Activista polític
Inspirat per idees republicanes, la seva aspiració era aconseguir una societat més justa i igualitària
Nascut a Alella (Barcelona) el 1859, en el si d'una família de pagesos benestants, Ferrer es va educar bàsicament com a autodidacta i va iniciar la seva activitat política amb el republicanisme. Treballarà com a correu en l'intent de sublevació republlicana de 1886 liderat per Manuel Ruiz Zorrilla. És per aquest motiu que s'exiliarà a París, on donarà classes de castellà, i entrarà en contacte amb alguns dels representants de la pedagogia renovadora, laica i lliurepensadora. A França evolucionarà cap a posicionaments de l'anarquisme teòric i mantindrà, també, la seva afiliació a la francmaçoneria, en la qual s'havia iniciat el 1883.
Pedagog
L'objectiu de l'Escola Moderna era la revolució social a través de l'educació de la infància
El projecte fonamental de la vida de Francesc Ferrer i Guàrdia és l'Escola Moderna, oberta a Barcelona, al carrer Bailèn, en el número 56, a partir de 1901. S'impartirà un ensenyament inspirat en el lliurepensament, mitjançant la pràctica de la coeducació de sexes i classes socials, la insistència en la necessitat de la higiene personal i social, el rebuig als exàmens i a tot sistema de premis i càstigs, i l'obertura de l'escola a les dinàmiques de la vida social i laboral, així com l'organització d'activitats de descoberta del medi natural. Els nens i nenes tindran una llibertat insòlita per a l'època, faran jocs i exercicis a l'aire lliure, i un dels eixos d'aprenentatge ho constituiran les seves pròpies redaccions i comentaris d'aquestes vivències. Una ruptura vertaderament revolucionària amb els mètodes tradicionals.
Enemic de les elits
El seu projecte educatiu va xocar amb els interessos de la monarquia, la burgesia i l'Església
L'escola de Ferrer i Guàrdia va ser associada per les oligarquies dominants del règim de la Restauració amb el terrorisme anarquista i amb l'ensenyament a menors d'idees sedicioses. El 31 de maig de 1906, es va produir un atemptat a Madrid contra el carruatge reial d'Alfons XIII i la princesa Victòria - Eugènia de Battenberg que acabaven de celebrar les núpcies reials a l'església San Jerónimo el Real. Els monarques van sortir il·lesos, però hi va haver 26 persones mortes i centenars de ferits. L'autor de l'intent de regicidi va ser Mateo Morral, antic bibliotecari de l'Escola Moderna. Per aquest motiu, Francesc Ferrer i Guàrdia juntament amb José Nakens, editor del diari El Motín, i altres anarquistes van ser detinguts i condemnats per conspiració. L'Escola Moderna i molts altres centres racionalistes van ser clausurades. Després de més d'un any a la presó Model de Madrid, Ferrer va ser absolt per falta de proves. No obstant, la seva escola no tornarà a obrir i la seva imatge quedarà sempre vinculada com a instigador de tota mena de revoltes i atemptats.
Màrtir del lliurepensament
Ferrer i Guàrdia va ser afusellat el 1909, però es va convertir en un referent de la llibertat de pensament
Ferrer i Guàrdia va morir executat el 13 d'octubre de 1909 després de ser acusat d'instigar els fets de la Setmana Tràgica. Va ser afusellat en el castell de Montjuïc, a Barcelona, després d'un judici sense garanties a càrrec d'un tribunal militar. L'eco internacional d'aquesta injusta execució es va manifestar amb una sèrie d'actes de protesta cívica, a tota Europa i la resta del món, encapçalades per persones de totes les sensibilitats humanistes i progressistes, que, com a testimoni simbòlic, va confluir en la construcció d'un monument erigit a Brussel·les el 1911, amb el que s'homenatja a Francesc Ferrer com a màrtir de la llibertat de pensament. Al peu d'aquest monument està gravat el missatge: "L'ensenyament racionalista pot i ha de discutir-ho tot, situant prèviament a la infància sobre la via àmplia i directa de la investigació personal."
