Diagnòstic de la Salut Mental i Emocional de les persones joves   

És la pandèmia la precursora de les problemàtiques de salut emocional i mental?   

Entre l’any 2019 i el 2022 el nombre de receptes facturades al Servei Català de la Salut per a joves d’entre 12 i 29 anys i vinculades a la salut mental van augmentar un 25,6%. Es va passar de 4,47 milions de receptes l’any 2019 a 5,61 milions de receptes pel 2022. A més, s’ha detectat un creixement destacat dels antidepressius (65,5%), els antipsicòtics (29,3%), els ansiolítics (27,8%) i, en menor mesura, els psicoestimulants (10,4%).   

Segons el CIS (2021), en l’enquesta sobre salut mental i Covid-19, un 30% dels i les joves de 18 a 24 anys van afirmar haver tingut un o més atacs d’ansietat o pànic des de la pandèmia. Pel que fa al conjunt de la població jove, els resultats mostren com més del 50% de la població afirmava haver-se sentit alguna o moltes vegades molt trist, deprimit o preocupat, un 13% havia acudit a algun professional de la salut mental i al 6% li van prescriure psicofàrmacs. 

Tot i la incidència que la pandèmia va tenir sobre la salut mental juvenil, els equips professionals que treballen amb persones joves ja havien destacat la necessitat de prioritzar el benestar emocional de les persones joves abans de la crisi social i econòmica generada per la Covid-19. Però amb l’arribada de pandèmia de 2020 i les mesures de confinament i distanciament social, l’alerta sobre la salut emocional dels i les joves -que fins al moment no havia traspassat dels i les professionals a l’opinió pública- ho va fer d’una forma clara. Segons les dades de Google Trends, l’interès en la cerca de la paraula ‘Ansietat’ a Catalunya, va augmentar notablement el març de 2020. Aquesta tendència en les cerques s’ha mantingut per sobre dels valors prepandèmics fins a l’actualitat. 

D’aquesta manera, la crisi va suposar un punt d’inflexió en la conceptualització pública de la salut emocional i mental. Fent que una problemàtica que fins aleshores havia suposat un fenomen latent i estigmatitzat, esdevingués de cop un dels centres d’atenció de l’opinió pública, així com una de les línies prioritàries dels equips professionals que treballen amb joves. 

Quina és la incidència actual?

El malestar emocional i la salut mental té una incidència global. Segons l'OCDE (2022), la pandèmia va empitjorar la salut mental mundial, amb un augment de l'ansietat i la depressió des del març de 2020, correlacionat amb la mortalitat per Covid-19 i confinaments estrictes. Afectant d’una manera més acusada als col·lectius que presenten situacions de vulnerabilitat estructurals, com les persones aturades o que pateixen inseguretat financera. 

L'OMS (2022) destaca que els trastorns mentals afecten aproximadament el 12% de la població mundial, especialment trastorns d'ansietat (31%) i depressius (29%). Als Estats Units (Kessler et al., 2005), s’estimava que la meitat de la població patirà un trastorn mental en algun moment de la seva vida, amb un inici durant l'adolescència i joventut. I al Regne Unit, la Mental Health Foundation (2023) informa que el 73% de la població ha patit ansietat en les dues últimes setmanes.

A Espanya (Kuric et al., 2023), un 60% dels i les joves de 15 a 29 anys manifesten haver tingut problemes de salut mental l'últim any. Un 50% de les persones joves declara un trastorn diagnosticat per un professional els darrers 12 mesos, principalment depressió (18%) i els trastorns d'ansietat (16%). Cal tenir present també, que segons l’INE el 2021, un total 4.003 persones van morir per suïcidi, essent la primera causa de mort entre joves de 25 a 29 anys i la segona entre joves de 10 a 24 anys.

Tot i que la salut mental i emocional afecta el conjunt de la població jove, destaquen les diferències segons gènere i classe social. Kuric (2023) revela que, entre les persones joves, els homes amb trastorns mentals representen el 52%, mentre que les dones el 67%. Per altra banda, les persones sense carències materials que pateixen trastorns de salut mental representen el 53%, mentre que les persones amb carències materials severes el 68%.

Pel que fa als resultats catalans, l’Enquesta a la joventut de Catalunya (Departament de Drets Socials, 2023) indica a partir del WHO-5 Well-Being Index que el 31% es troba en baix benestar emocional. A part, segons l'Enquesta d'hàbits de salut a alumnat de quart d'ESO de la província de Barcelona (2022), l'estat d'ànim dels joves ha empitjorat des del 2015-17 fins al 2020-22, especialment entre les noies. Només un 45% de noies se senten amb un estat d'ànim positiu, mentre que en els nois aquesta xifra és del 73%. 

