25/06/2025

El 17 de juny, la Fundació Ferrer i Guàrdia va participar en la jornada Reconeixem-nos, organitzada per Casals de Joves de Catalunya, una trobada adreçada a professionals per reflexionar sobre els drets digitals, el benestar i l’activisme a l’entorn digital des d’una mirada jove i transformadora. Amb una sala plena a l’Auditori de Rosa Sensat, l’acte va ser un espai d’intercanvi i pensament col·lectiu sobre els reptes i oportunitats que viuen les persones joves en l’ecosistema digital.

Bloc 1: Drets digitals i joves  

La jornada va arrencar amb un diàleg entre Liliana Arroyo, sociòloga i experta en innovació social digital, i Sandra Gómez, coordinadora de l’equip de recerca de drets digitals de la Fundació Ferrer i Guàrdia, que van contextualitzar les transformacions socials vinculades a la digitalització i com aquestes afecten especialment la joventut. Es van posar sobre la taula qüestions clau com les desigualtats que travessen els drets digitals i l'ús de la tecnologia com a eina de transformació social. Per Gómez, “Encara parlem de bretxa digital com si només fos una qüestió d’accés, i donem per fet que està resolta perquè tothom té un mòbil a les mans. Però cal qüestionar aquesta idea: partim d’una desigualtat estructural que es reprodueix, i la bretxa d’accés continua ben present”.

A la mesa redonda se sumaron la investigadora Queralt Tornafoch y Lady Pazmiño, dinamizadora del Punto Òmnia del Raval, que aportaron experiencias concretas de intervención e investigación con jóvenes. A través del projecte ParticipaTIC, impulsat per la Fundació Ferrer i Guàrdia, i de la tasca comunitària de Colectic, es va mostrar com les tecnologies poden esdevenir eines d’empoderament i participació, però també poden reproduir formes subtils d’exclusió. Les ponents van coincidir a reivindicar l’acompanyament digital com un recurs imprescindible —encara que distribuït de manera desigual— per reduir les bretxes digitals, apropar les potencialitats tecnològiques a totes les joves i fer efectius els seus drets digitals. En aquest sentit, es va posar èmfasi en la necessitat que agents diversos (professionals de joventut, docents, famílies o educadores del lleure) comptin amb recursos i estratègies per acompanyar de manera crítica i inclusiva aquests processos.  

Bloc 2: Benestar digital  

El segon bloc va centrar-se en l’impacte de les tecnologies sobre la salut mental. Jordi Bernabeu, psicòleg i educador social especialitzat en la intervenció en drogues i abusos de les TIC en joves i adolescents, va oferir una ponència que va posar llum a les connexions entre ús digital, emocionalitat i riscos psicosocials. Va destacar que abordar els usos digitals des de la por tendeix a exagerar-ne els riscos i a centrar el debat en alarmes superficials, deixant de banda problemes estructurals i malestars socials més profunds que són, en realitat, els que caldria abordar amb més urgència.

La segona taula rodona va mostrar iniciatives que treballen per aquest benestar des d’enfocaments creatius i comunitaris: Frank del Águila va presentar el seu projecte de videojocs com a eina innovadora per millorar la salut mental; Gemma Ramírez i David Gómez Fontanills van compartir la seva experiència, des de l'Escola Lliure El Sol i la cooperativa FemProcomuns, i la guia que han editat recentment: Eines digitals tecno ètiques. Guia jove per reflexionar i fer el canvi amb eines tecnoètiques.  

Bloc 3: Activisme digital i reacció patriarcal 

En el darrer bloc, la taula rodona va reunir veus que resisteixen aquestes narratives reaccionàries a les xarxes. Judit Pellicer va fer una presentació sobre la masclesfera, una constel·lació de discursos antifeministes que circulen en xarxa i va advertir que aquests discursos s’infiltren en l’imaginari juvenil a través de formats seductors per blanquejar ideologies de l’odi. Proyecto UNA, col·lectiu d’escriptura que investiga la relació entre tecnologia, comunitats digitals i propaganda política, tot analitzant la reacció conservadora i les resistències feministes que hi responen. El sociòleg Lionel Delgado va explicar les aportacions del projecte Bróders, una plataforma d'escolta i acompanyament per joves d’entre 14 i 19 anys que busca oferir noves mirades alternatives sobre les masculinitats i la creació de referents alternatius.

Tancament de la jornada 

Casals de Joves de Catalunya va cloure l’acte agraint la participació i animant a continuar generant espais de reconeixement, reflexió i acció. Una jornada que va deixar palès el desig col·lectiu de construir entorns digitals més justos, segurs i habitables per a les persones joves.