Jo no t'espero: Catalunya s'organitza contra els privilegis públics de la visita del Papa
La Fundació Ferrer i Guàrdia, Europa Laica i els Ateneus de Catalunya presenten la campanya “Jo no t’espero”
03/06/2026
La Fundació Ferrer i Guàrdia, Europa Laica Catalunya i els Ateneus de Catalunya han presentat avui en roda de premsa la campanya Jo no t'espero, impulsada conjuntament sota el lema “Per la laïcitat i contra els privilegis públics de la visita del Papa Lleó XIV”. La iniciativa compta amb el suport transversal de sindicats, associacions de veïns i veïnes, col·lectius feministes, moviments de renovació pedagògica i ateneus, a més de persones a títol individual.
Les entitats emmarquen la campanya en una llarga trajectòria de defensa de la llibertat de consciència. Fa 15 anys, davant una anterior visita papal, ja van articular una resposta ciutadana similar. El 2025, i coincidint amb el 40è aniversari dels Acords del Concordat, consideren que el problema no és la visita en si mateixa ni la llibertat de culte, sinó el tracte d’estat que les institucions atorguen a una autoritat religiosa. “Mantenir aquesta excepció en una societat que ja és oberta i plural no és neutralitat: és un pur anacronisme”, ha afirmat Hungria Panadero, directora de la Fundació Ferrer i Guàrdia.
Privilegis institucionals, econòmics i simbòlics
Albert Riba, president dels Ateneus de Catalunya, ha subratllat que la posició de les entitats no és contrària a la presència del Papa a Barcelona, sinó al tracte institucional que rep: “El senyor Prevost pot visitar Espanya i fer els actes que vulgui dins de la seva religió. El problema és que ha vingut a fer política i que les nostres autoritats li cedeixen tots els honors com si fos una persona honorable des del punt de vista democràtic".
Riba ha posat l’accent en el cost econòmic de la visita per a les arques públiques: el pressupost de 35 milions d’euros reconegut per la Conferència Episcopal, la cessió gratuïta de l’Estadi Olímpic i l’exempció de la taxa turística. “Això ho paguem de la nostra butxaca: pagarem els treballadors, pagarem la llum, pagarem totes aquestes coses. És un tracte descarat de privilegi”.
Luis García, coordinador d’Europa Laica a Catalunya, ha abordat el marc jurídic i social de la laïcitat. Ha denunciat que els Acords amb la Santa Seu de 1979, amb arrels en el concordat feixista de 1929 entre Mussolini i Pius XI, condicionen la democràcia espanyola a través del finançament públic de l’Església, la seva presència obligatòria als plans d’educació i uns beneficis fiscals injustificables.
Les dades: una societat que ja no és catòlica
Hungria Panadero ha presentat les dades de l’informe Laïcitat en Xifres 2026, que il·lustren la distància entre la realitat social i el tractament institucional de la visita:
- El 48% de la població catalana declara una opció de consciència no religiosa, equiparable a les opcions religioses.
- El 91% de l’alumnat català a batxillerat no cursa l’assignatura de religió, inclosos centres concertats i religiosos.
- Només 1 de cada 3 persones catòliques es declara practicant.
- El 10,3% dels contribuents marca únicament la X de Catòlica a la declaració de la renda, però l’Església rep 333,7 milions d’euros (dades IRPF 2022).
Panadero ha subratllat que la campanya no és una amenaça per a les creences: “La laïcitat és la condició indispensable perquè totes les conviccions puguin conviure en igualtat. És la garantia que ningú ha de sentir que les institucions el representen menys perquè no comparteix una fe determinada”, ha declarat.
Les nou exigències del manifest
El manifest de la campanya recull nou exigències concretes:
- Que es garanteixi la neutralitat de les institucions públiques davant aquesta visita.
- Que no es destinin recursos públics a l’organització d’actes de caràcter confessional.
- Que els representants institucionals no participin en actes litúrgics en qualitat de càrrec públic.
- Que es revisi la cobertura dels mitjans públics per assegurar el pluralisme i evitar tractes de favor.
- Que s’avanci cap a la derogació dels Acords amb la Santa Seu.
- Que es posi fi al finançament públic de les confessions religioses.
- Que es garanteixi una educació plenament laica.
- Que es revisin els privilegis fiscals i patrimonials de l’Església, incloses les immatriculacions.
Concentració: 9 de juny · 19:00 h · Passeig del Born, Barcelona
Les entitats convoquen tota la ciutadania, els mitjans de comunicació i els moviments socials a participar en la concentració el pròxim 9 de juny a les 19:00 h. al Passeig del Born de Barcelona. El manifest està obert a l’adhesió de qualsevol entitat o persona a títol individual. L’acte es realitzarà prop de la Catedral del Mar, bé públic immatriculat, com a símbol de la reivindicació.

La Fundació Ferrer i Guàrdia és entitat sense ànim de lucre que, des del 1987, treballa en la investigació, l'assessorament i el disseny de polítiques públiques per fomentar l'emancipació i la participació ciutadana activa i crítica





