Coneixement i educació són pilars fonamentals per al desenvolupament individual i social, però l'abandonament educatiu continua sent un obstacle significatiu per a moltes persones, especialment les dones joves. En aquest context, és imperatiu adoptar una perspectiva de gènere per comprendre a fons aquest fenomen i implementar estratègies efectives que no només redueixin les taxes d'abandonament, sinó que també abordin les desigualtats estructurals que afecten la participació i les oportunitats educatives de les dones.

En les darreres dècades s’ha produït un augment del nivell d’estudis de la població de Catalunya (25-64 anys). Amb tot i això, hem de tenir present que un 33% presenta un nivell formatiu equivalent o inferior a l’ESO. És a dir, un terç de la població catalana ha abandonat els estudis després de completar l'educació obligatòria o no ha pogut completar cap formació postobligatòria.

Si analitzem les diferències de dades segons sexe, en els ensenyaments universitaris el nombre de dones supera en 10 punts percentuals el nombre d’homes. En canvi, en els altres nivells formatius la proporció d’homes és major, especialment en la primera etapa de l’educació secundària, on el percentatge d’homes supera en gairebé 6 punts el de dones. Aquesta tendència també es reflecteix en la formació contínua, amb un 16% de dones i un 12,6% d'homes participant en aquesta modalitat en el 2023. 

En termes generals, si observem les cohorts més joves, les dones de 20 a 24 anys mostren uns percentatges més elevats en tots els nivells d’estudis. No obstant això, cal tenir en compte, des d’una perspectiva de gènere, que es presenten evolucions més abruptes en alguns indicadors que convé no passar per alt. Tot i mantenir-se percentatges similars entre sexes en relació amb els nivells d’estudis fins a primària, en els nivells d’educació secundària amb orientació professional hi ha una proporció més baixa de noies.   

Cal incorporar, en conseqüència, una mirada singular a  l’abandonament des de la perspectiva de gènere, per a contribuir a  fer-lo visible i  a desplegar actuacions específiques, tant preventives com  d’acompanyament, que permetin minimitzar l’abandonament educatiu i ofereixin noves oportunitats d’aprenentatge; considerant el desplegament de recursos que promoguin una major formació del professorat i dels especialistes en orientació en perspectiva de gènere, l’eliminació dels estereotips a la formació professionalitzadora i una potenciació de l’oferta.

Es fa evident que s’està produint una tendència a l’equiparació entre sexes en el fenomen d’abandonament educatiu entre les generacions més joves. Per tant, és imprescindible integrar la perspectiva de gènere en els recursos i serveis destinats tant a la prevenció com en la lluita contra l’AEP. Si no ho fem, correm el risc de veure’ns aviat immersos en una nova desigualtat de gènere. S’haurà d’estar amatent també a com les persones joves perceben la formació com a recurs meritocràtic en una societat que està experimentant canvis constants. Això ens permetrà adaptar millor les estratègies educatives i garantir una igualtat d'oportunitats per a tothom en la construcció del seu futur.