En el marc de finalització de legislatura del mandat del govern de coalició del PSOE i Unides Podem, hem realitzat un balanç de les mesures impulsades i una revisió de les propostes finalment no executades en matèria de laïcitat. 

Les mesures en matèria de laïcitat que volia implementar l'executiu es van integrar al pacte “Un nou acord per a Espanya”.  Les més destacades consistien en: la creació d'una nova Llei de Llibertat de Consciència, que l'assignatura de religió no es vinculés a una “activitat alternativa” i que no computés la nota en l'avaluació de l'alumnat, i la recuperació dels béns immatriculats indegudament per l'Església catòlica.  

Des de la Fundació Ferrer i Guàrdia presentem a principis de legislatura el Manifest per un Estat Laic. La nostra demanda principal a l'executiu era la derogació del Concordat entre Espanya i la Santa Seu, afavoridor d'un conjunt de privilegis a l'Església catòlica en detriment de les altres opcions de consciència, com a pas essencial per consolidar avenços cap a l'estricta separació d'Església i Estat.  

Passats aquests tres anys i mig de govern, aquest és el nostre balanç de les mesures impulsades. 

Avenços cap a un Estat laic 

Aprovar la nova llei d'educació: LOMLOE. Aprovada el novembre del 2020, malgrat que l'enèsima reforma educativa segueix oferint l'assignatura de religió per a totes les etapes educatives preuniversitàries tal com estableix el Concordat amb la Santa Seu, aquesta matèria ja no computa per a la nota mitjana de l'expedient acadèmic de l'alumnat. A més, religió deixa de comptar amb una assignatura alternativa. 

Publicar un llistat de béns immatriculats. El febrer del 2021, l'exvicepresidenta primera Carmen Calvo va remetre al Congrés dels Diputats un llistat amb 34.961 immobles immatriculats per l'Església catòlica entre el 1998 i el 2015. El Govern ha continuat mantenint converses amb la jerarquia eclesiàstica sobre aquesta temàtica i van arribar al gener de 2022 a un  acord perquè retornés un miler de béns que la mateixa Església reconeixia que no li pertanyien.   

Aprovació de la Llei de regulació de l'Eutanàsia. El març de 2021, s'aprovava en el Congrés la nova norma amb l'única oposició del PP i VOX. La llei convertia a Espanya en el quart país d'Europa que recollia el dret a una mort digna més enllà de criteris morals i religiosos..  

Eliminar el privilegi fiscal de l'Església en dos impostos municipals. El març de 2023, el ministre de Presidència Félix Bolaños va assolir un acord amb la Conferència Episcopal Espanyola perquè la institució aboni l'impost sobre construccions, instal·lacions i obres (ICIO) i l'impost per contribucions especials. Es tractava de dos gravàmens que fins aleshores les altres confessions religioses i entitats sense ànim de lucre sí que pagaven pels seus immobles.  

Respectar la neutralitat institucional en actes oficials. En la presa de possessió del primer govern de Pedro Sánchez es va jurar el càrrec únicament davant de la Constitució Espanyola i es va evitar la representació de símbols o fórmules catòliques com havia passat anteriorment. Aquest compromís per la neutralitat es va tornar a escenificar al funeral d'Estat per les víctimes de la COVID-19 que va consistir en un acte civil.  

Mesures clau sense resoldre 

Retornar els béns immatriculats per l'Església catòlica des del 1946. El Govern espanyol segueix negociant amb la Conferència Episcopal sobre com avançar en la devolució d'aquests béns, però no s'ha concretat en cap procediment. A més, es desconeix el nombre total d'immobles que indegudament va registrar l'Església a favor seu des de la reforma de la Llei Hipotecària pel règim franquista el 1946. Segons les organitzacions per la recuperació del patrimoni, es tractaria de més de cent mil béns on s'inclouen esglésies, cementiris, cases rectorals, terrenys, places, centres comunitaris i edificis de tota mena.  

