Del compromís europeu a l'acció local
El poder de la comunitat per prevenir l'abandonament educatiu prematur.
Dra. Irene Psifidou
Experta ènior al Centre Europeu per al Desenvolupament de la Formació Professional (Cedefop)
Una dificultat educativa als 14 anys no hauria de determinar les oportunitats d'una persona als 20. Tanmateix, per a massa joves europeus, una interrupció en la seva trajectòria educativa pot convertir-se en una barrera per al seu futur.
Deixar l'escola abans d'hora no és inevitable. Podem evitar-ho. Però per aconseguir-ho, necessitem més que bones polítiques europees: hem de transformar aquests compromisos en accions concretes, on els nostres joves visquin, estudiïn i creixin.
I aquí és on la comunitat té un poder extraordinari.
Europa ha avançat, però el talent perdut encara importa
Europa ha fet progressos significatius en la reducció de l'abandonament preamaturde l'escola. Tanmateix, el 2025, el 9,1% dels joves d'entre 18 i 24 anys encara abandonaven l'educació i la formació prematurament, segons dades d'Eurostat. El nou objectiu europeu és reduir aquesta xifra per sota del 8% el 2030.
Darrere d'aquesta mitjana hi ha diferències significatives. L'abandonament afecta el 10,6% dels homes joves, en comparació amb el 7,5% de les dones. També trobem desigualtats territorials: la taxa és del 8% a les ciutats, en comparació amb el 10,1% a les zones urbanes i suburbanes i el 9,6% a les zones rurals.
Abandonament prematur de l'educació i la formació a Europa
Font: Elaboració dels autors basada en dades d'Eurostat (2025), població jove d'entre 18 i 24 anys.
Aquestes diferències ens recorden que les oportunitats educatives encara no són iguals per a tothom. Però hem de mirar més enllà dels percentatges. Cada jove que abandona representa un talent que corre el risc de quedar sense desenvolupar. I aquesta pèrdua no només afecta les persones. També afecta les nostres comunitats, la nostra capacitat d'innovació i el futur econòmic i social d'Europa.
La paradoxa de l'aprenentatge al llarg de la vida: els qui més ho necessiten són els que menys hi participen
Vivim en una època en què l'aprenentatge al llarg de la vida és més important que mai. La digitalització, la transició verda i les transformacions del mercat laboral ens obliguen a actualitzar contínuament les nostres habilitats. Tanmateix, hi ha una paradoxa preocupant: aquells que més necessiten oportunitats d'aprenentatge sovint són els que menys hi tenen accés.
Les dades europees del 2024 mostren que el 28,5% dels adults d'entre 25 i 64 anys van participar en activitats d'aprenentatge durant els dotze mesos anteriors. Entre les persones amb baixes qualificacions, aquesta participació va caure al 12,7%. Només una de cada vuit persones poc qualificades participa en la formació contínua al llarg d'un any. Mentrestant, Europa aspira a assolir una participació del 60% d'adults en activitats d'aprenentatge l'any 2030.
El nostre repte no és només oferir més formació. És assegurar que la formació també arribi a aquells que tradicionalment han quedat fora. Perquè anticipar les habilitats del futur no serà suficient si no garantim que totes les persones tinguin oportunitats reals per desenvolupar-les.
Les competències 2035 comencen a desenvolupar-se avui
El futur de la feina ja està canviant davant dels nostres ulls. Les previsions de competències de Cedefop (Skills Forecast, 2026) apunten a un creixement total de l'ocupació a la Unió Europea del 4% entre 2023 i 2035. Per a ocupacions altament qualificades, el creixement esperat és del 6,1%, mentre que es preveu que l'ocupació de professionals i tècnics en tecnologia de la informació i la comunicació creixi un 2,5% anual.
Aquestes tendències reflecteixen tres grans transformacions que estan canviant la demanda de competències: la digitalització, la transició verda i l'envelliment de la població. En aquest context, no podem preparar els nostres joves per al futur amb oportunitats educatives que s'interrompen massa aviat. Prevenir l'abandonament prematur també implica invertir en la competitivitat, la inclusió i la resiliència d'Europa.
Però hi ha una dimensió encara més important: el futur de cada persona no hauria d'estar condicionat per una dificultat experimentada durant l'adolescència. Els itineraris educatius no sempre són lineals. Hi ha joves que necessiten més temps, altres camins o una segona oportunitat. La nostra responsabilitat és assegurar-nos que una interconnexió no es converteixi en una porta tancada per sempre.
