La bretxa digital en infants, adolescents i joves vulnerabilitzats: reptes per una digitalització accessible

Les bretxes digitals impacten en la participació activa en la societat digital i l'accés equitatiu a oportunitats educatives i laborals.

Quina és la contrasenya del wifi?, pregunta un dels joves amb el mòbil a la mà en l’interval de temps en què les seves companyes arriben per a començar l'activitat. Un espai amb connexió a Internet és una oportunitat, una finestra oberta. El fet que veiem a la majoria dels joves amb un mòbil a la mà ens podria fer pensar que han superat la bretxa digital d'accés.  

Aquests telèfons intel·ligents són un avantatge per a ells i elles, ja que permeten accedir a Internet amb un cost relativament baix, una infraestructura mínima i una versatilitat enorme. Per als i les joves de col·lectius vulnerabilitzats, això és decisiu perquè facilita que tinguin un mitjà de relació i expressió, així com un accés al coneixement i a la participació digital. Encara que sigui una oportunitat, moltes joves no tenen un accés de qualitat i els beneficis que es deriven del seu ús no poden ser equiparables als obtinguts quan es disposa d'un ordinador i una connectivitat sostinguda i efectiva (Warf, 2019). Quan parlem de bretxa digital, habitualment pensem en un fenomen estàtic on sabem distingir clarament qui es troba inclòs digitalment i qui està exclòs (Van Dijk, 2006). Però, en el dia a dia, ens trobem expressions més subtils, les quals no només tenen a veure amb tenir o no un dispositiu propi. La bretxa digital d'accés en la infància i la joventut es manté, per exemple, en forma de pobresa de dades i en el fet de no disposar d'un ordinador amb el programa necessari. Aleshores, en què pot afectar a aquests i aquestes joves no poder connectar-se a Internet o no tenir els programes informàtics adequats? Aquestes expressions de la bretxa impacten directament en el seu aprenentatge de les competències digitals, les quals són decisives en la participació activa de les joves en la societat digital i en l'accés en igualtat de condicions a oportunitats acadèmiques i laborals.  

Des de la cooperativa d'iniciativa social Colectic, fa més de 30 anys que es treballa amb joves per a promoure la socialització de les TRIC (Tecnologies de la Relació, Informació i Comunicació). Les participants han anat canviant, els seus centres d'interès i les nostres propostes d'activitats també; però l'objectiu de facilitar l'accés a la tecnologia digital es manté al llarg dels anys. Això es deu al fet que continua sent necessari. La bretxa digital d'accés, com les altres bretxes, es manté. Es deia que la digitalització de la societat permetria superar les desigualtats socials mitjançant l'accés equitatiu i universal a les TRIC i a Internet (Gil-Juárez et al., 2010). Això no sols no s'ha complert, sinó que, de fet, hi ha hagut un desenvolupament diferencial que ha provocat la reproducció de les desigualtats socials existents i l'aparició de dinàmiques d'exclusió noves (Wessels, 2013; Robinson et al., 2015). No només podem trobar això en la literatura científica, ho veiem en els nostres barris i en els i les joves que participen en l'espai comunitari que dinamitzem. Al Raval, com en molts altres llocs, l'accés als recursos digitals s'entrellaça amb factors com la capacitat econòmica, el capital cultural de les famílies, la disponibilitat de temps, els coneixements, les habilitats i l'experiència prèvia (Castaño, 2008). És a dir, que actualment observem que no hi ha una garantia efectiva dels drets digitals de la infància, l'adolescència i la joventut. Malgrat els anys treballant en el mateix tema, continua sent imprescindible parar atenció a l'accés. Semblaria de sentit comú pensar que aquestes dificultats quotidianes se solucionen donant la contrasenya del wifi o obrint la sala dels ordinadors als i les joves. Aquestes persones tindrien un accés a Internet de qualitat en el mòbil o podrien usar els avantatges d'un ordinador amb el programa actualitzat per al qual necessitin. Facilitar un espai on l'accés sigui de qualitat és garantir un dret digital bàsic, però és suficient? La bretxa digital, o millor dit, bretxes, es constitueixen i es manifesten en un entreteixit de relacions socials i, en conseqüència, van canviant constantment. Com comprendre aquesta problemàtica social i les possibles resolucions que es deriven és especialment sensible. L'accés a l'àmbit digital és més que mai una necessitat (Warf, 2019). Els col·lectius que actualment es troben exclosos digitalment es veuen abocats a no poder participar i a no estar en els espais on es construeixen el coneixement que es tindrà en compte per al futur, tant en els possibles dissenys de les TRIC com de la realitat (Gil-Juárez et al., 2010). La joventut té molt a dir sobre aquests dissenys, sobretot aquelles persones que formen part de col·lectius minoritzats i estigmatitzats.  

