Quines són les claus de l’èxit educatiu de les escoles de noves oportunitats?
Repassem els trets distintius que fan que els centres de noves oportunitats siguin un recurs útil de retorn al sistema educatiu o d’inserció laboral per a persones joves que han abandonat els estudis.
Les Escoles de Noves Oportunitats, també conegudes com a escoles de segones oportunitats, són un dels principals recursos que fan front a les preocupants dades d’abandonament educatiu prematur. Des de la Fundació Ferrer i Guàrdia hem realitzat en els darrers anys diverses recerques centrades en l’anàlisi d’aquests recursos, que en la seva gran majoria estan impulsats per entitats del tercer sector.
Tot i que cada recurs atén perfils de persones joves en situacions diverses que demanen enfocaments específics, les escoles de noves oportunitats presenten un seguit de trets característics comuns. Un d’ells és, precisament, el seu objectiu: estructurar de forma integral un projecte de vida per a la persona jove usuària amb la finalitat de retornar al sistema educatiu o inserir-se laboralment.
Aquestes escoles, doncs, neixen amb la voluntat de garantir noves oportunitats socials i educatives a persones joves provinents de situacions diverses de desigualtat: social, econòmica, cultural i/o educativa. Per assolir aquest propòsit, l’estructura formativa de les escoles és altament flexible i combina la formació teòrica amb la formació aplicada, buscant l’assoliment de competències personals i professionals i arribant a oferir en alguns casos certificacions com programes de formació i inserció (PFI) o certificats de professionalitat.
Els resultats demostren que aquest tipus de programes de noves oportunitats són exitosos a l’hora d’afavorir la progressió a altres itineraris acadèmics o de formació laboral i de millorar les perspectives d’inserció laboral a llarg termini de les persones participants. També s’han posat de manifest evidències en la reducció dels comportaments disruptius, l’augment de la motivació i l’autoestima, el foment de les habilitats socials i la millora de la salut mental [1].
I com s’aconsegueix tot això?
Persona en el centre del procés
La base principal de les escoles de noves oportunitats és que posen la persona jove en el centre per tal d’acompanyar en la definició del seu itinerari tant personal com educatiu i professional. Per la seva pròpia concepció, aquests centres entenen que només tenint en compte els interessos i necessitats de cada persona, així com respectant els seus ritmes d’aprenentatge, es podrà assegurar l’entorn adequat que farà possible que la persona jove iniciï un procés de reconnexió amb el món formatiu.
Cal tenir en compte que les persones usuàries d’aquestes escoles venen d’una situació d’abandonament educatiu prematur derivat en molts casos d’una desvinculació emocional, conductual i/o cognitiva amb el sistema educatiu. És una realitat que el model uniforme i homogeni amb el que s’organitza l’etapa d’educació secundària obligatòria dificulta que es pugui establir una personalització curricular i pedagògica [2].
Davant d’aquesta situació, la flexibilitat curricular, l’atenció individualitzada i el respecte i adaptació a les singularitats de cada individu que s’ofereixen en els centres de noves oportunitats esdevenen fonamentals per fer que les persones joves se sentin partícips del seu propi procés i part activa a l’hora de definir els seus objectius vitals, acadèmics i professionals. Amb aquest objectiu, des de les escoles es faciliten les eines necessàries per a l’autoconeixement, permetent que l'alumnat explori i descobreixi les seves aptituds i vocacions.
Però posar la persona en el centre va més enllà de les inquietuds formatives, es tracta d’estructurar de manera integral l’esfera vital en el seu conjunt. Tal com s’ha pogut identificar en les investigacions conduïdes per la Fundació Ferrer i Guàrdia [3] [4] [5] [6], les escoles de noves oportunitats suposen un espai on els participants poden recuperar una rutina regular, contribuint així en el seu desenvolupament personal i social.