La Fundació Ferrer i Guàrdia ha recopilat dades sobre les persones joves de Catalunya d’entre 12 i 17 anys. D'aquestes dades, es destaca que un 20% de les persones joves manifesten que se senten tenses i nervioses, i un 14% deprimides o cansades. A part, un 39% dels i les joves enquestades indiquen que en els darrers 12 mesos han patit atacs d’ansietat o pànic. Tenint en compte altres variables com l’edat o la renda del municipi de residència, el gènere destaca com un factor clau, atès que les dones presenten més probabilitat de patir atacs d’ansietat o pànic (4,8 vegades més que els homes).

En referència al suport psicològic o sanitari, des de l’inici de la pandèmia un 26% de les persones joves han buscat suport vinculat a problemes de salut mental i un 13% no ho han fet, però considera que ho hauria d’haver fet. Les dones manifesten buscar més suport (32%) que els homes (19%).

Una de les conseqüències de les problemàtiques de salut emocional i mental és l’aïllament social, sigui volgut o no volgut. Els resultats dels nostres estudis també mostren que entre un 10 i 25% dels i les joves manifesten que es troben en situacions d’aïllament social volgut o no volgut. La incidència és superior també entre les dones, amb un 29% de dones manifesten dificultats en integrar-se en grups i un 21% prefereixen estar a la seva habitació i no sortir.

Quins són els determinants de la salut emocional i mental?    

Els problemes de salut emocional i mental es poden manifestar de diverses formes, les experiències d’ansietat de cada persona són diferents i pràcticament la meitat arriba a ocultar els seus trastorns d’ansietat (Mental Health Foundation, 2023). 

L'OMS (2022) indica que la salut mental té un valor intrínsec i instrumental: ens permet connectar amb altres persones, tenir una vida funcional, ser resilients i prosperar com a individus. Segons aquest organisme i d’acord amb el marc conceptual dels determinants de la salut mental, hi ha 3 esferes d’influència, aquestes són: (1) factors psicològics i biològics individuals, des de factors genètics, passant pel consum de substàncies, fins als hàbits i les habilitats apreses; (2) factors familiars i comunitaris, com les relacions interpersonals i familiars, les oportunitats de desenvolupar la trajectòria vital pròpia, el context social i econòmic en el qual es troba la persona, les actituds i comportaments familiars especialment durant l’adolescència, l’assetjament rebut o l’accés a serveis de qualitat; i (3) els factors estructurals, vinculats a l’entorn sociocultural, geopolític i ambiental més extens, com ara la desigualtat social, l'estabilitat social, les polítiques públiques, la seguretat, les condicions de vida o la qualitat ambiental. 

Aquests factors interactuen d’una forma dinàmica i afecten de forma diferenciada a les persones. De fet, com s’ha mostrat, els factors estructurals que van caracteritzar la pandèmia van tenir efectes sobre el conjunt de la població. 

Els eixos de desigualtat, com ara la classe social, el gènere, l’orientació sexual, l’edat, l’origen i les capacitats, entre d'altres, tenen un impacte evident en els determinants de la salut. Aquests eixos influeixen de manera desigual com a factors de risc i protecció, generant diferències significatives en la salut emocional i mental dels diferents grups juvenils que poden experimentar la intersecció d'aquests múltiples eixos de desigualtat. Així, és crucial reconèixer com aquests factors poden afectar la salut dels joves, considerant la seva interconnexió i les disparitats resultants en el benestar emocional i mental.

Simultàniament, les recerques actuals realitzades per la Fundació Ferrer i Guàrdia evidencien una influència d'Internet, particularment les xarxes socials i els seus algorismes, en la salut emocional de la població jove. L'interès comercial de les grans empreses tecnològiques (BigTech) en el desenvolupament d’estratègies publicitàries personalitzades dona lloc a continguts recomanats que poden representar un risc per a joves i infants. Aquests continguts poden impactar en el seu autoconcepte i autoimatge, generant trastorns mentals. Per tant, la dimensió digital s'ha d'abordar com un factor rellevant tant de risc com de protecció.

Per tal de comprendre la diferència en l'impacte de la salut emocional i mental entre dones i homes, és essencial fer una revisió crítica dels resultats presentats. Més enllà dels factors individuals, la construcció social del gènere provoca una major incidència entre les dones, potenciant diversos factors de risc, com la pressió estètica, la violència, l'assetjament, la discriminació o la càrrega de treball de cures. També cal tenir en compte els aspectes socials i culturals que poden conduir a un sobredimensionament o infradimensionament de la problemàtica. D'aquesta manera, algunes persones poden no identificar de manera adequada les manifestacions relacionades amb problemes de salut emocional o mental o, al contrari, sobredimensionar una situació que no suposa un trastorn.