Entendre que la tecnologia digital és un agent mediador de la vida quotidiana de les persones i del que fan, és imprescindible. En conseqüència, el treball que es fa amb les joves no pot limitar-se només a facilitar l'accés. Es dibuixa la necessitat de fer intervencions orientades a l'apropiació de les TRIC per a facilitar processos d'autonomia personal i emancipació col·lectiva perquè una transformació social sigui possible. Això es concreta en l'aprenentatge i l'experimentació compartida amb projectes que tinguin propòsits significatius per a les joves i les seves comunitats de referència. Els col·lectius minoritzats per qüestions de racialització i origen geogràfic o ètnic accedeixen menys i són menors els beneficis socioeconòmics que obtenen a través de les TRIC a causa del nivell d'ingressos, el grau de familiarització de les TRIC i l'actitud cap a la tecnologia digital (Mesch i Talmud, 2011; Warf, 2019).  

En aquest context, es dona un fenomen complex: molts dels i les joves afectats per la bretxa digital d'accés són alhora agents que faciliten l'accessibilitat de les seves famílies a l'àmbit digital, ja sigui per competències digitals o barreres idiomàtiques. Es troben en la posició d'assumir aquesta mediació sense figures referents que les acompanyin a elles en la familiarització amb les TRIC. Per això, el treball comunitari és una eina tan necessària. Fa falta garantir l'accés material i llavors anar un pas més lluny. La tecnologia digital és una eina de participació i transformació social i ha de ser universal. Basar la intervenció en la bretxa digital d'accés en un projecte comunitari vinculat al barri, a les famílies i les escoles és promoure processos d'apropiació de les TRIC per als i les joves. Perquè sigui possible, és necessari apostar per la sobirania tecnològica com a eix central. L'accés al programari lliure i obert és una alternativa que els i les joves poden replicar a les seves cases i fer arribar a les seves comunitats. La mirada crítica en aquest accés i en l'apropiació de la tecnologia és clau per a l'apoderament i la inclusió digital. A més, de permetre a les persones que puguin prendre decisions informades sobre la seva relació amb l'àmbit digital.  

No obstant això, cal atendre aquesta problemàtica més enllà de les característiques individuals de cada jove. No podem oblidar que, a la infància, l'adolescència i la joventut, l'acompanyament juga un paper molt important en el seu desenvolupament. El treball comunitari s'articula al voltant de les participants per a enfortir els col·lectius del barri. Aquí el treball amb les escoles i sobretot les famílies és molt significatiu. Es tracta de garantir l'accés i capacitar digitalment comunitats i no sols individus concrets. És a dir, fer un salt qualitatiu en la comprensió sobre què vol dir tenir accés de qualitat a les TRIC. Promoure que els processos d'apropiació puguin sostenir-se en el temps per a vetllar per la inclusió social i digital en qualsevol moment del cicle de vida, però especialment en la protecció cap a la infància, l'adolescència i la joventut.  

No se soluciona només donant la contrasenya del wifi, endollant un ordinador o actualitzant el programari en un espai concret. La bretxa digital no és estàtica i la seva solució tampoc ha de ser-ho. Ha de ser creativa, multidimensional i construïda de manera col·lectiva. En aquest disseny compartit, és important defensar la participació de les mateixes joves per a promoure que elles mateixes siguin creadores i no sols consumidores de tecnologia, capaces de donar resposta a les seves pròpies necessitats i motivacions. Encara que la transformació social i digital pugui semblar un horitzó llunyà, hi ha espais que generen noves oportunitats i alternatives al consum passiu de contingut digital. La creació de projectes comunitaris d'aquest tipus obre una porta als i les joves per a trobar-se, participar en alguna cosa significativa i accedir a recursos i oportunitats que potenciïn el seu desenvolupament personal a través d'activitats relacionades amb la tecnologia. Així és com les TRIC poden ser una eina amb un potencial enorme per a mitigar o subvertir les desigualtats socials que confronten la infància i la joventut de moltes comunitats.