Centenars de persones es concentren al Born contra els privilegis públics de la visita del Papa
La campanya "Jo no t'espero" reuneix entitats laiques, sindicats i col·lectius socials per exigir la neutralitat de les institucions.
09/06/2026
Aquesta tarda 500 persones s'han concentrat al Passeig del Born de Barcelona, davant la l’Església de Santa Maria del Mar -bé públic immatriculat-en el marc de la campanya Jo no t'espero, impulsada per la Fundació Ferrer i Guàrdia, Europa Laica Catalunya i Ateus de Catalunya.
La concentració, convocada coincidint amb l’arribada del Papa Lleó XIV a Barcelona i l’esdeveniment a l’Estadi Olímpic, ha denunciat el tracte d'Estat que les institucions han atorgat a una autoritat religiosa, el finançament públic de la visita i els privilegis que l’Església manté gràcies al Concordat amb la Santa Seu de 1979.
Luis Garcia, coordinador a Catalunya d'Europa Laica, ha llegit el manifest de la campanya i ha denunciat la vinculació dels Acords amb la Santa Seu amb les immatriculacions de béns públics, posant com a exemple emblemàtic la Basílica de Santa Maria del Mar, situada a pocs metres de la concentració.
Victor Gustà, vicepresident d'Ateus de Catalunya, ha llegit el comunicat de suport de l'Associació Atea Internacional (AAI), que critica els privilegis institucionals de l'Església i la seva vinculació amb el feixisme històric. Gustà ha subratllat que «a tots ens agrada viure en un estat laic». Ha agraït la presència de les persones assistents recordant que «la secularització no està garantida» i ha emmarcat la concentració en la defensa dels drets humans com a tasca col·lectiva i contínua.
La historiadora Isabel Alonso Dávila, també presidenta de l'associació Dret a Morir Dignament, ha abordat el paper de les ordres religioses a les presons franquistes i ha llegit un fragment del seu llibre Como un pulso, en què explica la seva experiència personal com a presa a Granada el 1975, una monja li va aconsellar que donés a llum en secret i cedís el seu nadó a una família aliena.
Jordi Petit, activita LGBTIQ+ i membre de l’Associació Catalana de persones Ex-preses Polítiques del Franquisme a Catalunya que ha denunciat el control social i la repressió durant el franquisme i ha reivindicat els drets del col·lectiu LGBTIQ+.
José Arias, representant de l'Associació Internacional del Lliure Pensament, ha expressat el suport ferm de l'organització internacional als moviments laïcistes catalans i ha reivindicat un dels principis fonamentals de la democràcia moderna: «Cap religió no ha de gaudir de privilegis per part dels poders públics», apostant per la separació efectiva entre Església i Estat.
Miguel Hurtado, primer denunciant d’un cas de pederastia a Montserrat i portaveu de Reparació Integral Ja, ha qualificat d'irresponsable la visita del Papa a Montserrat, afirmant que amb la seva presència beneeix implícitament tot el que hi ha passat. Ha denunciat que, malgrat que des de l'Església es parla de la pederàstia com «una plaga i una xacra», els comportaments i les decisions institucionals demostren que les paraules del papa no es tradueixen en fets.
Albert Riba, president d'Ateus de Catalunya, ha analitzat les contradiccions entre el discurs del Papa i els fets de l'Església: la posició sobre la immigració (contradicció entre el discurs d'acollida i les lleis vaticanes), les guerres (sense retirar la màxima condecoració a Franco), els abusos a menors (25.000 expedients al Vaticà sense arribar als tribunals civils), i el tracte d'Estat rebut. «No som una colònia del Vaticà», ha conclòs.
Hungria Panadero, directora de la Fundació Ferrer i Guàrdia, ha tancat l'acte qüestionant que el Papa hagi rebut set minuts d'aplaudiments al Congrés malgrat posar en qüestió drets adquirits com «l'avortament, l'eutanàsia i el dret a una educació lliure de dogmes». Ha insistit en la necessitat que les institucions públiques mantinguin la neutralitat davant una visita de caire religiós.
El 2026, coincidint amb la visita de Lleó XIV, les organitzacions recorden que el problema no és la visita en si ni la llibertat de culte, sinó el tractament institucional d'una autoritat religiosa en una societat diversa i cada vegada més secularitzada.
La Fundació Ferrer i Guàrdia és entitat sense ànim de lucre que, des del 1987, treballa en la investigació, l'assessorament i el disseny de polítiques públiques per fomentar l'emancipació i la participació ciutadana activa i crítica