Perquè el talent no desapareix quan algú abandona l'escola. El que pot desaparèixer són les oportunitats per desenvolupar-lo.
Detectar abans, donar millor suport
La prevenció comença amb una cosa fonamental: saber escoltar i observar. Darrere de l'absentisme, la desmotivació o les dificultats d'aprenentatge pot haver-hi una història que encara no coneixem. L'abandonament educatiu no té una sola causa i, per tant, no pot tenir una sola solució. En alguns casos trobem dificultats acadèmiques, pèrdua d'interès o conflictes en l'entorn escolar. En d'altres, problemes econòmics, responsabilitats familiars, dificultats per adaptar-se a la formació professional o transicions educatives complexes. També poden acumular-se diferents situacions de vulnerabilitat que fan especialment difícil mantenir una trajectòria educativa estable.
Per això hem de detectar, entendre i actuar. Detecta els primers signes, entén les circumstàncies de cada jove i ofereix una resposta personalitzada que els permeti continuar aprenent i avançant. Però hi ha una cosa essencial que no hem d'oblidar: un avís primerenc mai no hauria de convertir-se en una etiqueta primerenca.
No es tracta d'identificar joves amb problemes, sinó d'identificar oportunitats per oferir-los suport abans que sigui massa tard. La qüestió no hauria de ser només per què un jove s'allunya del sistema, sinó què podem fer per apropar-lo a aquest jove. Aquest canvi de perspectiva pot marcar tota la diferència.
Des de prevenir el churning fins a mantenir les oportunitats obertes
Les proves i eines de Cedefop apunten a la necessitat d'un enfocament integral per a l'acció abans, durant i després de les dificultats educatives. Això significa enfortir la qualitat, la inclusió i l'atractiu de la formació professional, detectar senyals de desconnexió a temps a temps, respondre ràpidament i oferir un aprenentatge significatiu i rellevant per a la vida dels joves.
L'orientació, el mentoratge, l'aprenentatge basat en la feina, el suport psicosocial, les vies flexibles i la col·laboració amb empreses poden ajudar a construir respostes adaptades a diferents necessitats. I sobretot, hem de mantenir les portes obertes per a aquells que vulguin tornar.
Un sistema educatiu realment inclusiu no és aquell en què ningú troba dificultats, sinó un que no abandona aquells que les troben.
El poder de la comunitat: una responsabilitat compartida
Cap centre educatiu, per molt compromès que estigui, pot afrontar aquest repte sol. Les famílies, mestres, empreses, serveis socials, organitzacions comunitàries, serveis d'orientació i governs locals tenen un paper clau. Però el més important no és que cada actor faci la seva part de manera aïllada. És que treballem junts.
A Cedefop promovem un enfocament participatiu a tota la comunitat (whole community approach), que situa els joves al centre d'una xarxa de col·laboració i suport.
Les famílies proporcionen proximitat, orientació i acompanyament. Les escoles ofereixen entorns d'aprenentatge de qualitat i inclusius. Els serveis socials ajuden a respondre a situacions de vulnerabilitat. Les empreses poden obrir oportunitats per a l'aprenentatge pràctic i l'ocupació. Les organitzacions comunitàries aporten experiència i coneixement del territori. I les administracions locals poden connectar tots aquests esforços.
Un enfocament a nivell comunitari per prevenir l'abandonament escolar
Font: Preparat pels autors a partir del Cedefop Toolkit (VET Toolkit), intervenció "Enfocament de comunitat global ".
Quan una comunitat s'uneix al voltant d'un jove, multipliquem les seves oportunitats de quedar-se, aprendre i prosperar. Però la participació comunitària no pot mantenir-se amb bona intenció. Hem de convertir-ho en acció.
Amb aquest objectiu, Cedefop proposa avançar a través de sis passos complementaris: identificar i mobilitzar actors locals; establir aliances i estructures de col·laboració; dissenyar i implementar accions conjuntes; implicar i donar veu als joves; Segueix els resultats i aprèn junts; i garantir la sostenibilitat de les iniciatives.
Sis passos per a la participació comunitària
Font: Preparat pels autors a partir del Cedefop Toolkit (VET Toolkit), intervenció "Enfocament de comunitat global".
Dos elements són especialment importants: la participació real dels joves i la continuïtat de les col·laboracions. No n'hi ha prou amb treballar per als joves. Hem de treballar amb ells. I no n'hi ha prou amb implementar bons projectes. Hem de construir aliances que perduren i transformin les nostres comunitats.
