Quan penses en els joves, creus que ho saben tot sobre tecnologia? Creus que són nadius digitals i, per tant, porten incorporat el coneixement sobre les eines i les xarxes que habiten? Creus que saben trobar amb èxit tot el que necessiten a la xarxa? Realment saben els joves més que la resta pel que fa a tecnologia? Ho creuen ells mateixos? 

Totes aquestes creences es basen en una percepció sobre certes habilitats, però la realitat ens diu altres coses.

A més, sabem que als joves els preocupen els seus drets digitals. Reclamen seguretat i privacitat a la xarxa, la capacitat de tenir bons dispositius i connexions que els permetin una interacció satisfactòria, i fins i tot un bon acompanyament. Drets i responsabilitats que es revelen a la Carta de drets i responsabilitats digitals dels infants i joves publicada per la Generalitat de Catalunya a través del treball de la Fundació Ferrer i Guàrdia (Ferrer i Guàrdia, 2022). 

Hem de protegir i garantir aquests drets i responsabilitats digitals que tenim amb els joves, especialment si volem una Ciutadania Digital activa i participativa. 

Aquestes preocupacions són rellevants, ja que estan estretament relacionades amb les diferents bretxes digitals diagnosticades: de coneixement, d'accés, d'ús o qualitat dels usos (Generalitat de Catalunya, 2022). Això ens assenyala les vulnerabilitats a les quals hem de prestar més atenció en abordar l'educació digital dels joves i com afronten les tecnologies. 

També cal tenir una mirada crítica en assumptes digitals que ens permeti detectar biaixos en les eines que utilitzem i continguts que visitem. Biaixos de gènere, discriminació per qualsevol circumstància, com l'origen, o fins i tot qüestions ètiques, que vulneren la seguretat i privacitat de les persones en l'espai virtual que habiten.  

Les dades dels nostres joves cauen en mans de grans empreses (grans corporacions com Google, Meta, etc.), que ofereixen solucions tecnològiques a canvi de gestionar, emmagatzemar, analitzar i utilitzar la informació que generen, així com la seva trajectòria estudiantil, coneixements o interessos. Aquestes solucions no són sobiranes ni respectuoses amb les seves dades, la seva privacitat o la seva seguretat. Però, són conscients els joves que és així? Ho som la resta de la societat? 

Una metàfora que ens ajuda a entendre aquesta paradoxa és la següent: 

Quan ens donen un llapis per primera vegada, aprenem ràpidament com agafar-lo i fer garabats. A poc a poc, i amb acompanyament, aprenem a agafar-lo de manera adequada i a escriure les primeres lletres, paraules i frases. A mesura que aprenem, incorporem normes ortogràfiques i lingüístiques, i fins i tot aquelles persones que tenen més domini són capaces de fer poesia utilitzant figures més elaborades. 

En l'àmbit digital, les persones agafen el telèfon o l'ordinador i aprenen, amb estímuls i recompenses a base de llum i so, a usar-los més o menys ràpidament. Però és a través d'un bon assessorament que podrem aprendre a protegir la nostra identitat, a ser crítics amb la informació que trobem, a identificar vulnerabilitats, a ser persones creadores de continguts o capaços de desenvolupar eines digitals. En definitiva, amb un bon acompanyament i aprenentatge podrem arribar a fer poesia.  

S'hauria de poder garantir un acompanyament adequat en cada etapa del desenvolupament cognitiu, així com de les capacitats i competències que pot desenvolupar l' individu en relació amb la tecnologia. Aquest acompanyament ha de ser conjunt i uniforme en les diferents esferes de la vida: l'àmbit educatiu, formal i no formal i l'àmbit familiar. Precisament per això, cal que les persones adultes també hagin après i siguin conscients de les possibles vulnerabilitats. Per poder transmetre les oportunitats i els riscos als qui acompanyen. Per tant, és una tasca que travessa tota la societat. 

Cal tenir en compte que no tots tenen accés a un dispositiu (ordinador o telèfon) que els permeti una connexió i navegació adequades per als usos que volen realitzar. Una vegada més, un biaix socioeconòmic afecta el desenvolupament de la ciutadania. Seria bo comptar amb espais on es pugui garantir l'accés a dispositius i la seva connexió a la xarxa, facilitant, per exemple, la possibilitat de seguir classes virtuals o la comunicació entre iguals. Garantir una xarxa de connexió segura per a la ciutadania podria ser una altra forma d'abordar la reducció de les bretxes i els biaixos, així com els riscos d'exclusió. 

També prestem especial atenció a qüestions culturals. En un món globalitzat on veiem com, per exemple, les persones que fugen de conflictes i viatgen a altres països a la recerca d'asil o simplement d'un futur millor, ho fan aferrats a un dispositiu mòbil. L'esfera digital és la que els garanteix el contacte i la comunicació amb els altres. Tanmateix, quan arriben a un nou país, les barreres lingüístiques i culturals, en un sentit ampli, poden ser motiu d'exclusió social i digital. No entendre l'idioma de les pàgines en què es realitzen tràmits, no comprendre la iconografia, els significats o la forma de presentar la informació són exemples del que pot esdevenir un factor d'exclusió digital i, en conseqüència, social, que hauríem de poder mitigar o acompanyar facilitant l'accessibilitat.

Una via per reduir els biaixos de gènere, classe o origen passa per la inclusió de totes les persones, atenent les seves diversitats, en la creació i conceptualització d'eines, continguts, jocs i espais digitals. Per aquesta raó, el foment de les curses i vocacions STEAM és un dels pilars més importants per reduir aquests biaixos. Aconseguir que les adolescents i joves siguin les creadores de les xarxes del futur és un desafiament del present. A més, si són partícips de la seva creació, seran més conscients dels seus usos i mancances. 

Avui dia ens trobem davant d'una nova revolució, la de la Intel·ligència artificial que és alhora una oportunitat i una amenaça. Es tracta de la Intel·ligència col·lectiva que totes les persones han bolcat en forma d'informació i dades a la xarxa i que ara està al servei dels qui entrenen els algoritmes, els fan preguntes i gestionen el seu contingut i resultats. És un bon moment, per tant, per preparar-se per a futurs treballs vinculats a aquestes tecnologies emergents i ser crítics, més que mai, i responsables. 

S'obre un món de possibilitats i oportunitats i, alhora, creix la necessitat de prendre consciència de l'ètica, els riscos i la seguretat que han de prevaler en abordar, resoldre i desenvolupar els desafiaments que ens planteja la tecnologia actual i futura, per garantir els drets i responsabilitats digitals de tota la ciutadania. Un desafiament que també estarà en mans de les joves d'avui.