Durant els pròxims anys s’haurà d’analitzar quina és la tendència de la salut emocional i mental entre la població jove i alhora comprendre quins factors estructurals estan generant una incidència tan destacada entre els diferents col·lectius joves. 

Les polítiques públiques

Quines polítiques s’han desplegat a Catalunya?

A Catalunya, en els darrers anys, s'han establert diversos recursos d'atenció a la salut emocional i mental. Aquests recursos varien segons l'organisme responsable i l'aproximació utilitzada. A continuació, resumim els més destacats: 

• Programa Escolta Jove de l'Oficina del Pla Jove de la Diputació de Barcelona. Aquest programa té com a objectiu millorar el benestar de les persones joves mitjançant l'acompanyament i el desenvolupament de les seves competències socioemocionals (Diputació de Barcelona, s.d.).

• Programa Ocell de Foc Volant de la Direcció General d’Economia Social i Solidària, el Tercer sector i les Cooperatives del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya. Centrat a millorar l’autoestima personal, l’autonomia i recursos per la inserció laboral i formativa (economiasocial.coop, s.d.).

• Programa de Benestar Emocional i Salut Comunitària del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. El programa inclou les figures dels Referents de Benestar Emocional i Comunitari, amb l'objectiu de promoure el benestar emocional i prevenir problemes de salut mental i la seva medicalització (Departament de Salut, Generalitat de Catalunya, 2021).

• Programa Salut i Escola col·laboració entre el Departament de Salut i d’Educació. Millorant la salut dels adolescents mitjançant accions de promoció, prevenció i atenció precoç en temes de salut mental i altres (Departament de Salut, Generalitat de Catalunya, s.d.).

• Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) de la Xarxa de Salut Mental d’Utilització Pública del Servei Català de la Salut. S’ofereix atenció especialitzada en salut mental i assistència psiquiàtrica, a més de serveis diagnòstics, terapèutics i d'orientació (Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya, s.d.).

Quins són els reptes en l’atenció a la salut emocional i mental?

D’ençà del final de la pandèmia s’han incorporat diverses polítiques de salut emocional i mental amb un enfocament preventiu i eminentment comunitari. No obstant això, es generen nous reptes i línies de treball que s’haurien d’abordar:

• Incorporació de la perspectiva de la promoció de la salut emocional entre diversos agents: La promoció de la salut emocional i mental no pot recaure específicament exclusivament en les administracions públiques. Organismes com els centres formatius, les universitats, les empreses, les entitats o els clubs esportius han d’incorporar aquesta perspectiva, per exemple la Comunitat de Recerca Estratègica (CORE) de la Universitat Autònoma de Barcelona o el mateix programa Ocell de Foc Volant. 

• Coordinació entre agents: S’han d’establir figures i espais que permetin la coordinació entre els diferents agents del territori que treballen amb la població jove i la salut emocional i mental, transferències de coneixement, definint derivacions i cercant sinergies, com per exemple, la Taula de Salut Mental de Terrassa o de l’Hospitalet de Llobregat. 

• Consolidació i reforç dels programes: Les polítiques impulsades els darrers anys han de poder mantenir-se i consolidar-se, fent que les figures que treballen amb les persones joves esdevinguin referents reconeguts per les persones joves. Alhora, donada l’abast de la problemàtica cal reforçar els programes.

• Recursos formatius: La perspectiva del foment de la salut mental i emocional s’ha d’estendre entre els professionals que treballen amb persones joves, facilitant la prevenció, detecció, intervenció. Cal continuar capacitant també als i les joves en l’autocura, formació entre iguals, la detecció i el coneixement de recursos i professionals especialitzats, per exemple la campanya Fem salut de l’Oficina Jove de l’Alt Empordà. 

• Atenció als factors de risc i eixos de desigualtat: El disseny de polítiques públiques ha de contemplar els eixos de desigualtat com el gènere i la classe social, entre altres i els factors de risc individuals i socials. 

• Reforç de la teràpia sanitària: Si bé el benestar emocional i la prevenció són essencials, cal reforçar també els serveis mèdics especialitzats, actualment sobrecarregats, que ofereixen teràpies o altres tractaments. 

• Avaluació i planificació estratègica: Donada la complexitat de la problemàtica i els recursos existents, és important desenvolupar estratègies territorials per abordar la salut mental i emocional, així com avaluar els programes que es despleguen, com per exemple el II Pla de Salut Mental de Barcelona 2023-2030