Apunts per repensar les polítiques de joventut
El Pla Nacional de Joventut de Catalunya 2030 és troba a l’inici de la seva implementació: és un moment interessant per a obrir la reflexió sobre el plantejament i el lloc que els polítiques de joventut han d’ocupar en el si del conjunt dels polítiques públiques.
Les persones joves es troben en una situació de crisi permanent. Les dificultats d’accés a l’habitatge o al treball digne són algunes expressions actuals d’aquest fenomen, que segurament es pot emmarcar en un context de degradació generalitzada de les condicions de vida, però que en el cas de la població jove presenta conseqüències amplificades. La precarietat en aquest període vital no només compromet la realitat present d’un grup poblacional, sinó també les perspectives individuals i col·lectives de generacions que estan cridades a afrontar grans reptes de caràcter social, econòmic, ambiental, etc. La crisi en la joventut és també la crisi la societat futura.
Ens trobem a l’inici de la implementació del Pla Nacional de Joventut de Catalunya 2030 (PNJCat 2030), és un moment interessant per a obrir la reflexió sobre el plantejament i el lloc que les polítiques de joventut han d’ocupar en el si del conjunt de les polítiques públiques. Des de la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia entenem que és necessari una revisió valenta i estructural per tal que aquestes polítiques esdevinguin efectives per la defensa del dret a la joventut, incidint en el plantejament i desplegament de la resta d’actuacions de l’Administració pública. La voluntat d’aquest article és presentar unes grans línies que, considerem, haurien d’inspirar la transformació de les polítiques de joventut a Catalunya. No es tracta, però, d’un llistat ni exhaustiu ni detallat, sinó més aviat una primera aproximació al canvi que necessitem, oberta a la discussió i a la construcció col·lectiva.
Polítiques de joventut: de la perifèria al centre
La centralitat de les polítiques de joventut s’ha de definir des del reconeixement i significació d’aquestes. Entenem el reconeixement no únicament com un aspecte conceptual i/o discursiu, sinó també com el desenvolupament de les condicions materials i organitzatives necessàries per al plantejament i desplegament de les polítiques de joventut. Proposem, en termes generals, les accions següents:
Dotació de recursos d’acord amb la planificació i els objectius establerts.
Definició i foment de l’especialització dels perfils professionals de joventut.
Establiment d’una ràtio població jove/de serveis i professionals de joventut.
Capacitat d’incidència en la definició i aplicació del conjunt de polítiques públiques adreçades a les persones.
Per altra banda, la significació de les polítiques de joventut ha d’identificar la missió d’aquestes, com a recursos i actuacions adreçades a la defensa del dret a la joventut i, per tant, incorporant la doble perspectiva: 1) polítiques que miren al present i incideixen en la realitat de les persones joves. 2) polítiques encarades a dotar de recursos, coneixements i noves perspectives de futur.
Reorganització des de la centralitat
El plantejament des de la centralitat de les polítiques de joventut reafirma una idea ja desenvolupada en els darrers anys: no únicament són polítiques de joventut aquelles que s’impulsen des del departament/àrea de joventut. Tots els departaments de l’Administració que impulsen polítiques adreçades a les persones han d’incorporar la perspectiva de la població jove, una perspectiva que cal concretar amb objectius, actuacions i recursos. En aquest sentit, cal que els departaments/àrees de joventut reforcin el seu rol de planificació, coordinació i suport tècnic. Joventut ha de tenir un rol central en la diagnosi, disseny i execució de qualsevol política pública que es dirigeixi a la població jove (de forma directa o indirecta), els serveis de joventut han d'operar com a experts en aquesta franja poblacional.
Al voltant d’aquesta proposta cal establir, però, una consideració. Hem procurat identificar una tendència general, que cal equilibrar i adequar a la conjuntura: no es tracta que Joventut deixi d’executar per decret, sinó generar una dinàmica de reconfiguració on les tasques de coordinació i suport guanyin pes, sense oblidar que existeixen polítiques que, si no són desplegades directament des de Joventut, molt difícilment podran ser assumides per altres departaments.
