La Fundació Ferrer i Guàrdia posa el focus en la violència digital contra les joves en el 25N
25/11/2025
La Fundació Ferrer Guardia ha presentat avui, en la jornada "Territori, gènere i tecnologia: diàlegs sobre violències digitals”, els resultats preliminars d'un estudi sobre l 'impacte de les violències digitals en dones joves, amb una perspectiva interseccional que combina gènere, edat i territori..
L'estudi evidencia que moltes formes de violència digital continuen normalitzades en la vida quotidiana de les joves que els resulta difícil reconèixer-les. A més, assenyala que el context territorial —especialment en entorns rurals— intensifica factors de risc com la manca d'anonimat, l'escassetat de recursos especialitzats i les dificultats d'accés a serveis i transport.
En un contexto en el que una de cada cuatro jóvenes recibe insinuaciones inapropiadas en línea, más de la mitad de las víctimas sufre ansiedad o estrés, y solo un 6 % se siente muy segura en el entorno digital, la investigación subraya:
Les violències digitals reprodueixen i amplifiquen desigualtats offline.
Les joves tenen dificultats per identificar aquestes violències.
Les administracions han de millorar la seva resposta i credibilitat. Per a això, és necessari regular les grans plataformes digitals.
Les xarxes de suport entre iguals i els col·lectius feministes locals són clau per a la protecció.
Crònica de la jornada
La presentació s'ha realitzat en el marc del 25 de novembre, Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència envers les Dones, coincidint amb la campanya de l'ONU "UNEIX-TE per posar fi a la violència digital contra les dones i les nenes".
La sessió ha permès contextualitzar les dades, identificar reptes emergents i assenyalar prioritats per orientar polítiques públiques més adaptades a la realitat juvenil i territorial.
Conceptualització de la violència digital
Les investigadores Sandra Gómez i Marta Fullola han exposat que la violència digital és un fenomen estructural que trasllada a l'entorn online dinàmiques patriarcals ja existents: control, vigilància, assetjament o difusió d'imatges sense consentiment. Van assenyalar la manca d'un concepte comú i l'alt risc de normalització entre les joves, especialment pel pes del control en relacions afectives i en xarxes socials.
Les joves habiten un ecosistema digital on moltes agressions es perceben com a part del paisatge. Comentaris sexuals no desitjats, pressions per enviar fotos, control de la parella o la difusió no consentida d'imatges s'integren en el quotidià fins a tornar-se gairebé invisibles. Aquesta normalització neix d'un aprenentatge col·lectiu: créixer a internet implica assumir riscos que s'interpreten com a inevitables. Així, només les violències més explícites es reconeixen, mentre que les més freqüents —les que afecten la seva autonomia i autoestima— queden ocultes.
La dificultat per detectar aquestes violències no respon a falta de capacitat, sinó a com la cultura digital defineix què es considera agressió. Moltes joves interpreten comportaments danyosos com "normals" en xarxes: rebre fotos explícites, encaixar insults o acceptar control sota la lògica del "carinyo". La relativització de l'entorn i la manca d'un llenguatge institucional proper reforcen aquesta ambigüitat, retardant la recerca d'ajuda i augmentant la vulnerabilitat.
Especificitats de l'entorn rural
Als pobles, la manca d'anonimat amplifica l'impacte de rumors i imatges i desincentiva denunciar. L'escassetat de recursos especialitzats, de transport i de formació digital limita l'accés al suport. Tot i això, l'estudi subratlla la diversitat de ruralitats: en alguns territoris, el teixit comunitari i feminista actua com a espai protector.
El rol de l'administració pública
Les joves no confien en les institucions, que perceben poc adaptades a la seva realitat. Les polítiques solen arribar dissenyades des de perspectives urbanes, sense connexió amb la ruralitat, i els recursos apareixen dispersos o mal coordinats, generant sensació d'abandonament institucional.
Xarxes de suport i iguals
El primer recurs real són les amistats, que actuen com a filtre, diagnòstic i sosteniment emocional. En molts territoris, els col·lectius feministes locals funcionen com a espais segurs i de referència. Articular aquestes xarxes amb les institucions és clau per oferir respostes més efectives.
Propostes de les joves
Demanen formació propera i amb llenguatge propi, espais segurs en el territori i participació real en el disseny de polítiques. Reclamen també millorar la mobilitat i fomentar la corresponsabilitat amb nois, famílies i escoles per no assumir soles la prevenció.
Taula rodona
La jornada va incloure una taula de debat amb Andrea Colomer (SIE Alt Pirineu i Aran), Alejandra Hernández (Universitat d'Alacant) i FemBloc, que van aportar eines i prioritats per orientar polítiques públiques més adaptades als territoris i a la realitat juvenil.
Com s'entén la violència digital?
- Andrea Colomer (SIE Alt Pirineu i Aran) va destacar que afecta dones de totes les edats i que sovint es confon sexting amb sexpreading, desplaçant la responsabilitat a les víctimes.
- Alejandra Hernández (Universitat d'Alacant) va alertar del pes creixent de la mans en els discursos juvenils i de la continuïtat entre violència online i offline.
- Fembloc va recordar que no hi ha separació real entre el món digital i el físic i va subratllar la responsabilitat de les plataformes, els mecanismes de resposta de les quals continuen sent insuficients.
Totes van coincidir que el relat social continua responsabilitzant les víctimes i alliberant de responsabilitat plataformes i institucions.
Territori i desigualtats
- Colomer va assenyalar els obstacles rurals: falta de transport, proximitat social i dificultat per denunciar quan l'agressor és conegut.
Hernández va mostrar dades que evidencien que les diferències territorials condicionen la percepció i la notificació de casos.
Fembloc va defensar estratègies híbrides de protecció digital i presencial, especialment en zones amb escassetat de recursos.
La moderadora va subratllar que abandonar espais digitals per inseguretat genera noves desigualtats.
Prioritats i canvis urgents per al 2025
Colomer va prioritzar la formació de professionals, la prevenció i una atenció sense revictimització, a més d'espais de referència clars per a joves.
Hernández va proposar un observatori de violència digital, campanyes amb més impacte i una estratègia integral que inclogui regulació de plataformes i enfocament interseccional.
Fembloc va demanar una formació institucional sòlida, intervencions específiques amb homes joves i major responsabilitat de les plataformes en la retirada de continguts i la seva coordinació amb administracions.
Les expertes també van destacar el paper dels algoritmes en la normalització de l'odi i la necessitat d'exigir transparència i veracitat en el contingut promocionat.
La jornada situó la violencia digital como un reto estructural que requiere políticas integrales, corresponsabilidad de plataformas e instituciones, y una mirada territorial que no deje atrás las realidades rurales. Las aportaciones de las ponentes refuerzan la necesidad de herramientas, datos y marcos normativos que garanticen espacios digitales seguros y equitativos para las mujeres jóvenes.
El projecte “La violencia digital contra las mujeres y su impacto entre la población joven. Guías para orientar la acción política”, impulsat amb el suport del Ministeri d'Igualtat, el Departament d'Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona, ha inclòs revisió documental, entrevistes, grups focals i un procés de co-creació amb joves, expertes i professionals.
El estudio y la guía para administraciones públicas se publicarán próximamente en la página web de la Fundació Ferrer i Guàrdia.