Com pot respondre l’esplai al discurs racista? El català com a eina de cohesió

IV Tardes de Lleure i Antiracisme

Com pot respondre l’esplai al discurs racista? El català com a eina de cohesió

La IV edició de les Tardes de Lleure i Antiracisme ha abordat el català com a eina de cohesió als esplais i ha deixat una conclusió clara: no n’hi ha prou d’obrir les portes, cal preguntar-se qui hi pot entrar, qui s’hi sent part i qui ha de demostrar constantment que mereix ser-hi.

13/11/2026

L’extrema dreta no inventa els problemes: s’apropia de malestars reals, com l’accés a l’habitatge o la precarietat laboral, i els converteix en bocs expiatoris per dividir la societat. I la llengua pot jugar a favor d’aquesta divisió o en contra: pot ser una frontera que marca qui és de dins i qui és de fora, o una porta d’entrada a un “nosaltres” compartit.

Aquesta ha estat la tensió de fons de la quarta edició de les Tardes de Lleure i Antiracisme, que aquest any duia per títol “El català, eix vertebrador de l’antiracisme”. El cicle, organitzat per Esplais Catalans (Esplac), l’Escola Lliure el Sol i la Fundació Ferrer i Guàrdia, es va celebrar els dies 27, 28 i 29 d’octubre a la nova seu de l’Escola Lliure el Sol i va reunir desenes de monitores i educadores en el lleure.

L’esplai, un espai polític

Tot el que es fa a l’esplai és polític, perquè s’hi educa en valors. Aquesta és la idea que va defensar Baharu Dembaga Susoko, de l'Unitat contra el Feixisme i el Racisme (UCFR), a la sessió “Extrema dreta a Catalunya: desmentim mites i desmuntem el discurs racista”. Segons Dembaga, el lleure educatiu té “la clau” per frenar aquests discursos, precisament per la seva proximitat amb les famílies i els barris.

Per passar de la reflexió a la pràctica, la sessió va proposar un protocol d’intervenció en quatre passos davant de conductes racistes: aturar, marcant un límit breu; concretar, assenyalant la norma o el fet; reorientar, tornant a les dades i a l’impacte; i fer seguiment, cuidant la persona afectada i revisant el que ha passat amb el grup i l’assemblea.

Compartir la llengua per formar part del “nosaltres”

Saoka Kingolo, de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL), va abordar la relació entre migracions i catalanisme. Kingolo va presentar el català com un ascensor social i un motor de cohesió, i va proposar deixar enrere etiquetes com la de “nouvingut”: compartir la llengua és el que permet passar a formar part del “nosaltres” col·lectiu.

Parlar català a tothom, sense distincions

El tancament va anar a càrrec de Hadjer Rahou, de l’Associació Prollema, amb la sessió “Abordar la catalanitat a l’esplai des d’una mirada antiracista”. A partir de la seva experiència personal, se’n van extreure recomanacions concretes per als esplais. La primera, mantenir l’ús del català independentment de l’aparença física dels infants o de les famílies: canviar de llengua en funció de qui tens al davant genera exclusió o paternalisme. També es va posar l’accent a no exotitzar els infants racialitzats i a diversificar els equips de monitores, per transformar les formes de fer des de l’arrel.

Obrir les portes no n’hi ha prou

La conclusió del cicle és que un esplai obert no és, per si sol, un esplai inclusiu. Cal preguntar-se activament qui hi pot entrar, qui s’hi sent part del grup i qui ha de demostrar contínuament que hi mereix ser. Les entitats organitzadores refermen el seu compromís perquè l’ús del català es consolidi com una pràctica antiracista quotidiana i transformadora dins l’associacionisme educatiu.