La investigació juga un paper crucial en el disseny de polítiques públiques. Això implica realitzar estudis, enquestes, experiments o anàlisis que permetin, després, obtenir evidències confiables i rellevants. Per a això, investigadores i investigadors treballem en la recopilació de dades, la seva anàlisi i presentem conclusions, recomanacions o orientacions. Aquestes ofereixen als decisors polítics informació valuosa sobre el disseny, efectivitat, viabilitat i impacte de les polítiques.

Centrant-nos en un dels principals reptes que afronten avui dia els països europeus en matèria d'educació, com és la reducció de l'abandonament prematur de l'educació i la formació (d'ara endavant, AEP), i amb la convicció que per poder fer front a reptes socials cal conèixer els fenòmens en profunditat i analitzar-los des dels seus múltiples vessants,  la Fundació Ferrer i Guàrdia està duent a terme una investigació [1] estatal que té com a objectiu dissenyar una eina que sistematitzi i mostri les principals dades macro relacionades amb AEP a Espanya i les seves comunitats autònomes. Aquesta eina, d'accés obert, permetrà visualitzar dades d'AEP, així com indicadors dels seus principals factors determinants. Així, es cobreix la necessitat de disposar de dades rigoroses, sistematitzades i fàcilment consultables en una única plataforma, facilitant la seva obtenció a persones expertes en la matèria, ja siguin de l'àmbit polític, acadèmic o tècnic. Dades que, en última instància, ens ajuden a dimensionar i contextualitzar l'AEP. 

L'AEP es defineix com el percentatge de persones de 18 a 24 anys que no ha completat la segona etapa d'Educació Secundària (FP de Grau Mitjà, Bàsica o Batxillerat) i no segueix cap tipus de formació. Com tot fenomen social, l'AEP és complex i respon a causes interconnectades, tot i que hi ha acord en el fet  que està estretament vinculat a determinats factors personals, socials, familiars i educatius. Així, per exemple, situacions d'atur, dificultats d'aprenentatge, exclusió social, pobresa o mala salut afavoreixen l'AEP. També la forma en què està organitzat el sistema educatiu, el clima escolar o les relacions entre professorat-alumnat són factors importants. 

A la Unió Europea, una mitjana de 9,6% dels joves d'entre 18 i 24 anys abandonen prematurament l'educació [2], amb grans diferències entre Estats (Fig. 1). Els països amb la proporció més baixa d'AEP són Croàcia, Irlanda, Grècia i Eslovènia, amb percentatges inferiors al 5%. Mentre que, en l'extrem oposat, Romania (15,6%), Espanya (13,9%), Hongria (12,4%) i Alemanya (12,2%) registren els percentatges més elevats. 

Espanya està, doncs, entre els països pitjor posicionats d'Europa, malgrat que l'abandonament educatiu al nostre país ha disminuït gairebé 11 punts des del 2012, passant del 24,7% al 13,9% actual (Fig. 2). La diferència entre homes (16,5%) i dones (11,2%) continua sent molt significativa (5,3 punts percentuals). Amb aquesta premissa de partida, el projecte que la Fundació Ferrer i Guàrdia està duent a terme integra de forma específica la dimensió de gènere, contribuint així a aportar coneixement a les causes i factors que incideixen en l'AEP de les dones. Malgrat que el gènere és un dels elements clau que condiciona les trajectòries educatives existeixen encara pocs estudis que analitzin el fenomen des d'una perspectiva de gènere. Per fer front a la necessitat de dades en aquest àmbit, oferirem una selecció d'indicadors que permetran analitzar la situació diferent d'homes i dones amb relació a l'AEP i analitzar les possibles desigualtats i discriminacions derivades d'aquestes diferències. Treballs previs [3][4] de la Fundació apuntaven ja a aquesta necessitat, tant de disposar de dades, com de la importància d'incorporar de la perspectiva de gènere en l'estudi de l'AEP.

Fig. 2. Evolució de l'abandonament prematur de l'educació-formació en la població de 18 a 24 anys (%) a la UE i Espanya. 

Font: Encuesta Europea de Fuerza de Trabajo (LFS), EUROSTAT.  (*) Ruptura de sèrie.