de la població de 60 anys i més resident a Espanya. La mostra va consistir en 1.000 entrevistes, segmentades per variables sociodemogràfiques, i es va aplicar la metodologia CAPI (entrevistes presencials assistides per ordinador). L'enquesta aplica l'Índex IDAUA per a classificar els perfils d'inclusió digital i diagnosticar amb rigor les dimensions d'accés, ús i aprofitament.
Aquesta recerca permet entendre la digitalització com un procés complex, vinculat tant a condicions materials com a experiències vitals i actituds davant la tecnologia. Per Sandra Gómez, coordinadora de projectes de la Fundació Ferrer i Guàrdia, les dades “desmunten la idea que l'edat és la que fa augmentar la dependència”.
L'anàlisi dels resultats destaca la urgència d'actuar per a tancar la bretxa digital i evitar que envellir en l'era digital es tradueixi en exclusió tecnològica, garantint drets, autonomia i igualtat d'oportunitats. “Les persones majors poden i volen participar activament en l'entorn digital, però necessiten eines, formació i suport que els permetin fer-ho amb autonomia i confiança”, ha afegit Gómez.
Crònica de la jornada
Benvinguda i intrododucció
La benvinguda a la jornada ha estat realitzada per Hungria Panadero. La directora de la Fundació Ferrer i Guàrdia ha subratllat que aquest estudi “és la primera radiografia a nivell estatal que inclou a persones majors de 74 anys, un grup que és clau per a entendre la inclusió digital i que habitualment es troba absent en les estadístiques oficials”.
Per part seva, Vânia de la Fuente, metge, antropòloga i experta en longevitat, envelliment saludable i edatisme, ha realitzat una introducció sobre edatisme i bretxa digital. De la Fuente ha definit l'edatisme com un conjunt d'estereotips, prejudicis i discriminació per edat que opera a escala institucional, interpersonal i també de forma internalitzada. Rebutjant la idea que existeixi una incapacitat digital pròpia de l'edat i assenyalant que la bretxa digital respon a desigualtats socials, com el gènere o l'educació, ha insistit que la inclusió digital requereix acció social i polítiques públiques.
Presentació de resultats
Sandra Gómez i Marta Fullola han resumit la metodologia i objectius de l'estudi, així com els principals resultats de la recerca.
Taula rodona
La taula rodona ha reunit quatre especialistes en educació, gerontologia i innovació social per a analitzar els factors que condicionen la inclusió i l'exclusió sociodigital de les persones majors. El debat ha posat de manifest que la bretxa digital és un fenomen multifactorial, on l'edat influeix, però no és l'únic determinant.
La doctora Mar Beneyto ha subratllat que la recerca tradicional sol excloure a col·lectius clau, especialment majors de 74 anys o persones en entorns residencials, la qual cosa limita la comprensió real del fenomen. Beneyto ha recordat que la relació amb el digital està travessada per diferències en formació, gènere, territori o salut, i que aquestes desigualtats han d'incorporar-se a l'anàlisi.
Des de la gerontologia, Sergi Arenas ha alertat de l'impacte del “edatisme interioritzat”, que frena la confiança i dificulta l'aprenentatge tecnològic. Ha criticat, a més, que la digitalització administrativa s'hagi dissenyat pensant més en l'eficiència dels processos que en les necessitats de les persones, generant noves formes de dependència.
La responsable del Projecte SeniorLab del Citiliab de Cornellà, Laia Sánchez, ha reivindicat el paper dels espais comunitaris com a motors d'apoderament. Així mateix, ha defensat metodologies formatives que combinin acompanyament bàsic i experimentació creativa, situant a les persones majors com a agents actius d'innovació.
Per part seva, Verónica Rodríguez, d'AUPEX, ha aportat una perspectiva rural, marcada per mancances de connectivitat i infraestructures. A través de la seva experiència en el projecte “Extremadura rural, connectada i digital”, ha visibilitzat la necessitat de projectes itinerants i de proximitat per a reduir les desigualtats territorials i enfortir la cohesió social.
En conjunt, els participants de la taula de debat han coincidit que avançar cap a una veritable inclusió digital requereix combatre estereotips edadistes, millorar el disseny de les polítiques públiques, garantir formació continuada i reforçar els espais comunitaris. Un repte essencial per a garantir drets, autonomia i participació en un entorn cada vegada més digital.
Decàleg per a la inclusió digital
Per a revertir l'exclusió digital de les persones majors, la Fundació Ferrer i Guàrdia proposa un decàleg d'actuacions estratègiques:
- Garantir un accés digital equitatiu com a dret bàsic.
- Dissenyar entorns digitals accessibles, usables i pensats per a la diversitat.
- Combatre l'edatisme digital i el seu impacte en l'autoestima.
- Oferir formació digital continuada, contextualitzada i pedagògicament cuidada.
- Promoure models d'acompanyament digital que generin autonomia, no dependència.
- Desenvolupar polítiques públiques sensibles al territori i a les desigualtats estructurals.
- Assegurar una xarxa estable de punts d'atenció i acompanyament presencials.
- Enfortir la seguretat digital com a eix central de la inclusió.
- Visibilitzar la diversitat de les persones majors en la cultura digital.
- Adoptar un enfocament feminista i interseccional en la inclusió digital.
Aquestes recomanacions busquen revertir la bretxa digital i posar la tecnologia al servei de les persones majors, garantint la seva autonomia, seguretat i participació activa en la societat.
Recupera la jornada
Més informació: