L’homenatge a Ferrer i Guàrdia reclama una escola que ensenyi a preguntar davant la desinformació i els extremismes
- Institucions i entitats reivindiquen els principis de l'Escola Moderna en el 117è aniversari de l’afusellament del pedagog i lliurepensador català.
14/10/2026
La Fundació Ferrer i Guàrdia ha commemorat el 117è aniversari de l’afusellament de Francesc Ferrer i Guàrdia amb un acte d’homenatge davant del monument de Montjuïc. L’acte ha coincidit amb els 125 anys de l’Escola Moderna, oberta per Ferrer i Guàrdia el 8 de setembre de 1901, i n’ha posat en relleu la rellevància històrica. Hi han participat representants de la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona i l’Ajuntament d’Alella. La historiadora Dolors Marín ha recordat un Ferrer “ple de vida”: editor, formador de mestres i activista que sempre va comptar amb les dones.
Hungria Panadero, directora de la Fundació Ferrer i Guàrdia, ha donat la benvinguda recordant que l’Escola Moderna va asseure a la mateixa aula nens i nenes de classes socials diferents i va apostar per “l’hàbit de preguntar”. Panadero ha advertit que “seria molt còmode avui homenatjar amb flors una escola que va qüestionar el seu temps i no atrevir-nos a qüestionar el nostre”, i ha alertat que cada vegada més problemes col·lectius —l’habitatge, la precarietat laboral o les decisions algorítmiques— es presenten com a tècnics o individuals: “Quan tot sembla neutral, ningú no pregunta qui decideix, ni per què, ni en benefici de qui”. Ha clos el seu parlament demanant als assistents que facin en veu alta una d’aquelles preguntes “que us han dit que no calia fer”, perquè “una escola, 125 anys després, es manté oberta d’una sola manera: preguntant”.
La intervenció institucional ha anat a càrrec de Marta Sendra, comissionada d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona, que ha repassat el llegat de Ferrer i Guàrdia —la laicitat, la coeducació i el racionalisme— i el seu fil fins a la renovació pedagògica dels anys setanta, que va viure com a alumna de l’Escola de Mestres de Sant Cugat. Sendra ha anunciat que aquest curs el Consell Educatiu Municipal de Barcelona dedicarà el seu cicle de debats al pensament crític, la solidaritat i la igualtat de gènere i de classe, i ha conclòs que “l’educació és poderosa, és motor de convivència i ha d’ensenyar humanitat”.
Dolors Marín ha estat la personalitat convidada d’enguany. La historiadora, especialitzada en moviments socials, pedagogia llibertària i pensament feminista, ha reivindicat la figura de Ferrer i Guàrdia més enllà de l’Escola Moderna, com a editor, formador de mestres i activista, i ha recordat que en sis anys escassos el projecte va inspirar desenes d’escoles arreu de l’Estat. Marín ha posat el focus en les dones que hi van participar, com Clémence Jacquinet, directora de l’escola fins al 1903, o Ángeles López de Ayala: “El projecte compta sempre amb les dones. I això és una cosa que no li perdonaran”.
Després de la intervenció de Marín, Hungria Panadero ha reivindicat la campanya Justicia per Ferrer i ha agraït el suport de l’Ajuntament d’Alella, l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona i el Parlament de Catalunya. Panadero ha recordat que l’anul·lació de la sentència ha de seguir ara el seu recorregut al Congrés dels Diputats en la propera legislatura.
Finalment, Joan-Francesc Pont, president de la Fundació Ferrer i Guàrdia, ha tancat l’acte afirmant que Ferrer va ser afusellat “pel que representava”, perquè “una ciutadania capaç de pensar per ella mateixa és incompatible amb qualsevol forma de dominació”. Pont ha descrit una crisi profunda de l’escola, amb centres insuficientment dotats, professorat exhaust i “una burocràcia asfixiant”, i ha reclamat “més humanitats, més mestres, més pensament crític i molta més inversió pública en educació”. També ha defensat la laïcitat com “una exigència del futur” i, en vigílies d’un nou cicle electoral, ha subratllat que la Fundació Ferrer i Guàrdia “no és ni serà mai l’apèndix de cap partit polític”, però que no renunciarà a defensar els seus valors. “La millor manera d’honorar Ferrer no és recordar la seva mort: és continuar el seu combat”, ha conclòs.
A l’ofrena hi han participat més d’una trentena d’entitats representatives del món educatiu, sindical, polític, humanista i laïcista. L’acompanyament musical ha anat a càrrec del guitarrista Izan Rubio i de la flautista Mirjam Plas.
Fotografia grupal dels i les participants en l'ofrena floral.
Les fotografies de protocol de l'ofrena floral s'enviaran als correus electrònics de la inscripció a l'esdeveniment.
Llistat complet d’organitzacions participants:
Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia, Diputació de Barcelona, Ajuntament de Barcelona, Ajuntament d’Alella, Partit dels Socialistes de Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya, Catalunya En Comú – Barcelona En Comú – Joves Ecosocialistes, Solidaritat Catalana per la Independència, Comissions Obreres (CCOO) - Fundació Cipriano García, USTEC·STEs (IAC), Associació de Mestres Rosa Sensat, Escola Lliure el Sol, Esplais Catalans (ESPLAC), Acció Escolta, Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, Fundació Marta Mata, Associació de Casals i Grups de Joves de Catalunya, Incoop SCCL, Taller d’Oficis Barcelona Activa, Associació Catalana Persones Ex-preses Polítiques del Franquisme, Ateus de Catalunya, Biblioteca Pública Arús, Europa Laica, Fundació Irla, Gran Lògia Simbòlica Espanyola, Supremo Consejo Masónico de España (SCME), Consejo Federal de la Gran Logia Femenina de España, Gran Lògia de Pirene, Gran Lògia de Catalunya i Balears, Respectable Lògia Minerva i Lleialtat, Respectable Lògia iod del Maresme, Respectable Lògia Justícia VII, Respectable Lògia Descartes, Respectable Lògia Yetzirah de Montserrat, Respectable Lògia Asiyah del Canigó – Associació Cultural Tanit, Respectable Lògia Luz Primera, Respectable Lògia La Dama Blanca Escaldes Engordany de la GLFE, Respectable Lògia Pedratallada, Respectable Lògia Ciència i Llibertat.