La Fundació Ferrer i Guardia presenta, en la seva línia d’investigació sobre transicions juvenils, l’informe Activa’t 2020 amb el títol: “Les figures i els processos d'orientació en els itineraris formatius no lineals. Les Escoles de Segona Oportunitat".

VEURE RESUM EXECUTIU        VEURE INFORME

Es tracta d’un estudi centrat en la dimensió orientadora de les Escoles de Segona Oportunitat acreditades a Espanya i en la seva funció per atendre a les persones amb trajectòries de desafecció escolar i abandonament. L’informe vol valorar la figura professional de l’orientació, així com aquelles pràctiques d’èxit que contribueixen tant a la inserció laboral com a la recuperació dels itineraris de formació. En aquesta investigació també s’ha examinat els impactes de la crisi de la pandèmia en aquests centres, a la vegada que s’analitzen reptes i oportunitats davant aquesta nova realitat.

A Espanya hi ha un 20% de persones joves caracteritzades per tenir itineraris no lineals en la transició cap a l’educació postobligatòria. En aquesta categoria s’englobaria a l’alumnat que no ha obtingut el graduat de l’Educació Secundària Obligatòria (ESO) o que no ha finalitzat els seus estudis postobligatoris, també anomenat com a fracàs i abandonament escolar prematur respectivament. Entre els diferents dispositius de segona oportunitat es troben les Escoles de Segona Oportunitat (E2O). En l’actualitat, a l’Estat hi ha prop de 8.000 joves escolaritzats en aquests centres i treballen un total de 740 professionals. Són dades facilitades per l’Associació Espanyola d’Escoles de Segona Oportunitat.

A partir de l’anàlisi elaborada sobre les 42 E2O acreditades, s’ha pogut apreciar l’elevada heterogeneïtat de centres, la diversitat d’itineraris formatius, la composició i perfil de l’alumnat, l’equip de professionals que els componen, el seu finançament o la relació amb el seu entorn. La falta de regulació i un enfocament molt centrat en l’alumne, les seves necessitats i el seu entorn han propiciat el desenvolupament d’uns centres amb una elevada capacitat d’adaptació.

La crisi derivada de la pandèmia ha tingut conseqüències en el funcionament d’aquests centres educatius. La proximitat i la presencialitat s’han vist interromputs i s’han fet evidents les dificultats de seguiment a causa de la bretxa digital tant en l’accés, les capacitats i l’aprofitament. A causa de la fragilitat del mercat de treball, també s’ha dificultat la inserció laboral de la majoria d’itineraris formatius.

Entre els reptes dels processos d’orientació, l’Informe ha recollit cinc idees per emprendre mesures estructurals que integrin les Escoles de Segona Oportunitat i la figura del professional de l’orientació per a atendre amb èxit el fenomen del fracàs escolar i l’abandonament prematur dels estudis com són: el reconeixement dels múltiples processos d’orientació, el reconeixement i professionalització de la figura de l’orientador/a, generar dades i coneixement, coordinació dels diferents agents del territori, i la capacitat d’adaptació.

Per dur a terme aquest estudi, s’ha realitzat un disseny metodològic mixt que combina anàlisi qualitativa i quantitativa. En col·laboració amb l’Associació Espanyola d’E2O, s’han realitzat dues enquestes, una adreçada a professionals de l’orientació i l’altra per la direcció o representants dels centres. A més, s’han celebrat dos grups de discussió amb professionals de l’orientació; i un grup de discussió amb investigadors/es de diferents àmbits. Per últim, els resultats preliminars d’aquesta investigació es van presentar a la jornada Activa't 2020 realitzada el passat mes de desembre, on es va comptar amb la participació de tres experiències d’èxit d’E2O, així com un diàleg amb professionals de l’orientació i la investigació sobre els reptes del sector.