10/07/2025

El Parlament Europeu ha acollit la conferència inaugural del Grup Secularista al Parlament Europeu, organitzada per l'European Secularist Network amb el suport de l'eurodiputada Estelle Ceulemans. Sota el títol "L’ascens de l’extrema dreta a Europa: com podem resistir?", la trobada ha reunit representants de diverses entitats per analitzar l’amenaça creixent que suposa l’extrema dreta per a la democràcia, els drets humans i el projecte europeu.  

El president de la Fundació Ferrer i Guàrdia, Joan Francesc Pont Clemente, hi ha intervingut amb una ponència en línia titulada “La manipulació del discurs d’odi”. En la seva exposició, ha analitzat com l’extrema dreta ha perfeccionat estratègies comunicatives per desvirtuar els valors democràtics i ha alertat dels riscos que implica deformar el concepte de llibertat d’expressió per legitimar discursos excloents.  

Aquest acte ha estat el punt de partida d’un cicle de conferències impulsades per la xarxa laica europea per fer front al creixement de l’extrema dreta i defensar la laïcitat com a pilar democràtic.  

La manipulació dels discursos d’odi ​

Pont Clemente ha identificat diversos mecanismes que utilitza l’extrema dreta per influir en el debat públic. Per una banda, sovint es presenta com a víctima quan se l’assenyala per discursos racistes, masclistes o LGTBI-fòbics, denunciant el que anomenen “dictadura del políticament correcte”. Aquesta estratègia de victimització invertida ha generat complicitat en sectors socials que perceben la llibertat d’expressió com una llibertat amenaçada. També ha explicat com es reemmarca el llenguatge per disfressar idees discriminatòries sota termes aparentment neutres com “defensa de la identitat” o “família tradicional”. Paral·lelament, ha destacat la instrumentalització de símbols religiosos i nacionals per construir relats d’exclusió i por cap a col·lectius minoritzats.

La seva ponència també ha abordat el debat sobre les polítiques de cancel·lació. Tot reconeixent que han nascut d’una voluntat legítima de donar veu als silenciats i demanar responsabilitats als qui promouen discursos d’odi, ha advertit que, en alguns casos, han derivat en linxaments socials, absència de diàleg i por d'expressar opinions dissidents. Això ha contribuït, segons ha assenyalat, a una uniformització ideològica que entra en contradicció amb els valors progressistes i amb l’esperit crític.

 Propostes per a una resposta democràtica i laica

Davant d’aquest panorama, Pont Clemente ha defensat una resposta basada en la laïcitat, la llibertat responsable i el diàleg. Ha proposat enfortir l’educació crítica i emocional, entesa no només com una transmissió de coneixements, sinó com una eina per desenvolupar l’empatia i la capacitat d’analitzar discursos. Ha destacat la importància de promoure espais de debat oberts i respectuosos, on la dissidència no sigui motiu de censura, sinó oportunitat per a la reflexió col·lectiva. També ha posat l’accent en la necessitat de reforçar les xarxes comunitàries i els moviments socials feministes, antiracistes, laics i de defensa dels drets humans, com a millor barrera davant l’odi i l’exclusió. Finalment, ha remarcat que calen polítiques públiques i marcs jurídics clars, que sancionin el discurs d’odi sense limitar indegudament la llibertat d’expressió, sempre amb criteris de transparència i participació ciutadana.  

La seva intervenció ha conclòs amb una crida a la intel·ligència col·lectiva i al compromís actiu per defensar, des del lliurepensament, una societat basada en els valors de la Il·lustració: llibertat, igualtat i solidaritat.  

Un punt de partida compartit

La jornada també ha comptat amb la intervenció de Gáspár Békés (Associació Hongaresa d’Ateus), que ha denunciat la utilització de la religió pel règim d’Orbán per desmantellar drets i institucions democràtiques a Hongria. Bekés ha explicat com Viktor Orbán ha configurat un règim teocràtic a Hongria, on la religió s’utilitza com a instrument de govern. Després de la Guerra Freda, l’Estat va atorgar un estatus privilegiat a l’Església, que Orbán ha reforçat amb reformes legals i un major control sobre l’educació i els serveis socials. Aquesta situació ha generat discriminació envers els no-creients i ha afectat qui s’oposa al règim, malgrat que una gran part de la població no s’identifica amb cap religió. També ha destacat la necessitat de crear un front laic unit per protegir la democràcia i els drets humans a Europa.

Mariano Reaño Lambea, d’Europa Laica, ha denunciat que l’extrema dreta ha utilitzat el sistema judicial espanyol per perseguir ideològicament sectors progressistes. Ha assenyalat la continuïtat d'estructures franquistes, l’accés elitista a la judicatura i la pressió de jutges i grups ultraconservadors. També ha alertat sobre les limitacions a la llibertat d’expressió, la repressió de la protesta i la necessitat urgent de reformes per democratitzar la justícia i defensar els drets fonamentals.  

El debat final, moderat per Estelle Ceulemans i Véronique de Keyser, ha servit per compartir estratègies de resistència i construir aliances a escala europea. Els i les participants han coincidit en la necessitat de passar d’una actitud reactiva a una estratègia proactiva davant l’extrema dreta, formulant una visió clara de la societat que es vol construir. S’ha destacat la defensa del laïcisme i de la llibertat de consciència com a eixos centrals, i s’ha remarcat la importància de protegir les persones més vulnerables, especialment immigrants no-creients i ciutadans allunyats de les religions. També s’ha subratllat la urgència de garantir la independència judicial, impulsar reformes legals i apropar-se a la ciutadania amb un discurs clar, arrelat al terreny.  

La conferència ha conclòs amb una crida a l’organització i a la lluita ofensiva, punt de partida per defensar els valors democràtics i fer front al gir autoritari que amenaça Europa.