Aprovar una Llei de Llibertat de Consciència. És una proposta de l'acord de coalició que no s'ha implementat. L'exvicepresidenta Carmen Calvo va iniciar el 2020 una ronda de converses amb totes les confessions religioses per recollir les seves visions sobre aquesta norma futura, encara que no es va reunir amb entitats laïcistes o associacions defensores d'opcions de consciència no religioses. La sortida de Calvo del govern en la remodelació ministerial del juliol del 2021 va deixar l'avantprojecte en mans del seu successor. Perduda la iniciativa governamental, a la tardor del 2022, PSOE i Unides Podem van presentar una proposició no de llei al Congrés per impulsar la norma.   

Suprimir el delicte d'ofensa als sentiments religiosos. Els partits d'esquerra han abanderat històricament la derogació de la norma d'aquest delicte que moltes vegades s'utilitza per coartar la llibertat d'expressió i serveix al fonamentalisme religiós per litigar contra polítics, humoristes, artistes o personalitats de l'esfera pública. El juny del 2021, el Congrés va aprovar una proposició de llei presentada per Unides Podem per reformar el Codi Penal que incloïa la derogació d'aquest article. La Comissària de Drets Humans del Consell d'Europa també va sol·licitar per carta a l'executiu la despenalització. Però la reforma del Codi Penal que es va aprovar a finals del 2022 per modificar els delictes de sedició i malversació no van incloure l'eliminació de l'ofensa als sentiments religiosos, malgrat les insistències d'Unidas Podemos i d'Esquerra Socialista del PSOE.  

Derogar el Concordat. Tot i no estar inclosa aquesta mesura en l'acord de govern, sí que el PSOE incloïa aquesta proposta al seu programa electoral a les últimes eleccions generals. Tot i això, en la ponència marc del 40è Congrés del PSOE s'apostava per una denúncia i posterior revisió dels acords de forma consensuada amb l'Església catòlica per actualitzar-los a la societat actual.
  

Reivindicacions laiques per a les eleccions del 23J 

Vist en retrospectiva, els avenços en qüestions de laïcitat han estat considerables, però ha faltat ambició i més lideratge per part del Govern. La pandèmia, la guerra d'Ucraïna i l'espiral inflacionista han relegat aquestes iniciatives fora dels eixos més prioritaris de l'executiu. 

La legislatura següent hauria d'oferir una nova oportunitat per posar la laïcitat al centre en la construcció d'un projecte de país 2030. Davant les eleccions generals del 23 de juliol, reclamem als partits polítics que incloguin propostes als seus programes per consolidar un Estat laic. 

Valorant els esforços realitzats per un Govern que no ha comptat amb prou majories en els diversos àmbits de gestió, considerem que les forces dotades de sensibilitat progressista i cultura democràtica són les que poden fer les transformacions adequades en la construcció d'una societat oberta, lliure i, per tant, laica. Aquestes són les nostres propostes: 

• Derogació del Concordat. Les relacions amb una comunitat religiosa no es poden basar en un tractat internacional amb un Estat estranger que atorga un estatus de confessió preferent davant les altres opcions de consciència. La seva denúncia trenca l'obligatorietat de l'Estat a dedicar-li una casella per finançar-se a través de les assignacions dels impostos dels contribuents o la seva presència en totes les etapes educatives preuniversitàries, entre altres privilegis. 
• Llei de Llibertat de Consciència. Aquesta norma és imprescindible per garantir la neutralitat de les institucions i mantenir una separació estricta d'Església-Estat. Aquesta llei ha de regir les relacions amb totes les opcions de consciència des d'un pla d'igualtat sense privilegis ni discriminacions. 
• Escola inclusiva i sense segregació per creences. L'assignatura de religió s'ha d'eliminar a l'ensenyament finançat amb fons públics. Els dogmes i les creences no poden tenir cabuda en una educació laica basada en el pensament crític. Amb una societat cada vegada més diversa, no és rebut segregar cada alumne segons les seves creences sinó impartir una matèria més útil per a la seva formació, mentre que el fenomen religiós es pot ensenyar de forma transversal en les altres assignatures.  
• Devolució dels béns immatriculats per l'Església. Publicar el llistat total d'immobles registrats indegudament per les autoritats eclesiàstiques des de 1946 i establir protocols i mecanismes per a la devolució als propietaris legítims.  
• Supressió dels delictes contra la llibertat d'expressió. En especial, el referent a l'ofensa contra els sentiments religiosos.