Crònica de "Desconnectant Desigualtats", jornada pels drets en l'entorn digital
29/11/2024
La Fundació Ferrer i Guàrdia ha presentat aquest dijous 28 de novembre els principals resultats de dues línies de recerca enfocades en els drets digitals i la inclusió sociodigital, en el marc de "Desconnectant desigualtats. Jornada pels drets en l'entorn digital", al Palau Macaya de Barcelona.
Hongria Panadero, directora de la Fundació Ferrer i Guàrdia, ha donat la benvinguda a la jornada i ha presentat les dues investigacions de l'àrea de Tecnologies Digitals: l'enquesta Bretxa digital de gènere a Espanya i l' estudi ParticipaTIC 2024 sobre els drets digitals de la infància, adolescència i joventut en situació de vulnerabilitat. Panadero també ha agraït a totes les persones que han format els comitès d'expertes, a les articulistes i ponents de la jornada i, especialment "als i les joves i adolescents que han participat en els focus groups".
A continuació, Sandra Gómez, la conductora de la jornada i coordinadora de Tecnologies Digitals de la Fundació, ha destacat que "les desigualtats sociodigitals són un fenomen molt complex que requereix ser abordat des de perspectives diverses. Només des d'allò col·lectiu és possible impulsar processos de transformació digital justos i que garanteixin els drets humans".
La jornada "Desconnectant Desigualtats", a més de reivindicar la necessitat de dades i investigacions que orientin les polítiques públiques, ha tingut com a objectiu promoure un debat constructiu entre la ciutadania, les entitats del tercer sector, la comunitat investigadora i altres actors socials. La jornada també serveix com a plataforma per visibilitzar "iniciatives innovadores que estan combatent les bretxes digitals i promouen activament els drets digitals", en paraules de Sandra Gómez, per tal de construir una societat més justa i inclusiva.
ANAR AL VÍDEO COMPLET
Drets digitals i gènere
La primera part de la jornada, ha començat amb la presentació dels resultats de la Enquesta sobre les Bretxes Digitals a Espanya 2024, una investigació que ha permès dissenyar i realitzar l'enquesta a una mostra representativa de 2000 persones a Espanya. Gràcies a ella, s'han pogut analitzar en profunditat les desigualtats sociodigitals, des d'una perspectiva interseccional i de gènere.
Marta Fullola Isern, investigadora que ha participado en esta investigación, ha destacado que la Fundació Ferrer i Guàrdia ha creado el Índice de Inclusión Digital en el Acceso, el Uso y el Aprovechamiento (IDAUA), que combina una serie de indicadores clave sobre las tres dimensiones de las brechas digitales (acceso, uso y aprovechamiento). Estos indicadores se han analizado en relación con variables clave como la edad, el nivel socioeconómico y el género, entre otros. Este índice ofrece una visión completa y detallada de los perfiles de inclusión digital en España y permitirá hacer una medición de desigualdades sociodigitales por parte de otras investigadoras.
Presentació dels resultats
Enquesta sobre les Bretxes Digitals a Espanya 2024
L'anàlisi dels resultats de l'enquesta demostra que la inclusió digital de les persones no depèn únicament dels elements tecnològics, sinó que està influïda per les variables sociodemogràfiques i, per tant, per la intersecció de les desigualtats estructurals.
Primera taula de persones expertes
La primera taula d'expertes ha comptat amb la participació de: Naiara Bellio (AlgorithmWatch), Núria Vergés (Fembloc) i Milagros Sainz (IN3_UOC). Han analitzat com la tecnologia perpetua i, en ocasions, amplifica la violència de gènere i han coincidit en la urgència d'una regulació més efectiva i educació digital amb perspectiva de gènere. Milagros Sáinz ha destacat que cal considerar factors com l'edat, el context rural, l'origen ètnic i l'autopercepció de la competència digital. Ha assenyalat que els estereotips de gènere en el disseny de tecnologies amplifiquen les desigualtats. "Els reptes van més enllà del digital i estan relacionats amb el foment de competències com el pensament crític per evitar la desinformació, no reproduir estereotips de gènere i tenir actituds orientades al benestar i a mantenir relacions segures", ha apuntat. Per la seva banda, Núria Vergés, ha assenyalat que les dones estan minoritzades en els camps tecnològics i ha alertat sobre el risc de retrocés en la igualtat de gènere en l'àmbit tecnològic. Per a Vergés, les dones tenen menys confiança en les seves capacitats digitals, cosa que redueix el seu interès en el sector. Ha destacat també la importància de fomentar la participació de les joves en tecnologia des de la infància i de donar suport a les dones grans en la seva integració digital. Finalment, Naiara Bellio ha advertit que no només parlem de tecnologies que reflecteixen estructures patriarcals, sinó d'altres dissenyades específicament per violentar, posant un exemple que va tenir repercussió internacional: “El cas dels nois del col·legi d'Almendralejo, a Badajoz, que van utilitzar una aplicació d'intel·ligència artificial per a crear nus artificials basats en les seves companyes”. També ha esmentat iniciatives com les guies d'autodefensa digital per a dones, útils però insuficients si no s'aborda el problema des de l'arrel amb educació i regulació.
