Cicle Connexió, desconnexió i no connexió: Connexió Digital i Administració Pública
18/09/2024
La Fundació Ferrer i Guàrdia ha participat en el cicle de Taules "Connexió, desconnexió i no connexió”, organitzat per la Universitat d'Alacant, a través de la Càtedra de Bretxa Digital Generacional i en col·laboració amb la Conselleria d'Innovació, Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat Valenciana. Amb una ponència titulada “Transformació digital o digitalització de l'Administració Pública? Per una administració que no deixi ningú enrere”, la directora de la Fundació, Hungria Panadero, ha intervingut a la taula sobre Connexió Digital i Administració Pública.
La transformació digital ha impactat tots els àmbits de la vida, i l'Administració Pública no ha estat l'excepció. Tot i que la digitalització dels serveis públics representa una oportunitat per millorar l'eficiència, també planteja grans desafiaments, com la duplicitat de processos, la manca d'estandardització entre administracions i les barreres tècniques, que poden ser insuperables per a alguns col·lectius.
L'enquesta "Bretxa Digital i Administració digital a Espanya" de 2023, a través de cinc dimensions clau —inclusió digital, accés, ús i aprofitament de l'Administració digital i les percepcions ciutadanes— analitza les desigualtats i oportunitats en el procés de transformació digital de l'Administració Pública. En la ponència, Panadero ha realitzat un breu repàs als resultats de l'estudi i les següents idees clau:
El perfil d'inclusió digital és clau per a la interacció amb l'Administració pública. Les persones amb major inclusió digital accedeixen i utilitzen més els serveis digitals, mentre que els qui tenen menor inclusió enfronten més barreres, plantejant reptes d'equitat en l'accés als serveis públics.
Els col·lectius en major situació de vulnerabilitat social són els que tenen una menor relació amb l'Administració pública. Aquests grups requereixen més suport i solen assenyalar la falta de competències digitals com la principal barrera.
Els tràmits per exercir drets i complir obligacions davant l'Administració són els més afectats per les desigualtats. La digitalització no ha eliminat aquestes bretxes, ja que la falta de competències digitals i de suport continua sent una barrera important.
La identificació digital és una nova font de desigualtat: Un 21% de la població i un 40% entre les persones amb ingressos inferiors a 1.100€ mensuals no en disposa (certificats digitals, DNI electrònic, Clau...).
Les desigualtats en l'accés i ús de l'Administració digital creen oportunitats desiguals per beneficiar-se dels serveis públics. Aquest desigual aprofitament dels serveis públics, al seu torn, amplia les desigualtats socioeconòmiques, més enllà de la tecnologia.
Conseqüències negatives en la reputació de l'Administració Pública: les percepcions de la ciutadania sobre l'Administració ja no poden separar-se de la seva experiència amb els serveis digitals.
La digitalització de l'Administració pública no equival a una transformació real. Tot i que s'han digitalitzat processos, els desafiaments tradicionals persisteixen i, en alguns casos, s'han agreujat, afectant especialment els col·lectius vulnerables. Per aconseguir una transformació efectiva, cal reestructurar els processos de forma inclusiva, col·laborant amb la ciutadania, millorant la inclusió digital i simplificant les interaccions per garantir un accés equitatiu als serveis públics.
Si vols conèixer més sobre l'experiència de la Fundació Ferrer i Guàrdia en projectes de drets digitals, clica aquí.