Construcció de la governança juvenil
Cal avançar cap a processos de coproducció de les polítiques de joventut amb capacitat per a incorporar la perspectiva de la població jove i de l’associacionisme juvenil en el procés de plantejament, execució i avaluació de les polítiques públiques. El desplegament d’un model de governança requereix planificació i identificació dels agents atenent la realitat territorial específica. Sense voluntat d’exhaustivitat, plantegem algunes consideracions generals:
La governança suposa, necessàriament, horitzontalitat entre l’Administració i la resta d’agents que intervenen: no es tracta d’un espai o procés de consulta, sinó d’una manera d’entendre la creació de les polítiques públiques basada en l’anàlisi i desenvolupament comunitari d’actuacions.
Cal construir mapes d’actius amb una visió estratègica, identificant aquelles persones i col·lectius que han de configurar els espais de governança, però també els aspectes que poden dificultar o impedir la seva participació. El desplegament de recursos i actuacions específiques per diversificar la participació és necessari per a una governança robusta i representativa.
És important explorar les innovacions que ens ofereixen les plataformes de participació híbrides (presencial-digital), els sistemes de votació electrònica, les propostes de participació per sorteig o les noves perspectives de les iniciatives autogestionades de participació juvenil, entre altres iniciatives, per tal d’ampliar, diversificar i millorar l’accessibilitat als canals i espais de governança.
És necessari impulsar una reflexió estratègica al voltant de la governança, identificant quines són les limitacions existents (en àmbits com els recursos, la capacitat d’incidència, la motivació per a participar-hi, etc.), fomentant l’intercanvi d’experiències i establint mesures innovadores i de correcció de les problemàtiques detectades per a potenciar la participació.
La governança no respon només a la voluntat d’expandir els límits de la democràcia, sinó que respon també a criteris d’eficiència i planificació: es tracta d’una xarxa relacional que ha de permetre identificar ‘a temps real’ les necessitats de les persones i col·lectius als quals es dirigeixen les polítiques de joventut, comptant amb una major informació per a generar respostes a aquestes necessitats.
Desplegament territorial
La capil·laritat dels serveis, espais i professionals de joventut desplegada en els darrers anys és una potencialitat que cal mantenir i reforçar. Aquestes persones i recursos són sovint la porta d’accés de les persones joves a l’Administració i realitzen a la vegada tasques imprescindibles d’acompanyament, assessorament, foment cultural i d’oci, etc. imprescindibles.
En el marc de la reformulació plantejada, el desplegament territorial hauria d’encarar-se també a generar xarxes de governança, per una banda, i a incrementar la coordinació amb la resta de departaments/àrees, generant models més eficients d’accés als recursos i serveis de joventut.
Treball i habitatge, punta de llança de les polítiques de joventut
Les aportacions realitzades en els anteriors punts perden tota la seva força sense un canvi en la dimensió substantiva de les polítiques de joventut. Reivindiquem, en aquest aspecte, unes polítiques de joventut amb capacitat per a transformar la realitat material de les persones joves, especialment en els àmbits del treball i l’habitatge, en els quals existeix una situació d’autèntica emergència juvenil. Per altra banda, la situació laboral i habitacional de les persones joves presenta incidència directa en altres àmbits, com poden ser la salut mental, l’accés a la cultura, la participació en els afers públics, etc. a la vegada que condiciona les perspectives individuals i col·lectives.
Aquesta aposta de priorització de les polítiques de treball i habitatge possiblement s’ha d’estructurar en un pla estratègic específic, vinculat al desplegament dels objectius del PNJCat 2030 i que disposi d’una assignació pressupostària associada. Amb tot, entenem que és urgent l’adopció de mesures com la creació d’un parc d’habitatge públic adequat a la demanda juvenil existent, la regulació efectiva dels preus del lloguer al mercat lliure, el desenvolupament de nous programes d’ocupació adreçats a sectors amplis de la població juvenil, intensificació de les inspeccions de treball, especialment en aquells sectors on les problemàtiques de precarietat i vulneració dels drets laborals són més recurrents.
La Fundació Ferrer i Guàrdia és una entidad sin ánimo de lucro que, desde el 1987, trabaja en la investigación, el asesoramiento y el diseño de políticas públicas para fomentar la emancipación y la participación ciudadana activa y crítica.