Els efectes de la pandèmia en la joventut de l'Alt Empordà



Els efectes de la pandèmia en la joventut de l'Alt Empordà: estudi sobre l'impacte en formació, ocupació, salut i connexió digital  


La Fundació Ferrer i Guàrdia i el Consell Comarcal de l'Alt Empordà vam presentar el 9 de juny a Figueres un estudi sobre els efectes de la pandèmia en la joventut de la comarca amb el títol "Impacte de la covid-19 en les persones joves de l'Alt Empordà 2021". La presentació es va dur a terme en la Taula Comarcal de Formació i Ocupació a la sala de plens del Consell Comarcal a càrrec d'Oriol Alonso, coordinador de l'estudi i investigador de la Fundació Ferrer i Guàrdia.

En aquesta investigació s'ha comptat amb la participació de prop de 3.000 joves empordanesos a través d'una enquesta. També es van fer sessions amb grups de persones joves de diferents edats i amb professionals de joventut. El treball de camp es va desenvolupar entre el 21 d'octubre i el 20 de desembre de 2021, abans de la sisena onada de la pandèmia.  

A la presentació es van relatar els resultats dels quatre àmbits temàtics de l'estudi: formació, ocupació, salut i connexió digital. A més, també es van proposar una sèrie d'orientacions enfocades a guiar el Pla Comarcal de Joventut de l'Alt Empordà, el qual es va elaborar amb dades prepandèmia. 

Formació: Prop de la meitat dels i les joves valoren negativament aquest àmbit, ja que durant la pandèmia els centres educatius van rebre les restriccions més estrictes derivades de l'estat d'alarma i de les normatives de confinament: tancament dels centres, classes telemàtiques i els confinaments parcials. 6 de cada 10 joves indiquen que el principal efecte negatiu s'ha traduït en el rendiment acadèmic i efectes emocionals. En els resultats també s'ha detectat que la pandèmia va suposar un aprenentatge intensiu en eines digitals, evidenciant i incrementant les desigualtats sociodigitals.

Ocupació: En el mercat de treball, la pandèmia va provocar un creixement històric de la població jove en situació d'atur, fins a arribar als 29 mil joves desocupats a la comarca durant tot el 2020. L'estudi també mostra la precarietat laboral juvenil: entre les persones que treballen, només un terç dels joves participants disposen d'un contracte indefinit, el 15% treballa sense contracte i pràcticament la meitat dels i les joves tenen un contracte de 20 hores setmanals.

La pandèmia va afectar negativament les expectatives laborals de les persones joves. El 47% considera que té menys opcions de trobar feina i un 27,9% valora negativament la seva trajectòria laboral. Els resultats són especialment negatius entre les persones joves que es troben en situació o risc de vulnerabilitat social.

Salut:  L'empitjorament de la salut mental ha estat la principal conseqüència de la pandèmia en les persones joves. El 40% afirma haver tingut ansietat o atacs de pànic, una xifra que augmenta entre les dones joves fins a setze punts més. 2 de cada 10 joves han visitat al psicòleg des de la crisi de la covid-19, a la vegada que es detecta que les persones en situació de vulnerabilitat social assisteixen en menor mesura al psicòleg per la falta de recursos.

Entre els principals canvis d'hàbits i comportaments, l'enquesta recull com les persones joves han augmentat les relacions sexoafectives, la pràctica esportiva i la millora de l'autoimatge. Malgrat tot això, es perceben emergències en hàbits alimentaris, salut emocional-mental, així com el consum de drogues i pantalles.

Connexió Digital: La connexió digital de les persones joves és una dimensió nova a analitzar a causa de la pandèmia, on s'ha de tenir en compte l'increment de les desigualtats sociodigitals. Entre els i les joves empordaneses, hi ha un 4% que no disposa d'ordinador a casa, una xifra que augmenta fins el 15% entre la joventut en situació de vulnerabilitat. 9 de cada 10 joves té telèfon mòbil amb dades, mentre que entre els joves en situació de vulnerabilitat només són 7 de cada 10.  

Els i les joves de la comarca manifesten que dediquen més hores a internet, en l'ús del telèfon i l'ordinador que abans de la pandèmia. La població jove té una percepció d'ésser experta en el coneixement i ús de xarxes socials, missatgeria i navegació web, però veu amb dificultats realitzar gestions administratives telemàtiques o presentar-se a ofertes a través de portals. Per tant, es presenten nous reptes en relació tant a l'accés com en capacitació digital, també entre els diferents col·lectius de joves.