Municipis petits i mitjans: on Europa pot esdevenir una oportunitat real
Els municipis petits i mitjans tenen un enorme potencial per convertir les polítiques europees en oportunitats reals per als joves. La seva major força és la proximitat: coneixen els seus joves, les seves famílies, escoles i negocis locals. Aquesta proximitat pot convertir-se en una eina extraordinària per prevenir l'abandonament escolar, especialment quan hi ha un desig de coordinació i una visió compartida.
L'enfocament comunitari promogut per Cedefop es pot traduir en quatre àrees d'acció molt específiques.
- Prevenir l'abandonament educatiu. Un municipi pot promoure una taula de coordinació local entre escoles, serveis socials, famílies i altres agents per detectar signes de risc i oferir suport personalitzat abans que sigui massa tard.
- Relacionar la formació amb l'ocupació. Les col·laboracions entre centres de formació professional i empreses locals poden donar lloc a oportunitats d'orientació, mentoratge, visites d'empreses i aprenentatge pràctic. Es tracta d'ajudar els joves a descobrir el significat del que aprenen i a visualitzar les seves possibilitats de futur.
- Fomenta la participació i la pertinença. Escoltar els joves, donar-los veu en les decisions locals i crear oportunitats perquè desenvolupin els seus talents contribueixen a enfortir la seva connexió amb l'educació i la seva comunitat.
- Aprofitant els recursos europeus. Els municipis no sempre han de començar de zero. Poden utilitzar l'evidència, les eines i les bones pràctiques de Cedefop, així com les oportunitats que ofereixen els programes europeus, per desenvolupar solucions adaptades a les seves necessitats.
En resum, el municipi pot ser el gran connector del seu territori. Europa aporta les proves i les eines, però és a nivell local on podem transformar el risc d'exclusió en oportunitats reals. Perquè la inclusió es construeix a nivell local, on coneixem els joves pel nom, no per les seves estadístiques.
De l'evidència a l'acció: les eines de Cedefop
El coneixement té un valor real quan es transforma en acció. Amb aquesta convicció, Cedefop ha desenvolupat la VET Toolkit for Tackling Early Leaving, un conjunt de recursos dirigits a responsables polítics, centres de formació, professionals de l'orientació i altres actors que treballen directament amb joves.
El kit reuneix evidències, eines pràctiques, enfocaments d'intervenció i bones pràctiques per prevenir l'abandonament escolar prematur i facilitar la reinserció a l'educació i la formació. Et permet explorar perfils i factors de risc, identificar factors de protecció, consulta experiències d' intervenció i accés a eines per a la reflexió i avaluació.
És un recurs dissenyat per ajudar aquells que treballen directament amb els joves i per donar suport a decisions basades en l'evidència.
El 2026, Cedefop també va publicar el document d'orientació política Del risc a la resiliència: Directrius polítiques per donar suport als alumnes en risc i als que abandonen prematurament l'educació i la formació professional. El seu títol resumeix molt bé el canvi que necessitem: de la vulnerabilitat a la resiliència.
El document reuneix evidències, recomanacions i experiències europees per enfortir la formació professional i prevenir la sortida prematura. El seu missatge central és que no només hem d'identificar riscos. Hem de construir les condicions que permetin a cada jove superar-les. Passar de la vulnerabilitat a la resiliència significa passar de reaccionar als problemes a crear oportunitats reals.
No sempre hem de començar de zero. Podem aprendre del que funciona, compartir experiències i construir sobre el coneixement col·lectiu.
Quan una comunitat decideix no deixar ningú enrere
Quan parlem d'abandonar l'escola abans d'hora, parlem d'estadístiques, polítiques i sistemes. Però, en realitat, estem parlant de persones, somnis i possibles futurs. Cada jove necessita sentir que pertany a ell, que algú creu en les seves capacitats i que sempre hi ha un camí a seguir. Europa pot fixar els objectius. Les pòlisses poden proporcionar les eines. Però són les comunitats les que poden transformar aquestes oportunitats en realitats.
El veritable repte no és només reduir una taxa estadística. Consisteix a construir sistemes educatius i comunitats capaces de reconèixer el talent, acompanyar dificultats i mantenir obertes les oportunitats d'aprenentatge.
Perquè quan una comunitat decideix no deixar ningú enrere, no només canvia la trajectòria d'un jove. També transforma el teu propi futur.
La Fundació Ferrer i Guàrdia és entitat sense ànim de lucre que, des del 1987, treballa en la investigació, l'assessorament i el disseny de polítiques públiques per fomentar l'emancipació i la participació ciutadana activa i crítica.