En aquesta línia, els centres serveixen com un punt de trobada per a persones amb experiències similars, fent possible que s’estableixin connexions socials significatives. A més, fora de l’horari estrictament escolar també incorporen activitats de lleure i recreatives com a part del projecte, proporcionant una manera saludable i constructiva d'ocupar el temps lliure i construint hàbits positius.
Vincle de confiança amb l’equip professional
Un element clau de l’enfocament personalitzat de les escoles de noves oportunitats recau en l’existència d’un/a tutor/a o una figura referent d'acompanyament i orientació que garanteix un seguiment continuat de l’alumnat fins i tot quan ja ha finalitzat la seva etapa pròpiament formativa en el centre. A partir d’un tracte proper i de familiaritat, es crea un ambient on les persones joves se senten segures per expressar les seves inquietuds i per buscar suport quan ho necessiten.
De fet, les recerques realitzades des de la Fundació Ferrer i Guàrdia [5] [6] apunten que l’aspecte més valorat per les persones usuàries dels centres de noves oportunitats és precisament aquesta relació de confiança que es genera amb les persones professionals de l’escola.
Aquests centres estan formats habitualment per un equip professional amb expertesa en diferents disciplines més enllà de les estrictament educatives, sinó també de psicologia, psicopedagogia, orientació laboral o treball comunitari, entre d’altres exemples.
La presència d'un suport emocional i acadèmic constant és essencial per al progrés de l’alumnat, ja que sentir-se compresos i recolzats per part d’una figura referent no només potencia la seva motivació, sinó que també reforça la seva autoestima i confiança en les seves capacitats.
El vincle amb les persones professionals es tracta, doncs, d’un factor determinant perquè s’estableixi un sentiment de pertinença cap a la pròpia escola i assegurar així la continuïtat de la persona jove en el seu procés d’aprenentatge.
Connexió amb l’entorn
En termes generals, les escoles de noves oportunitats no limiten les seves actuacions al centre, sinó que busquen integrar-se plenament en la comunitat i el territori que les envolta. Això implica establir espais de coordinació amb entitats, iniciatives socials, empreses locals, centres educatius i institucions per crear oportunitats de col·laboració conjuntes.
En aquest sentit, la connexió va més enllà de fer estades de pràctiques en empreses o de tenir en compte les necessitats laborals del territori a l’hora de planificar l’oferta formativa, sinó que també es busca la implicació de les persones joves amb el seu entorn a través de metodologies com l’aprenentatge i servei (ApS), situant l’escola com un agent compromès amb la millora de la comunitat.
La connexió amb el territori juga un paper crucial en el desenvolupament socioemocional de l’alumnat i, per tant, és considerada com una part integral del procés que es duu a terme en els centres de noves oportunitats. A través d'aquesta vinculació amb la comunitat, les persones usuàries tenen l'oportunitat d’ampliar la xarxa de recursos als quals es poden adreçar, d’augmentar les possibilitats de creixement vital i d’inserció laboral, d’adquirir competències transversals, i, en definitiva, d’enriquir la seva experiència personal, ciutadana i social.
En resum, en les escoles de noves oportunitats es donen una sèrie de factors que permeten establir un entorn educatiu estimulant i enriquidor, que capacita a les persones joves a definir i aconseguir els seus objectius i a fer front als reptes vitals i professionals amb els que es troben immersos en les seves transicions. Aquests trets característics que s’han anat desgranant són:
- La definició d’un itinerari personalitzat que s’adapta al màxim a les necessitats i interessos de cada jove.
- La flexibilitat curricular i el respecte pels diferents ritmes d’aprenentatge.
- L'acompanyament proper i individualitzat per orientar i fer seguiment del procés personal, formatiu i professional.
- El fet d'esdevenir un espai de referència, de socialització i de reconnexió.
- La integració i implicació amb l’entorn comunitari.
La Fundació Ferrer i Guàrdia és entitat sense ànim de lucre que, des del 1987, treballa en la investigació, l'assessorament i el disseny de polítiques públiques per fomentar l'emancipació i la participació ciutadana activa i crítica.