Un 18% de la població espanyola es declara sentir-se exclosa del món online, segons l'enquesta de bretxa digital de la Fundació Ferrer i Guàrdia
La Fundació Ferrer i Guàrdia va presentar aquest dijous 15 de desembre en l'Espai Societat Oberta de Barcelona l'Enquesta Bretxa Digital a Espanya 2022, la primera enquesta estatal dedicada exclusivament a la bretxa i la capacitació digital. L'estudi constitueix una primera base de dades on s'analitzen les desigualtats sociodigitals, l'exclusió digital en totes les seves dimensions (accés, ús i aprofitament) i els efectes de la transformació digital de la societat espanyola.
RESUM EXECUTIU
La presentació dels resultats ha estat a càrrec de Sandra Gómez y Hungria Panadero, investigadora i directora de la Fundació Ferrer i Guàrdia respectivament.
L'enquesta s'ha realitzat amb 2500 entrevistes telefòniques en tot el territori espanyol atenent a variables sociodemogràfiques. El disseny i desenvolupament de l'estudi ha comptat amb la participació d'un comitè de persones expertes: Daniel Calderón (UCM), Gema Parrado (AUPEX), Jordi Jubany (docent i antropòleg independent), José Manuel Robles (UCM), Luis Ángel Suárez (Fundación Diagrama), Miquel Àngel Prats (URL), Mireia Usart (URV), Núria Alonso (Colectic), Rosa Borge (UOC), Nacho Guadix (UNICEF), Albert Sabater (UdG), Miguel Ángel Rodríguez (FAD) i Rodrigo Zardoya (Fundación Dédalo).
Les dades de l'enquesta mostren que l'edat, el gènere, els estudis, la renda i les actituds davant la tecnologia són els factors més decisius en les bretxes sociodigitals.
Bretxa d'accés
Sobre la bretxa d'accés, s'observa que 1 de cada 10 persones continua sense tenir accés a Internet. El 91,6% de les persones enquestades compta amb una connexió fixe i/o mòbil. No obstant això, el gènere, l'edat i la renda influeixen en aquesta bretxa d'accés. En aquest sentit, un 24,3% de les persones majors de 65 anys manquen d'accés a Internet.
Pel que fa a altres dispositius, un 83% de la població disposa d'un smartphone, mentre que l'accés a un ordinador és del 69%. Els ingressos a la llar i la tipologia de família són variables que produeixen desigualtats. Així doncs, les famínies monomarentals tenen un accés a ordinador del 32,7%, un percentatge molt inferior a les famílies formades per dos progenitors (46,4%).
Bretxa d'ús
La bretxa d'ús, referent a la freqüència i diversitat d'usos d'Internet i les tecnologies digitals, també presenta a col·lectius exclosos de l'àmbit digital. El 85,1% de les persones enquestades asseguren utilitzar diàriament Internet, mentre que un 4% ho utilitza una vegada a la setmana i un 8,5% mai ho ha utilitzat. En el cas de les dones, la bretxa d'ús és major, un 11,1% d'elles responen que mai han fet servir Internet. Aquest percentatge s'eleva fins al 33,4% en les dones majors de 65 anys.
Si es té en compte el nivell formatiu, les persones sense estudis o amb estudis primaris són les que fan menor ús d'Internet. La majoria de persones amb aquest grau de formació mai o gairebé mai fan tràmits en línia amb l'administració, la banca o la sanitat, entre alguns exemples.
Bretxa d'aprofitament
En referència a la bretxa d'aprofitament, s'ha analitzat en funció en la percepció d'exclusió digital, l'autoconfiança digital i la percepció d'aprofitament. En aquesta línia, el 26,7% de persones enquestades té un nivell d'autoconfiança molt baix i no es veuen capacitades per assumir nous reptes tecnològics.
La falta de coneixements i confiança en les competències digitals és el motiu principal pel qual un 18,1% de les persones enquestades s'ha sentit exclòs digitalment de forma constant o alguna vegada perquè no han sabut, pogut o volgut utilitzar les tecnologies digitals.
Per últim, només un 24% de les persones consideren que han millorat les seves competències digitals arran de la pandèmia. Les àrees competencials amb percepcions de millora majors són en la realització de tràmits digitals (44%) i en els usos relacionals i comunicatius (39%).
Manifest per a la inclusió digital
Després de l'exposició de resultats, s'ha fet públic un manifest subscrit per tretze persones expertes per avançar cap a la inclusió digital i la igualtat d'oportunitats. En total són 12 punts:
1. L'accés universal i de qualitat a les TD i Internet com a bé social
2. Una Administració digital que no deixi ningú enrere
3. Una Agenda digital amb perspectiva local
4. La reducció de la bretxa digital des de la reducció de les desigualtats socials
5. L'abordatge de la bretxa digital de gènere
6. La defensa dels drets digitals de la infància i la joventut
7. Participació ciutadana inclusiva en l'àmbit digital
8. La socialització de la governança d'Internet
9. La ciberseguretat com a dret digital
10. El coneixement i els recursos per abordar les desigualtats sociodigitals
11. L'alfabetització i la capacitació digital com a clau per a la inclusió
12. La sistematització de l'avaluació competencial
Internet com a bé social, bretxa de gènere i la inclusió de persones vulnerables
La segona part de l'acte va consistir en un diàleg amb tres de les persones expertes participants en el disseny de l'enquesta: José Manuel Robles (Universidad Complutense de Madrid), Mireia Usart (Universitat Rovira Virgili) i Miquel Àngel Prats (Blanquerna – Universitat Ramon Llull). Amb la moderació d'Esther Paniagua, periodista especialitzada en ciència i innovació.
Per a José Manuel Robles, Internet i l'àmbit digital s'han convertit en un bé social que s'hauria de protegir igual que es fa amb l'educació, ja que és un mitjà on les persones expressen les seves demandes i objectius vitals. Robles alerta sobre la situació online actual on "existeix una profunda desigualtat que va a la base del nostre sistema democràtic."
Una altra de les dimensions tractades en el diàleg va ser la bretxa de gènere. Mireia Usart assegura que hi ha un problema evident amb els estereotips i la manca de referents femenins en el sector digital. “Des dels 6 anys fins a l'edat adulta, ens sentim menys competents digitalment que els nostres companys", afirma Usart.
Finalment, Miquel Àngel Prats va demanar un índex per mesurar el nivell d'inclusió dels col·lectius vulnerables com són les persones de major edat. Per a Prat, el marc europeu de competències digitals per a la ciutadania no es pot aplicar a tota la població, ja que "primer s'han de familiaritzar o alfabetitzar amb la tecnologia". Per dur-ho a terme, el professor va proposar mesures d'acompanyament o tallers pràctics de formació.