La necessària mirada de gènere en l’abandonament educatiu
Coneixement i educació són pilars fonamentals per al desenvolupament individual i social, però l'abandonament educatiu continua sent un obstacle significatiu per a moltes persones, especialment les dones joves. En aquest context, és imperatiu adoptar una perspectiva de gènere per comprendre a fons aquest fenomen i implementar estratègies efectives que no només redueixin les taxes d'abandonament, sinó que també abordin les desigualtats estructurals que afecten la participació i les oportunitats educatives de les dones.
En les darreres dècades s’ha produït un augment del nivell d’estudis de la població de Catalunya (25-64 anys). Amb tot i això, hem de tenir present que un 33% presenta un nivell formatiu equivalent o inferior a l’ESO. És a dir, un terç de la població catalana ha abandonat els estudis després de completar l'educació obligatòria o no ha pogut completar cap formació postobligatòria.
Si analitzem les diferències de dades segons sexe, en els ensenyaments universitaris el nombre de dones supera en 10 punts percentuals el nombre d’homes. En canvi, en els altres nivells formatius la proporció d’homes és major, especialment en la primera etapa de l’educació secundària, on el percentatge d’homes supera en gairebé 6 punts el de dones. Aquesta tendència també es reflecteix en la formació contínua, amb un 16% de dones i un 12,6% d'homes participant en aquesta modalitat en el 2023.
En termes generals, si observem les cohorts més joves, les dones de 20 a 24 anys mostren uns percentatges més elevats en tots els nivells d’estudis. No obstant això, cal tenir en compte, des d’una perspectiva de gènere, que es presenten evolucions més abruptes en alguns indicadors que convé no passar per alt. Tot i mantenir-se percentatges similars entre sexes en relació amb els nivells d’estudis fins a primària, en els nivells d’educació secundària amb orientació professional hi ha una proporció més baixa de noies.
Nivell de formació assolit per sexes (25 a 64 anys). Catalunya, 2021.
En els darrers anys, hi ha hagut una abundància de recerca sobre l'abandonament educatiu en el nostre entorn. Aquest fenomen és, en part, conseqüència de l’elevat nombre de persones joves que abandonen l’educació; però també per les repercussions que té l’abandonament en termes d’equitat, reproducció de la pobresa, desigualtat social i oportunitats educatives i laborals de les persones joves.
No hem de perdre de vista, des d’aquesta perspectiva, que també ha estat abundant (malgrat la seva dispersió) el nombre de projectes i recursos que s’han desplegat per donar resposta a aquesta realitat. Aquests esforços provenen de diferents nivells de l’Administració pública (local, comarcal, diputacions i darrerament també l’autonòmica) i des de diverses àrees (educació, joventut, ocupació/promoció econòmica principalment), i cal destacar els projectes i recursos que s’han impulsat des del Tercer Sector.
Com a conseqüència d’aquest desplegament, en aquests darrers temps, més concretament a partir de la crisi econòmica de l’any 2008, les taxes d’abandonament educatiu prematur (AEP) a Catalunya han disminuït notablement: les persones joves d’entre 18 i 24 anys que no han assolit estudis postobligatoris han passat del 34,3% l'any 2003, al 14% el 2023. Aquesta reducció ha estat més accentuada en el cas dels nois que en el de les noies. No obstant això, l’AEP continua sent un problema educatiu, econòmic i social de primera magnitud i se situa en un 14% entre els i les joves d’entre 18 i 24 anys (Catalunya, 2023). Aquesta xifra presenta diferències segons sexe: un 12% de les noies, enfront d'un 15,8% dels nois.
Respecte al percentatge de la població de 16 a 29 anys que no està ocupada ni cursa estudis o formació, se situa en un 12%. Veiem una evolució molt similar entre els joves de tots dos sexes, amb un lleuger augment de la taxa de dones, superant la dels homes en alguns anys.
Població que no està ocupada, ni cursa estudis o formació. Joves 16-29 anys (%)
En definitiva, i recollint les tesis plantejades amb la Maribel García (García i Panadero, 2023), si bé l’abandonament educatiu ha estat predominant entre els nois, es dona la paradoxa que el creixement de l’abandonament femení augmenta la seva situació de vulnerabilitat social. En comparació amb els nois, elles tenen menys oportunitats formatives i laborals i a elles els comporta unes conseqüències més adverses.
Dit d’una altra manera, tot i que l’AEP afecta més els nois que les noies, aquesta masculinització històrica ha invisibilitzat l’AEP femení i les seves característiques particulars. Algunes causes d’aquest fenomen són:
Resulta menys visible, particularment entre les noies joves replegades a l’esfera privada i la reproducció dels rols de gènere.
Hi ha un menor accés a la formació en programes i recursos de noves oportunitats, i al conjunt de l’oferta formativa disponible per a aquests col·lectius.
La provisió de l’oferta de formació professional pot ser limitada, depenent dels territoris, i està fortament esbiaixada i masculinitzada.
Les dificultats d’inserció laboral que experimenten per la seva concentració en sectors feminitzats, que tendeixen a salaris més baixos i amb menys progressió al llarg de la trajectòria laboral.
Cal incorporar, en conseqüència, una mirada singular a l’abandonament des de la perspectiva de gènere, per a contribuir a fer-lo visible i a desplegar actuacions específiques, tant preventives com d’acompanyament, que permetin minimitzar l’abandonament educatiu i ofereixin noves oportunitats d’aprenentatge; considerant el desplegament de recursos que promoguin una major formació del professorat i dels especialistes en orientació en perspectiva de gènere, l’eliminació dels estereotips a la formació professionalitzadora i una potenciació de l’oferta.
Es fa evident que s’està produint una tendència a l’equiparació entre sexes en el fenomen d’abandonament educatiu entre les generacions més joves. Per tant, és imprescindible integrar la perspectiva de gènere en els recursos i serveis destinats tant a la prevenció com en la lluita contra l’AEP. Si no ho fem, correm el risc de veure’ns aviat immersos en una nova desigualtat de gènere. S’haurà d’estar amatent també a com les persones joves perceben la formació com a recurs meritocràtic en una societat que està experimentant canvis constants. Això ens permetrà adaptar millor les estratègies educatives i garantir una igualtat d'oportunitats per a tothom en la construcció del seu futur.
La Fundació Ferrer i Guàrdia és entitat sense ànim de lucre que, des del 1987, treballa en la investigació, l'assessorament i el disseny de polítiques públiques per fomentar l'emancipació i la participació ciutadana activa i crítica.
Referències:
- On són les noies que abandonen prematurament l’educació? L’abandonament educatiu prematur en clau de gènere des del món local. 2023. Maribel Garcia GRET. Departament de Sociologia, UAB Hungría Panadero Fundació Ferrer i Guàrdia. Observatori de l’educació local. Anuari 2022. Col·lecció Eines. Sèrie Educació 12. Diputació de Barcelona.
- Hungria Panadero i Marta Fullola. Descobrim-les. Què fan les noies que abandonen prematurament els estudis? Anàlisi de la situació a les Terres de l’Ebre. 2023. Fundació Gentis i Fundació Ferrer i Guàrdia.
- Idees clau. On són les noies que abandonen prematurament els estudis? Continguts del sisè seminari del projecte transformador Noves Oportunitats Educatives 4.10. Diputació de Barcelona 2022