Drets de la infància, adolescència i joventut en l'entorn digital
Després del descans, s'ha reprès la jornada amb la presentació dels resultats de la investigació "ParticipaTIC 2024", una anàlisi en profunditat sobre l'estat dels drets digitals de la infància, adolescència i joventut en situació de vulnerabilitat, a partir de sis col·lectius clau: els col·lectius en situació de vulnerabilitat socioeconòmica, d'origen migrant, joventut migrant no acompanyada, la comunitat gitana, LGTBIQ+ i la infància i joventut amb diversitat funcional.
L'estudi examina com les desigualtats socials es reflecteixen i amplifiquen en l'entorn digital, afectant l'accés equitatiu a les oportunitats que ofereix la transformació digital. L'informe subratlla que, malgrat el seu potencial igualador, l'entorn digital, lluny de ser un espai neutre, reflecteix i amplifica desigualtats preexistents. "Veiem com les desigualtats impacten en totes les dimensions analitzades. Les desigualtats analògiques es reprodueixen i redimensionen en l'entorn digital, i els col·lectius en situació de vulnerabilitat encara enfronten una bretxa d'accés no superada", ha conclòs Queralt Tornafoch, investigadora de la Fundació Ferrer i Guàrdia.
Presentació dels resultats
ParticipaTIC 2024: drets digitals d'infància i joventut en situació de vulnerabilitat
L'entorn digital és una prolongació de l'entorn offline i, per tant, es reprodueixen i dimensionen desigualtats ja existents.
Segona taula de persones expertes
A continuació, s'ha realitzat la segona taula d'expertes amb la participació de Mar Beneyto Seoane (Laboratori d'Innovació Social i Digital de la UVic-UCC), Dominica Díez Marcet (Fundació Althaia) i Marie-Monique Schaper (Universitat de Lleida). Les expertes han debatut sobre com la digitalització pot ampliar les desigualtats socials i afectar els col·lectius vulnerables. Mar Beneyto ha destacat la importància de dissenyar tecnologies digitals de manera inclusiva, assegurant-se que es desenvolupin "des de, amb i per a la comunitat". Així mateix, ha subratllat la necessitat de promoure la diversitat en els equips de desenvolupament per evitar que els biaixos es perpetuïn i ha advertit que la digitalització no ha de ser un procés unilateral sinó col·laboratiu, involucrant tots els col·lectius, especialment els més vulnerables. Dominica Díez Marcet ha centrat la seva intervenció en la necessitat de regular les pràctiques addictives en els videojocs, com les loot boxes, i l'scroll infinit de les xarxes socials. Per a ella, la indústria ha d'assumir la seva responsabilitat a regular aquests mecanismes que generen dependència i afectin el benestar dels menors, advocant per polítiques més estrictes per protegir la infància i l'adolescència. Finalment, Marie-Monique Schaper ha reflexionat sobre l'ensenyament actual de la tecnologia, molt centrat en els aspectes tècnics, sense prestar prou atenció a les implicacions socials i ètiques. "És important que els joves comprenguin les desigualtats existents en l'àmbit digital, com sorgeixen i com poden combatre-les" i ha emfatitzat la necessitat de fomentar un pensament crític sobre les discriminacions en entorns digitals, com el biaix dels algoritmes que afecten persones amb pell fosca o de determinades ètnies.
Conferència de tancament
La jornada Desconnectant Desigualtats ha finalitzat amb una inspiradora conferència de cloenda a càrrec de Marta G. Franco. És autora del llibre "Les xarxes són nostres. Una història popular d'internet i un mapa per tornar a habitar-la" (Consonni, 2024) i forma part del col·lectiu de recerca i estratègia digital Laintersecció.
Durant la intervenció, titulada "Idees per reconnectar amb Internet", ha abordat amb agudesa la influència de Silicon Valley, assenyalant que sovint sobrevalorem un reduït grup de líders d'empreses tecnològiques. La veritable innovació ha afirmat "es finança amb diners públics; ells són bons, sí, però a inventar models de negoci". També ha convidat a repensar la nostra relació amb la tecnologia més enllà de les xarxes socials comercials i massives i les dinàmiques algorítmiques, que ens permeti crear llaços socials i un nou "sentit comú".
Experiències
Punts Digitalitza’t
Xavier Pérez Duran de la Fundació Sargim
Wikiesfera
Patricia Horrillo Guerra
Guia "Desconnecta de la teva exparella"
FemBloc
Scratch Jr Tactile
Roger Olivella Morillo de Sistema THEAD
Fundación Secretariado Gitano
Susana Castellón Díaz
Proyecto Aprendizaje-Servicio
Ivet Leiva Suarez i Mohamed Mimouni del Laboratori d’Innovació Social i Digital de la UVic-UCC.
La Fundació Ferrer i Guàrdia agraeix al Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, al Departament d'Igualtat i Feminisme de la Generalitat de Catalunya i a l'Ajuntament de Barcelona pel suport a aquestes investigacions, així com a la Fundació La Caixa per la cessió de l'espai.